CerveraL’Aquelarre de Cervera comença i acaba de la mateixa manera: amb un embús de cotxes intentant entrar o sortir de la capital de la Segarra. I és que de la visita de 30.000 persones dissabte passat a una ciutat de poc més de 9.000 habitants en resulta el primer incendi de la jornada, en aquest cas circulatori. Tot i això, l’odissea d’aparcar no desanima els milers de visitants, que ja surten del cotxe amb la vestimenta oficial de la festa: sabates tancades, texans, camises velles de màniga llarga i barrets de palla esdevenen imprescindibles per a qualsevol espectador amb intenció de posar-se sota el foc.
La Fira del Gran Boc es convertia en la primera aturada obligatòria per a qui volgués fruir de la festa en tots els seus vessants. Es tracta d’una fira esotèrica en què el tarot i la quiromància s’erigeixen com a principals atractius. Llargues cues perquè una bruixa moderna et llegeixi les mans i predigui el futur, que en la majoria de casos resulta més esperançador que no pas realista. Perquè a l’Aquelarre tot són bones notícies, tal com ens explicava el regidor de la festa, Marc Llorens, hores abans de l’espectacle central: “És un repte enfonsar i encendre alhora l’edifici de la Universitat de Cervera, i no dubto que ho aconseguirem”. I ja són quaranta-una edicions de reptes assolits...
El carreró de les Bruixes
Entre les novetats d’enguany cal destacar la reobertura del carreró de les Bruixes, justament el carrer on va néixer la festa, tancat ara fa vint anys per raons de seguretat. Així doncs, el públic que visitava Cervera tindria l’oportunitat de tornar a passar pel carreró de les Bruixes, amenitzat per a l’ocasió pel grup de teatre cerverí Greep Teatre.
De fet, l’Aquelarre neix l’any 1978 amb l’objectiu de recuperar i redescobrir el misteriós carreró, crear una nova celebració desvinculada de les tradicions religioses que reivindiqués la festa per la festa i recollir diners per a les activitats de l’Assemblea de Joves, entitat impulsora i creadora de la festa, el nom de la qual sorgiria d’una associació d’idees, ja que aquelarre significa reunió de bruixes.
Companyia Elèctrica Dharma
L’aigua i el foc van protagonitzar l’espectacle central de l’Aquelarre, basat en la llegenda de l’Atlàntida, en què els espectadors van poder contemplar com l’edifici universitari es cremava i s’enfonsava pràcticament alhora al ritme del so característic de la tenora de la Companyia Elèctrica Dharma. I és que els llums vermells i les cortines de petards, amb la Dharma a l’altre extrem de la plaça, van obrir pas als llums blaus que simulaven l’enfonsament d’aquest espai emblemàtic de la capital de la Segarra. Minuts abans els germans Fortuny havien aparegut enmig del públic sobre un artefacte mòbil i havien travessat la plaça de la Universitat mentre una ballarina es despenjava per la paret de l’edifici i una gran bèstia submarina irrompia en escena envoltada d’altres animals marins. El blau que inundava la plaça culminava amb l’obertura de la porta de la Universitat de Cervera per alliberar els grups de diables, que van omplir la plaça de foc i pertards i van encendre els diversos correfocs entre el públic amb l’objectiu que les espurnes i la pólvora obliguessin els espectadors a marxar en cercavila cap a un altre dels punts de la festa.
D’aquesta manera, els correfocs van conduir tot el públic pel carrer Major fins al següent punt, la plaça de cal Racó, on s’invocaria el Mascle Cabró, el protagonista de l’Aquelarre, en la seva primera però breu aparició. Tanmateix, no seria fins ben entrada la matinada que el Mascle Cabró ruixaria el públic amb la seva gran escorreguda, una festa de l’escuma d’allò més sui generis que culminava amb el ball del Foqueral, l’anomenat correfoc de correfocs, que serveix per tancar la nit de l’Aquelarre. Per a tots menys per als soferts conductors que, encara xops, es disposen a emprendre el camí de tornada a casa, on arribaran hores després. Això sí, ja secs.
