SILVINA I ACCIÓ!

Endavant les atxes!

Un dels més bons records que tinc del meu pas per la universitat va ser quan vaig decidir apuntar-me als aleshores anomenats tallers escènics de l’Espai de Teatre de la UdL. Amansir la meva fam per entrar en escena venia de feia temps.

Que em temptés la idea de fer teatre no vol dir que tingués massa perícia. Recordo com si fos ahir la meva primera improvisació. La poca naturalitat, el no saber com moure’m o què dir em van obrir els ulls. El fútil sentit del ridícul que havia acompanyat part de la meva infantesa i que creia dat i beneït inesperadament va treure el cap aquell dia. Sortosament per exhalar el seu últim sospir. A partir d’aquell moment i durant quatre anys un reguitzell de vincles i d’experiències, de les que se’t tatuen per sempre a l’ànima, van fornir el meu creixement vital (i cultural).

Altres tatuatges de vida, en canvi, són imposats. Quan a mitjans de l’any passat va sortir a la llum la denúncia d’algunes exalumnes de l’Aula de Teatre de Lleida a dos professors per abusos sexuals, el desconcert va ser flagrant. La valentia que aquestes dones havien mostrat en denunciar mereix tot el nostre respecte i admiració. No és fàcil fer el pas perquè els abusadors tenen poder i perquè, sovint, es culpabilitza o es dubta de les víctimes. El plet va ser arxivat, ja que aquest tipus de delictes prescriuen al cap de deu anys. No vaig poder evitar ficar-me dins la seva pell, i en les cicatrius de sofriment, enuig i por que algú havia fixat en els seus jos més íntims. Com es devien sentir en saber que la causa no podia ser jutjada? Les ferides no prescriuen. Els fets tampoc haurien de prescriure.

L’abús sexual es troba també en l’àmbit cultural i no podem ignorar-ho. Milers i milers de tatuatges gravats entre pell i pell de les víctimes clamen per ser guarits. En el món de l’òpera les denúncies per assetjament sexual a Plácido Domingo o en el món del cinema el judici a l’exproductor Harvey Weinstein per delictes sexuals són només dos exemples d’una evidència aclaparadora i d’abast mundial. Moltes veus han passat a l’acció i han transformat un silenci sepulcral en rebombori clamorós. Dones amb coratge que diuen prou, fan pinya i s’alcen per canviar el món. Endavant les atxes!