CULTURA

FiraTàrrega: l’endemà

Quan acaben les quatre jornades de fira i comencen els 361 dies de Tàrrega

Una desena d’operaris de la brigada municipal de Tàrrega es dediquen a recol·locar el mobiliari urbà. Han passat els quatre dies en què els carrers i les places de la capital de l’Urgell s’han metamorfosat en escenaris teatrals cada vegada menys improvisats. És la pròpia idiosincràsia d’una ciutat que pensa en clau FiraTàrrega des de l’any 1981. Són quatre dies l’any que marquen els 361 restants, tot i que sempre n’hi ha que en demanen més.

¿És Tàrrega qui s’ha d’adaptar a FiraTàrrega o, en canvi, ha de ser FiraTàrrega qui s’adapti a la ciutat de Tàrrega? “La fira no té més remei que adaptar-se a la ciutat, perquè estem treballant dins d’un parc geogràfic concret, un marc ciutadà, tant per les coses bones com per les que no ho són tant”, explica el director de comunicació de FiraTàrrega, Eduard Ribera, que dubta sobre el fet que la fira i la ciutat hagin treballat sempre a l’uníson: “No sé si la ciutat ha de ser qui s’adapti, però almenys ha de ser conscient de la fira, i això de vegades no passa, ja que s’acaben dissenyant places i carrers per a 361 dies l’any sense tenir en compte que al llarg de quatre jornades aquests espais estaran sobredimensionats d’una manera excepcional”. Segons Lau Delgado, que ha debutat al capdavant de la direcció executiva de FiraTàrrega, el secret és l’aportació de totes dues a parts iguals: “Tàrrega no té espais teatrals, i durant la fira els carrers i les places desapareixen en favor d’escenaris diversos, amb l’ajuda d’una ciutat que demostra una complicitat molt gran amb nosaltres”.

“Jo crec que tot va començar amb Tàrrega adaptant-se a FiraTàrrega, però ara és FiraTàrrega qui s’adapta a Tàrrega”, opina Maria Alba Pijuan, la nova alcaldessa de la ciutat, que també ha viscut la seva primera FiraTàrrega des de dintre. “La brigada municipal tarda cinc setmanes a muntar tota la infraestructura que necessita la fira, i a hores d’ara encara queden dues setmanes de feina per deixar-ho tot a lloc”, relata Pijuan, mig sorpresa per la magnitud de la tragèdia (teatral) i del tot orgullosa de la tasca duta a terme pels operaris municipals. “La gent està molt acostumada a tots els canvis que pateix la ciutat els dies anteriors i posteriors a la fira”, reconeix l’alcadessa, tot i l’astorament que aquest fet va provocar en una sèrie de programadors francesos que visitaven l’edició d’enguany: “Al·lucinaven que la gent no es queixés perquè alguns carrers estiguessin tancats durant quatre dies quan als seus respectius municipis es produeix una allau de crítiques només per canviar els usos d’un determinat carrer una sola jornada”.

“La ciutadania viu amb il·lusió l’arribada de la fira, independentment de les dificultats de mobilitat que impliqui. Ara bé, la segona metamorfosi, la que té lloc a posteriori, porta implícita una connotació trista, perquè és el tret de sortida a un hivern llarg i dur”, confessa Ribera, entre rialles tan teatralitzades com realistes. Per superar tal malenconia, Lau Delgado i ell es prendran tres setmanes de vacances aviat per carregar piles de cara a una nova edició de FiraTàrrega.

Reixes que pugen i baixen

Passejant pels carrers i carrerons de la localitat, pocs dies després del descens del teló de la fira, resulta habitual trobar-se les persianes de diversos establiments abaixades del tot, sense cap indici d’activitat a l’interior. En paral·lel, altres reixes s’aixequen mandrosament, tal vegada contagiades per la síndrome postvacacional que afecta els que les apugen. Són les dues cares de la mateixa moneda: d’una banda, els comerciants que tanquen els seus negocis amb l’arribada de FiraTàrrega i els reobren un cop acaba; de l’altra, els que no només obren per la fira, sinó que també incrementen el seu personal i la seva oferta en un últim i beneficiós esforç abans d’unes merescudes vacances.

“Pel que em comenta la gent de Foment Tàrrega (Associació de Comerços i Serveis), ja no tanquen tants comerciants per FiraTàrrega, com sí que passava anys enrere. Potser algunes joieries i perruqueries, perquè pateixen una minva important de clientela durant els dies de la fira, però en general els comerços de Tàrrega fan l’agost a principis de setembre”, assegura l’alcaldessa de Tàrrega. Té la mateixa opinió el director de comunicació de la fira, que justifica l’augment de negocis oberts durant els quatre dies per la renovació del parc comercial targarí: “Hi ha gent més jove als comerços i, per tant, amb més ganes de treballar, sobretot durant uns dies en què hi ha molt d’enrenou. Cal fer inversió i contractar més personal per obtenir-ne més benefici, i abans molts comerciants no estaven disposats a complicar-se la vida, almenys al seu entendre”.

De fet, segons Foment Tarrèga , alguns establiments targarins i de la rodalia, principalment de l’àmbit de la restauració i l’hostaleria, poden arribar a duplicar la seva facturació durant el cap de setmana de FiraTàrrega. Les persianes a ras de terra i el cartell que avisa sobre un prolongat període de vacances semblen corroborar-ho.

Què feu la resta de l’any?

“Aquesta és la pregunta del milió, la pregunta que ens fa absolutament tothom”, exclama l’Eduard, ara sí, entre sonores riallades, abans d’esplaiar-se en el tema: “Encara avui, després de no sé quants anys treballant a FiraTàrrega, n’hi ha que se sorprenen que al mes d’abril ja estiguem treballant per a la fira. Aleshores intentes fer una mica de pedagogia”. I en què consisteix aquesta pedagogia? “És evident que FiraTàrrega no es munta la setmana abans, hi ha tot una feina prèvia al llarg de l’any gràcies a la qual t’apareixen 900 professionals del sector. Aquesta és la clau de la història, perquè, si durant l’any no dus a terme relacions internacionals, si no et comuniques amb les companyies, si no et relaciones amb els programadors o si no signes acords amb cap comunitat autònoma, aquí no passaria el que acaba passant”, argumenta el director de comunicació de FiraTàrrega, que puntualitza: “Aquesta feina invisible als ulls de la població en general és el que fem durant l’any”.

La nova directora artística de FiraTàrrega, Anna Giribet, també defensa la ingent tasca realitzada per tot l’equip de la fira 361 dies l’any, tal com ho demostra la implicació de la fira en el programa Suport a la Creació: “De l’1 de juliol al 30 setembre rebem moltíssimes propostes de companyies interessades en presentar la seva candidatura, entre les quals engeguem un procés de selecció de cara a la tardor”. A continuació, l’estructura logística, tècnica i promocional de FiraTàrrega es posarà al servei dels creadors elegits, “que fan una estada de treball a Tàrrega, habitualment des del març fins al setembre, per donar forma i recorregut als seus espectacles”, explica Giribet, que en fa partícip la ciutadania amb un programa d’assajos oberts a tothom. “La fira ha d’adaptar-se a treballar 365 dies l’any, no només estacionalment”, puntualitza Lau Delgado.

“I tant que tornarem!”

“El que em fa més feliç és que tant programadors com companyies em diguin que volen tornar l’any vinent”, afirma Anna Giribet, el rol de la qual ha canviat diametralment respecte a l’any passat, en què exercia d’ajudant de direcció: “He passat de fer molta producció telefònica a ser la cara visible del festival. El primer dia estava completament descol·locada en la meva nova comesa de relacions públiques, d’aquí la meva afonia”, lamenta la directora artística de FiraTàrrega, que té al davant l’àrdua tasca de valorar l’última edició del festival juntament amb el seu director executiu, Lau Delgado, que ens truca tot just sortir d’una reunió celebrada a Barcelona amb l’objectiu d’abordar el futur de la fira.

“De fet, no es tracta tant de valorar el que hem fet com de contextualitzar-ho en el que farem; és a dir, aquesta edició té i tindrà valor en el marc d’una estratègia que ens hem marcat per als pròxims tres anys”, precisa Delgado, que no s’amaga a l’hora de posar nota a la seva primera FiraTàrrega: “La considero d’allò més satisfactòria. Hem fet una gestió molt prudent, ja que veníem d’una inèrcia molt positiva propiciada per una gestió impecable al llarg dels últims anys. En definitiva, hem intentat no fer més coses de les que podíem assumir”.

“La demostració que la fira funciona és que les companyies es peguen per venir a Tàrrega -sentencia Eduard Ribera-. Quan obrim la temporada de propostes ens n’arriben unes 800, per a una programació que n’acabarà incloent una quarantena”. I conclou: “Si FiraTàrrega funciona com a mercat, estem justificant que la Generalitat, el ministeri, la Diputació i l’Ajuntament inverteixin tants diners en la fira”. En FiraTàrrega i en les persones que hi treballen 365 dies l’any.

Més continguts de