L’ENTREVISTA

ANNA COSTA, ROSABEL TRENCH I ROSER XANDRI: “Volem uns horaris comercials més semblants als de la resta d’Europa”

Presidenta, membre de la junta i sòcia de Slow Shop Lleida

Slow Shop Lleida neix fa poc més de dos anys amb l’objectiu d’impulsar a la ciutat un comerç amb un servei diferent. El tracte personalitzat, el seguiment del client, els productes de qualitat i ecològics, més qualitat de vida per als propietaris dels establiments i la reforma horària són només alguns dels aspectes que l’associació defensa amb la seva filosofia.

Quan sentim slow shop més o menys a tots ens ve algun concepte al cap, ¿pe rò què significa realment slow shop ?

Anna Costa: Utilitzem la paraula slow perquè és una manera de dir que treballem amb un tracte personalitzat i que creiem en la botiga de tota la vida. No és que siguem molt lents, però sí que som molt acurats. Això inclou també fer xarxa i fer territori, i donar a conèixer que a Lleida hi ha opcions diferents, que no tot ho tenim a fora i que tenim molt potencial. A més, creiem en el producte de proximitat i també en el producte ecològic.

¿I què busquen els seus clients?

A.C.: Els nostres clients busquen un producte que sigui diferent, respectuós amb el medi ambient, però sobretot el que busquen és que hi hagi persones al darrere. Que el propietari estigui per tu, que t’aconselli, que et faci un seguiment; un establiment amb el qual puguis crear un cert vincle. Si tens trenta botigues pots crear una marca, però hi ha una essència personal que es perd, i és el que nosaltres no volem, que les persones es perdin.

Roser Xandri: Fugim també del producte que s’acostuma a oferir en aquestes franquícies, que és molt efímer i que tampoc no ajuda en l’aspecte ecològic. Consumir tant i que tot es deteriori tan de pressa no és sostenible. Si ofereixes més qualitat, el producte durarà més.

¿Quants establiments formen part d’aquesta associació i de quin tipus són?

Rosabel Trench: Actualment som vint establiments i hi ha molta varietat: botigues de roba, art, perruqueria, sabateria... De fet, crec que aquesta associació ho pot englobar tot, i tothom que tingui aquesta filosofia hi és benvingut. La persona que vulgui formar part de Slow Shop Lleida no pot tenir, per posar un exemple, cinquanta botigues, perquè aquesta persona no es pot dividir en cinquanta trossos, és impossible que estigui al capdavant de tots els seus negocis, que és el que nosaltres defensem.

A.C.: No volem perdre la nostra essència, però com més diversitat hi hagi, millor. Si tenim àmbits diferents, sumarem molt més.

Els establiments de Lleida tenen la sort que encara no hi ha un gran centre comercial. Què creuen que passaria si finalment es fes?

A.C.: Personalment, el que no trobo bé dels centres comercials són els horaris, perquè si estem lluitant per una reforma horària, per una qualitat de vida i per poder conciliar la vida personal i familiar amb la feina, no té sentit que després ens posin un centre comercial que tanqui a les deu de la nit. Deixant això de banda, penso que un centre comercial no seria una competència directa per a nosaltres i que els uns i els altres podríem coexistir.

R.T.: A mi, en particular, el que no m’agradaria és que fos a fora de Lleida, perquè penso que això que diuen que un centre comercial portaria molts més clients a la ciutat no és veritat. La gent vindrà de fora, entrarà per una rotonda i sortirà per l’altra, i Lleida, la ciutat, s’empobrirà comercialment. Em fa l’efecte que altres ciutats que ara mateix ens van al davant estan retornant al que hi havia, i una vegada han despoblat la ciutat volen tornar a recuperar-ne l’essència. Ja que anem al darrere i podem veure el que està passant, no cal que cometem els mateixos errors.

A.C.: Exacte, jo crec en un centre comercial que sigui al centre de la ciutat i que doni vida a la cafeteria de tota la vida que es troba en un carrer cèntric, per posar un exemple.

Què és el que demanen específicament amb aquesta reforma horària?

A.C. El que volem és que hi hagi uns horaris més curts, com a la resta d’Europa, i que la gent dels comerços i serveis puguin tenir més qualitat de vida personal. No perquè tinguis obert dotze hores tindràs més bon servei i vendràs més. No ens cal treballar tantes hores per ser productius i fer les coses bé.

¿Creuen que aconseguiran que aquesta reforma horària es faci efectiva?

R.T.: Jo no sé quan, però tinc clar que acabarà passant. És un fet que d’aquí a poc temps l’horari lectiu dels col·legis acabarà a les quatre de la tarda. Potser després d’això es canviarà també l’horari dels funcionaris i en lloc de sortir a les tres de la tarda sortiran a les quatre. Això sol ja farà que, en comptes de menjar quan surtin de la feina, s’emportin una carmanyola i surtin dinats. Si aconseguim només això, la resta caurà pel seu propi pes, n’estic segura.

Més continguts de