Canviar de ritme per trobar noves perspectives
El Jose R. estava a punt de començar una gira per 35 teatres del Regne Unit
LleidaAl Jose R. Madrid Alonso la quarantena el va sorprendre a Anglaterra. Després de cinc anys de no parar quiet, haver de tornar a Lleida, la seva ciutat natal, de forma indefinida i amb un contracte amb un espectacle internacional interromput sobtadament suposava un canvi molt dràstic en la seva vida.
Quan li pregunten sobre la seva feina, ell diu que primer és persona, “després músic i creatiu”. El Jose sempre ha estat una persona curiosa, i de petit es passava el dia fent invents al taller de l’avi. Amb 12 anys, però, va ser quan la música va entrar a la seva vida per quedar-s’hi. Després d’acabar la llicenciatura en guitarra i pedagogia de la música a l’Esmuc, va estudiar tres màsters i ha treballat com a professor de guitarra, professor de música a secundària, guitarrista, arranjador, productor i director musical en diversos projectes.
Arreu del món
El Jose ha treballat com a baixista, guitarrista i, més recentment, director musical a Burn the floor, un espectacle amb el qual ha pogut visitar indrets com Austràlia, els Estats Units, el Carib, la Xina, el Japó i Itàlia. Precisament era a Anglaterra, a punt de començar una gira per 35 teatres, quan la paraula pandèmia ja estava en boca de tothom.
“El fet que Boris Johnson vacil·lés en la contundència de les mesures que havia de prendre per lluitar contra el virus va permetre que poguéssim assajar durant una setmana en una absoluta normalitat”, explica. Va ser després d’aquest temps que la federació de teatres anglesos, després de la “recomanació” de Johnson de no acudir als teatres i negocis, va decidir tancar tots els espais i, com a conseqüència, el Jose i els seus vint-i-cinc companys van ser repatriats.
Una nova realitat
Per al Jose, després de cinc anys de no parar en un lloc concret durant més de dos mesos seguits, tornar a Lleida de forma indefinida s’ha convertit en un repte més en la seva carrera: “La meva prioritat és tenir una vida tan equilibrada com sigui possible”.
Durant la quarantena més estricta ha aprofitat el temps per treballar i fer col·laboracions en xarxa, com per exemple la coordinació d’un enregistrament remot amb més de quaranta músics internacionals de la companyia Burn the Floor, publicat recentment, que els ha ajudat a mantenir el contacte després d’aquest canvi de plans tan sobtat.
Tot i la interrupció dels seus plans, el jove músic ha sabut trobar-hi la part bona: “Crec que aquesta desacceleració ha creat espai, temps i energies per pensar on som i on volem anar”. A ell, en concret, li ha servit per avançar els seus plans per muntar una productora de música, que veurà la llum en els pròxims mesos, al mateix temps que té pensat començar un màster en composició de música per a pel·lícules i videojocs.
“La pandèmia ens ha pres, encara que sigui temporalment, les relacions socials i les feines i ens ha obligat a posar el fre de mà en les nostres vides -reflexiona-. Crec que molta gent, i m’hi incloc, ha après a valorar una mica més quines coses són importants en aquest pas per la vida i quines són accessòries”. I la cultura mai hauria de ser accessòria.
