Arnau Gatz: "La gent, quan va a veure màgia, va amb una idea preconcebuda, i això és el que vull trencar"

Arran d'un joc de màgia que li van regalar quan tenia 7 anys, l'Arnau  Gatz  va fer, ja de ben petit, del seu 'hobby' la seva professió. Ara, amb més de mitja vida dedicada al món de la màgia, el jove mag lleidatà ha trobat el seu camí: barrejar la màgia amb l'actuació teatral. En aquest sentit, i com a iniciació en aquest àmbit, l'Arnau, juntament amb el també mag À lex   Cabré , presenta el  dia  25 de novembre al Teatre de l'Escorxador 'L'efecte papallona', un espectacle de màgia basat en la  improvisació .

Com va ser el teu primer contacte amb la màgia ? 

Jo vaig començar amb la màgia quan tenia 7 anys. Aleshores no tenia cap noció de què era a escala artística. Per a mi no era més que un 'hobby', com el que comença a entrenar a futbol, i vaig començar a assajar. Passat un temps, els meus pares ja van veure que hi havia interès i van demanar una mica d'assessorament. Així doncs, vam anar a diverses botigues de Barcelona perquè pogués començar a introduir-me en aquest món. Més endavant, aquí, a Lleida, vaig entrar a formar part d'una associació de mags i d'una ONG per conèixer més gent que ja estava dins del món, aprendre i seguir fent camí.

Tot el que has après ho has fet de manera autodidacta ? 

En l'àmbit de la màgia sí, ho he fet de manera autodidacta. Quan vaig començar tenia 7 anys i recordo que hi havia alguna escola de màgia a Barcelona (ara n'hi ha moltes més), però jo anava aquí a l'escola, em queia una mica lluny. Tot i això, anant a congressos o reunions de qualsevol tipus també aprens molt. Després, un cop creixes i et formes artísticament, tu mateix veus cap a on pots tirar o quin tipus de formació t'interessa més.

Quantes hores dediques al dia a assajar ? 

Per sort, ara puc dedicar-hi més hores que quan estava fent batxillerat, bàsicament perquè també estic formant-me en art dramàtic, i així als matins em formo en aquest àmbit i les tardes les dedico o bé a fer més feina d'actor, que també em va molt bé per als meus xous, o a pensar en nous efectes i diferents projectes. No et sabria dir quantes hores hi dedico perquè és una cosa gairebé constant en mi, i quan no estic fent alguna cosa de forma física probablement estic pensant en alguna cosa relacionada amb la màgia o l'art dramàtic. És una obsessió que a poc a poc vas controlant.

Com van aquestes classes d'art dramàtic ? 

Doncs vaig començar l'any passat aquí, a Lleida, i la veritat és que estic molt content, ja que estic constantment en contacte amb gent amb qui puc treballar i em passo les 24 hores del dia fent el que més m'agrada. A més, puc aplicar moltes coses del que ja sé a escala professional a les classes i, evidentment, també a la inversa.

Abans et deies Màgic Arnau, però ara et dius Arnau  Gatz. És una mostra de la teva evolució com a mag, aquest canvi ? 

Sí. A més, el canvi el vam anunciar amb un vídeo que vam fer amb molt d'amor amb l'Eduard Molins, que també estudia amb mi a l'aula. Precisament volia marcar això, una línia de separació. La paraula 'màgic' ja em començava a fer fins i tot una mica d'al·lèrgia, perquè sempre s'utilitza molt en el món de la màgia. I en l'àmbit personal a mi també m'ha anat molt bé i m'ha servit molt per marcar-me aquest abans i aquest després.

Que prefereixes, el públic infantil o l'adult?

L'adult. Bàsicament perquè l'infantil tampoc no he tingut mai la curiositat de treballar-lo, tot i que sí que treballo el familiar, que és una passada. Però a mi el que més em crida l'atenció és l'adult, sens dubte. Bé, qui diu adult diu juvenil, és amb qui m'entenc millor i el públic que més m'entendrà a mi.

Quins son els teus exemples a seguir?

N'hi ha molts, i d'ençà que he entrat en el món del teatre més encara! En l'àmbit de màgia m'interessa molt Antonio Díaz i el seu fenomen fan, que l'ha convertit en una estrella. M'agrada qüestionar el perquè d'aquest fenomen. O, per exemple, també em crida molt l'atenció  Kalle  Nio, un mag finlandès que fa unes coses molt interessants, jugant amb il·lusions òptiques i barrejant la màgia amb el teatre. En l'àmbit de l'art dramàtic m'inspiren molt Pol López i Oriol Pla.

I de l'espectacularitat de mags com David Copperfield què en penses?

Copperfield és una llegenda viva i encara, si no m'equivoco, fa funcions cada dia a Las Vegas. Evidentment que és un referent, però a això sí que és molt difícil arribar-hi. És com si estigués en una altra dimensió.

Abans parlaves del fenomen fan. Creus que, gràcies a aquest fenomen creat per la televisió i les xarxes socials, és un bon moment per a la màgia ? 

És  un bon moment per a qui l'aprofita,  perquè  la fama que et  dona  després t'ajuda a omplir teatres més ràpidament. Això sí, estic segur  que ha creat més afició.

Què és el que vols aconseguir tu?

La gent, quan va a veure màgia, acostuma a anar amb una idea preconcebuda, i això és precisament el que a mi m'agradaria trencar. M'agradaria que quan la gent vingués al meu espectacle veiessin de tot menys el que s'esperarien d'un espectacle de màgia.  De fet, fa un any que em reuneixo amb un altre mag, l'À lex   Cabré,  precisament per fer alguna cosa així. Tots dos pensàvem el mateix, estàvem cansats de tot el que fèiem i volíem capgirar-ho. Així va sorgir una idea molt interessant, 'L'efecte papallona', que consisteix en un espectacle de màgia improvisada. El concepte d' improxou  en l'àmbit teatral ja està molt gastat, però en el món de la màgia és un vessant que encara està per explorar. A més, a nosaltres ens aportava una dinàmica creativa molt lliure. I bé, ja fa un temps vam estrenar la idea a La Saleta, a Lleida, per provar com funcionava amb públic i el dia 25 de novembre fem dues actuacions al Teatre de l'Escorxador de Lleida. Aquesta vegada també ens servirà per veure com funciona amb el públic i a partir d'aquí anar evolucionant. La veritat és que és molt divertit,  dona  molt joc.

S'ha utilitzat algunes vegades, tant en el cinema com en la televisió, alguna trama en què un mag ha d'explicar algun dels seus trucs per resoldre, per exemple, un crim i sempre s'hi neguen. En quin punt cediries tu a explicar els teus trucs ?

Jo no soc gaire tancat, la veritat. Per exemple, si tinc una idea al cap sobre com fer un efecte i l'he d'explicar al constructor perquè em munti l'escena, li explico clarament com es fa. Després amb els espectadors sí que em costaria una mica més, però per una raó molt senzilla: en el moment en què algú sabés el secret, perdria l'interès. Prefereixo que tornis a venir perquè no saps com es fa. I estic segur que a mi em passaria i seria dels que sempre pregunten: "Escolta, i això com ho fas?", perquè sóc molt tossut, però és com si a la meitat d'una obra teatral algú deixés de representar el seu personatge i et digués: "Mira, això és el vestuari i aquestes són les meves línies de text". Doncs jo em quedaria una mica desencantat, no?

Una actuació que recordis molt gratament?

M'ho vaig passar molt bé una vegada quan tenia 13 anys, començava a fer alguna coseta en teatres i em va sortir una actuació a Puigcerdà. El meu pare és d'allí i jo vaig viure-hi una temporada. És un lloc on estic molt a gust, i poder presentar alguna cosa davant del poble em va donar molt bon rotllo. A més, hi havia la meva família, després en sortir la gent em saludava i em donaven 'feedback'… Hi havia molt ' feeling' entre el públic i jo. També em va agradar perquè com que era un teatre vaig haver d'anar-hi al matí, muntar-ho tot, assajar… I era com estar vivint la vida de l'artista de debò.

I l'actuació en què més vergonya has passat ?

Quan tenia uns 10 anys, a vegades anava a fer espectacles a sopars d'amics o d'empresa per amenitzar una mica la vetllada, i aquests sopars desvariaven molt, perquè hi havia alcohol pel mig. Ara m'ho passo molt bé i desitjo que hi hagi molt vi perquè la gent s'animi, però sí que recordo que quan era petit passava molta vergonya, ja que la gent interactuava massa amb mi [riu].

Com et veus d'aquí a un temps ?

El que a mi m'agradaria és arribar a fer temporada en algun teatre amb un espectacle propi i que aquest treball fos una barreja entre el teatre i la màgia.

En aquest sentit, i a banda de 'L'efecte papallona', quins altres projectes tens al cap?

Estic preparant un número basat precisament en això, en el teatre i la màgia, i per començar estic creant una coseta, de 10 minuts, que serà un reflex d'aquest futur espectacle. M'ajudarà molt a veure per on tirar i què faig bé i què faig malament. Segurament, al final no tindrà res a veure una cosa amb l'altra, però almenys sé que m'ajudarà. 'Y  hasta aquí  puedo  leer!'

Més continguts de

El + vist

El + comentat