Emprendre en femení

Avui no parlo d’una dona, sinó de moltes que van a l’una. Algunes són artistes; d’altres, artesanes, i entre aquestes n’hi ha una que fa melmelades saludables i una altra que regenta un estudi tèxtil on treballa amb tints naturals; una és dissenyadora gràfica i experta en branding ; una altra, gestora administrativa; una ha creat el moviment Home Detox; hi ha una instructora de ioga; docents; una experta en màrqueting, una responsable d’una cafeteria ludoteca... Són una vintena d’autònomes al capdavant de petits projectes arrelats al territori i implantats en l’anomenada Catalunya interior: el Solsonès, el Bages, el Berguedà i la Segarra. Formen part de La Inquieta, una de les xarxes d’emprenedoria i lideratge femení que s’han constituït més recentment al país.

Les emprenedores tenen unes necessitats diferents dels seus homòlegs masculins. Hem de liderar amb més estigmes socials, intentant trobar la conciliació laboral i familiar, i guanyar-nos la credibilitat, apunta Anna Serra, de Grow Disseny i Comunicació. I això explica que es creïn aquest tipus d’associacions o iniciatives com Talentària, una jornada d’emprenedoria femenina anual d’àmbit català que es duu a terme a Solsona el dia 27 d’aquest mes, i que en la seva quarta edició ja és un fenomen: en una setmana va haver de tancar inscripcions. Si no fessin falta, no existirien, de la mateixa manera que si no es mengés pa, no trobaríem fleques.

Tenim millors expedients acadèmics i som majoria en l’obtenció de titulacions superiors. Però el món empresarial encara està configurat amb patrons masculins. A Catalunya un de cada tres empresaris és dona. Amb tot, un dels hàndicaps que tenen és la manca de referents femenins de lideratge. Això sol justifica la creació de xarxes i l’organització d’esdeveniments pensats per inspirar i oferir eines a les dones amb idees, que n’hi ha un fotimer!

En el diccionari de les emprenedores hi ha subratllats els conceptes comunitat i fer tribu : “No veiem la feina com un espai per competir, sinó per col·laborar entre nosaltres i créixer juntes”, remarca la solsonina Montse Mas, presidenta de La Inquieta (“Explica-ho de manera que no soni quico”, matisa, fent aflorar el sempitern complex del qual encara no hem fet net). Es ponderen també altres valors. Evidentment, el negoci ha de ser viable, però no tot passa únicament pels beneficis econòmics: “Donem molta importància al que ens aporta el nostre projecte, com la flexibilitat i el temps per a nosaltres i la vida familiar”. També consideren necessari incorporar la mirada femenina en el desenvolupament del territori.

Està estudiat que, per una realitat biològica, les dones líders utilitzen més l’hemisferi dret del cervell que els homes. És la part del llenguatge emocional, responsable de les relacions humanes, l’empatia i la motivació, la que permet veure la bellesa i crear idees noves... I aquí encaixa perfectament la filosofia Talentària. Un centenar de dones d’arreu del país es reuniran tot un dia a la capital del Solsonès per formar-se en lideratge, autoestima, transformació i talent com a factor diferencial. Establiran vincles, rebran la reproducció d’una obra de l’artista local Marta Ricart i tancaran la jornada amb l’actuació de la cantautora lleidatana Meritxell Gené. Un any més, hi fluiran les emocions, que, al capdavall, són el que sovint guia els projectes d’èxit i mou el món. I això no té res de quico.

Més continguts de