Carrilano

El sentiment d’estar fugint d’algú o d’alguna circumstància et va acompanyar a partir de quan vas deixar enrere el teu poble del camp de València per primera vegada. Volies provar sort en altres contrades. I quan hi tornaves uns dies al setembre procuraves tenir una bona mà per impressionar els veïns, tot i que sabies que l’interès que podia suscitar la teva aventura, en el fons, era una mostra de compassió davant el teu comportament postís.

Abans d’emprendre el darrer tram cap a l’enèsim canvi de vida, aquesta vegada un poble de l’horta del Segrià, et vas demanar un tallat a la cafeteria de l’estació d’autobusos de Lleida: curt de cafè, amb la llet ben calenta i dos terrossos de sucre, tal com t’hauria agradat prendre’l al bar del teu poble.

Passats dos quarts de cinc, amb el cotxe de línia fent via i amb el sarró a la falda, vas desentelar el vidre a través del qual vas reconèixer els bancals arran de carretera que un parent t’havia estat descrivint abans que el telèfon de cabina fulminés el crèdit d’una moneda de vint duros.

La nit, freda, d’un fred de tardor avançada, ja la vas passar al mas del pagès a qui vas caure en gràcia i et va contractar per fer les feines de la finca. Sense més companyia que la d’un transistor de ràdio i les brases que consumien les acaballes d’aquelles primeres hores tal com les havies somiat, et vas adormir. Els dits et pudien a entrepà de sardina.

L’endemà, del sarró en vas treure una capsa de sabó en pols i una gillette de plàstic. Vas sortir al defora i et vas dirigir a la cambra de bany, que només tenia accés des de l’exterior. Dins la cambra hi feia el mateix fred. Un desguàs, una pica i una mànega enrotllada a terra. Vas entendre de seguida que per dutxar-te calia fixar un extrem de la mànega a l’aixeta de la pica. Després, quan la tremolor t’ho va permetre, i amb la tovallola fermada a la cintura, et vas afaitar primer una galta seguit de l’altra amb el mirall de mà -que penjava d’un clau clavat a la paret a tocar.

Una nova vida

Al volt de migdia -et passava cada vegada que començaves una nova vida-, talment com quan el telèfon de cabina fulminava el crèdit d’una moneda de vint duros, la il·lusió es va tallar en sec. El que vingué llavors van ser hores repetides. Una altra història per explicar al setembre, quan et prendries un tallat curt de cafè, amb la llet ben calenta i dos terrossos de sucre, al bar del teu poble.