SILVINA I ACCIÓ!

Enganxada a raig

Ho confesso. Estic enamorada, encara que, amb tota probabilitat, A l’Univers li sua. Els símptomes són obvis: pols accelerat, papallones a la panxa, sudoració i alteració de la percepció del temps. El diagnòstic és inequívoc: enganxada a raig a la química del benestar.

Me’n vaig adonar fa pocs anys en un festival de música en què vaig descobrir el músic Xarim Aresté. La pell se’m va eriçar. Una delirant Allau de sagetes musicals van parlar amb la meva ànima, de tu a tu. ¿És possible enamorar-se d’una veu, d’unes cançons, d’una posada en escena? La resposta és evident.

Hi ha persones que ens sentim atretes per les converses i les experiències que ens estimulen a pensar i a debatre. Si això ho amanim amb bones cançons, els balls d’eufòria al nostre cervell són Indomables. Quan el Xarim Aresté puja dalt de l’escenari es despulla al màxim i ens abraça amb una visceralitat tan vibrant que permet alliberar-nos de nosaltres mateixos. Els seus concerts es viuen com una Gran onada elèctrica de filosofia, energia i estima que ens sacseja per dins i ens empodera. Qui pot no sucumbir a aquests encants? Jo no!

Ha quedat clar que la meva Xarimaddicció no té mesura. La prova més irrefutable és que miro de pal·liar la meva síndrome d’abstinència sempre que puc, especialment si ve al Cafè del Teatre de Lleida acompanyat de la seva banda i, per què enganyar-nos, més especialment si estem a principis de mes.

Amb els primers acords ja es podia intuir que venien disposats a oferir-nos un concert ple de màgia. Hi va haver moments orgàsmics que superen amb escreix fins i tot la nova i revolucionària joguina sexual de la qual tothom parla. No tinc la capacitat de llegir ments, però crec que, a mesura que la vetllada avançava, molts entonàvem dins nostre un Jo t’estimo íntim.

I és que les lletres de les seves cançons conviden a la reflexió d’una manera tan penetrant que Ni a besades les pots deixar de banda. ¿Realment existeixen conceptes tan antagònics com l’odi i l’amor, o es tracta del mateix sentiment amb diferent gradació? On és la llibertat d’expressió? Aquesta última, dissortadament, ens l’estem repetint en bucle infinit i alguns no són capaços de treure’n l’entrellat. Oi, Querida España?

Més continguts de