EVA PERISÉ: “Volem que la gent senti que la Vall Fosca és vida”

E l tercer Concurs de Microrelats de la Vall Fosca ja ha obert el període d’inscripcions. La iniciativa, organitzada pel Museu Hidroelèctric de Capdella per promocionar la Vall Fosca, valorarà els escrits inspirats en aquesta zona del Pirineu lleidatà. Els relats, que han de tenir com a escenari principal la Vall Fosca, s’han d’entregar abans del 28 de juny. En parlem amb l’Eva Perisé, directora del museu.

¿Com va sorgir la idea de crear un concurs de microrelats i quin és el seu objectiu?

El concurs de microrelats va començar perquè vam veure que hi havia molta gent que visitava la Vall Fosca o hi vivia i que tenia inquietud per escriure i explicar coses. Això ho vam anar veient, per exemple, als cims de les muntanyes, on es posen des de fa temps unes caixes amb coses sobre la Vall Fosca molt maques. A més, com que ja tenim l’experiència a l’Ajuntament de l’organització del concurs de fotografia, des del museu vam buscar la manera de fer alguna cosa semblant. Així va ser com va sorgir la idea.

I què han de tenir en compte tots aquells que hi vulguin participar?

El primer requisit és que als microrelats hi ha de sortir algun topònim, com el nom d’un poble, una font o un riu. Alguna cosa que puguin identificar les persones que el llegeixin i sàpiguen ràpidament que està inspirat en la vall. El segon és que ha de tenir una llargada màxima de 300 paraules, primer perquè no és una llargada gaire extensa i segon perquè els premis són considerables, cosa que vol dir que els participants han de pensar una mica, ja que resumir en només 300 paraules un relat pot resultar d’allò més complex.

Una menció a part mereixen els membres del jurat: Pep Coll, Ramon Sistac i Ferran Rella.

Sí, per al jurat del concurs vam buscar persones que en certa manera tinguessin alguna relació amb el Pirineu, i sobretot persones que demostressin sensibilitat pel Pirineu, gent que d’una manera o altra segueix tenint un vincle amb els territoris de muntanya. Crec que ha sigut un gran encert.

No és la primera vegada que el museu organitza una activitat similar...

El Museu Hidroelèctric de Capdella pretén sempre buscar activitats i trobar la manera de promocionar el mateix museu, però també el territori. Perquè nosaltres sempre diem que som un museu de territori. El que també és cert és que no ens agrada que surtin coses com bolets. M’explico: un any vam voler fer un concurs de microrelats inspirats en l’aigua, l’any següent un de relacionat amb la pintura i l’any següent un que estigués relacionat amb una altra cosa. No. Nosaltres busquem coses que segueixin una línia i tinguin una continuïtat en el temps.

I sobretot que reforcin el territori...

En aquesta línia de reforçament d’identitat del territori, fa dos anys ens va arribar una col·lecció de fotografies, retrats de persones que havien viscut a la Vall Fosca. Aquestes fotografies estan exposades a les façanes de les cases. Però no es tractava de cases qualssevol, sinó que eren cases amb les quals aquelles persones havien tingut alguna relació especial. Aquesta exposició inicialment s’acabava el desembre del 2018, i s’ha acabat ampliant fins al juny del 2019, la qual cosa ha servit per configurar molta més identitat a nivell de territori. A més, ha sigut una iniciativa que les persones del territori s’han fet seva, i han resultat els millors comissaris que podia tenir aquesta exposició.

Per què la fotografia és un tret distintiu de la Vall Fosca?

Ho diem perquè és un dels pocs llocs del territori amb un arxiu fotogràfic tan extens com el nostre. De fet, al nostre arxiu hi tenim fotografies que van des de l’any 1936 fins al 1957, amb més de 200 persones identificades. Avui en dia fer una foto no té cap mena d’importància, però en aquella època fer-se una fotografia era una cosa molt important i fins i tot extraordinària. L’exposició es diu Caçadors de mirades perquè el que volíem era precisament caçar aquestes mirades que estaven fixes mirant a càmera. Arran d’aquesta exposició de retrats, el museu ha continuat amb una línia de recerca fotogràfica de la qual ha nascut un nou projecte, Retratem-nos, del qual han format part fins a una cinquantena d’infants. Aquestes dues exposicions fotogràfiques, juntament amb el concurs de microrelats, reforcen la identitat del territori de la Vall Fosca i intenten explicar que el nostre és un territori viu. És un territori que té un cor que batega. I lluny de ser una vall agrícola i ramadera o una vall turística, es tracta d’una vall de persones, amb gent que l’habita, amb gent que tenen influència sobre el paisatge, sobre la gastronomia... I el que volem amb aquests concursos i amb aquestes exposicions és això, que la gent senti que la Vall Fosca és vida.