Horta de Lleida: entre la tradició i la innovació

LleidaLa campanya Salvem Ramaderia va fer fortuna. Més que la que van tenir els seus impulsors, la família Pifarré, quan el 10 de setembre del 2015 van haver d’afrontar un conflicte veïnal que desembocaria en el bloqueig de l’únic camí d’accés a la seva granja i en l’aïllament de la mateixa. Pèrdues econòmiques insalvables, inanició dels animals i la mort d’alguns d’ells, entre d’altres, duien la Ramaderia Pifarré, una granja centenària de l’Horta de Lleida, al caire de l’abisme.

L’estiu del 2017 l’Audiència Provincial dictava el dret de servitud forçosa per tal que els Pifarré poguessin recuperar el seu dret a pas pel camí que havien utilitzat tota la vida. Dos anys i mig després, però, encara no s’ha arribat a un acord amb la família Plaza, propietària dels terrenys que travessa el camí, pel que fa a un pagament que hauria de ser simbòlic en concepte del registre de servitud, que ha de garantir la comunicació adequada de l’explotació familiar.

Ara, els tres germans Pifarré i els seus pares malden per donar viabilitat a la granja mentre ideen nous projectes que serveixin per reinventar, d’una banda, les seves instal·lacions i, de l’altra, la seva feina. Talment com una metàfora del que viu l’Horta de Lleida, un espai agrari d’uns 5 quilòmetres a la rodona que envolta la ciutat de Lleida i que té en l’agricultura i la ramaderia les seves principals activitats econòmiques. Un espai estratègic per la seva proximitat a Lleida ciutat i pel seu valor cultural i ecològic. Un espai la paradoxa del qual rau en el fet que tots els lleidatans el coneixen al mateix temps que s’ha erigit en el gran desconegut de Lleida. Fins ara.

Un nou concepte: l’agrocultura

“La tradició històrica relacionada amb el món agrari i les seves tècniques mereix ser reconeguda”, explica Joan Pifarré, el més gran dels tres germans que conformen la cinquena generació de la família Pifarré, que identifica el concepte d’agrocultura amb aquelles famílies que s’han animat a cultivar un petit hort urbà a casa i amb aquelles escoles que fan del seu hort una eina per treballar coneixements sobre el medi natural d’una manera vivencial i significativa. “L’agrocultura arriba amb força perquè és part del nostre origen”, sentencia el Joan.

“Es tracta de posar en valor la cultura agrària, perquè els pagesos sabem moltes coses”, puntualitza el Carlos, germà del Joan i el Pere, el del mig, el que s’encarrega del dia a dia de la granja sota la mirada cofoia dels seus pares, ja jubilats. Segons ell, “aquests són els valors que s’ha de transmetre a la gent jove, per tal d’apropar-los al món rural”.

Una nova filosofia de treball i de vida per a l’Horta de Lleida, la de l’agrocultura, que també hauria incidit amb força en el si del nou equip de govern de la Paeria, ja que és el mateix Joan Ramon Castro, regidor de l’Horta, qui hi fa referència quan parlem amb ell: “Hem de donar a conèixer les explotacions agrícoles i ramaderes que conviuen a l’Horta, la nostra agrocultura, que passa per saber què hi ha a l’extraradi del terme municipal amb l’objectiu que l’Horta deixi de ser la gran desconeguda”. Queda clar, doncs, que l’agrocultura, primer concepte clau, és la gran aposta de la ciutat de Lleida per difondre els valors de la seva “gran desconeguda”, l’altre concepte clau.

En aquest sentit, Joan Pifarré recorda que durant la campanya electoral tots els candidats s’omplien la boca advocant per la capitalitat de Lleida, “però ningú no deia de què, ¿capital de què?”, es pregunta de manera retòrica, per contestar-se ell mateix: “Hem de ser la capital agrocultural de Catalunya”. “I a Lleida també ens pertocaria ostentar la capitalitat del món rural”, remata el més jove dels tres, el Pere.

Projectes agroculturals

“L’entitat es va crear el passat mes d’abril per donar visibilitat als productes agroalimentaris i ramaders de l’Horta i, alhora, per donar-los un valor afegit”, explica la presidenta de l’Associació de Productors de l’Horta de Lleida, Anna Aragonès, que aposta per “treballar conjuntament amb els 42 associats que actualment formem part de l’entitat i crear sinergies perquè les nostres explotacions siguin viables”. Segons Aragonès, “per aconseguir-ho hem de fer un gir diferent en la manera de treballar i buscar cultius alternatius que atreguin el públic, com per exemple han dut a terme associats que conreen lavanda, que produeixen sucs ecològics, etcètera”.

En concret, Anna Aragonès parla de Fruita Blanch i Aromes de Can Rosselló, dues de les empreses de l’Horta que més i millor han sabut aplicar el concepte d’agrocultura als seus cultius. “Conservem la tradició”, resa el lema de Fruita Blanch, que elabora productes que es poden trobar a més de 500 establiments de tot Catalunya. “El problema és que fins ara el pagès només es preocupava de fer quilos, de produir, però no de comercialitzar. Això ho deixava per a les cooperatives o els majoristes”, opina Joan Blanch, que avisa que “cal tenir la ment oberta”. Els seus nous productes, safrà de l’Horta i, ben aviat, fruita deshidratada, confirmen l’encert d’unir tradició i innovació ara fa nou anys: “Pertànyer a l’Horta de Lleida és un valor afegit, però una part d’aquest valor l’hem d’afegir nosaltres”, conclou el cap visible de Fruita Blanch.

I seguint l’estela de Joan Blanch trobem la Mònica Rosselló, pionera a Lleida ciutat en cultiu ecològic de lavanda. “Neix fa més de tres anys com una iniciativa familiar de pagesos de l’Horta de Lleida, però va ser el meu germà qui va iniciar el projecte que aposta per un canvi disruptiu respecte del que fins aleshores havien fet els nostres avis i pares al camp de casa”. Precisament és l’empresa Aromes de Can Rosselló la que ha portat el concepte d’agrocultura fins a la seva màxima expressió, “amb més de 800 persones vingudes de Girona, Barcelona, França, Rússia i fins i tot Xina per observar la floració de la lavanda”, fenomen que té lloc tan sols un mes l’any.

“Si fa uns anys ens haguessin dit que l’Horta rebria visitants d’arreu del món ens n’hauríem fet creus”, comenta Joan Pifarré, que juntament amb la seva família encapçalarà un nou projecte agrocultural. “Amb els animals que hi ha actualment, la granja no resulta viable. Per això, aprofitant la nostra experiència, hem projectat una granja escola, l’única de Catalunya que tindrà dues vaques de cada espècie, de les races més generals, per fer pedagogia sobre ramaderia”. “Per veure una cosa així te n’has d’anar més amunt de Sort”, intervé el Carlos, a qui interromp el Pere: “Però no es tracta de veure vaques i punt, sinó d’ensenyar-les en el seu entorn natural, real, durant la lactància i totes juntes, en un marc d’inclusivitat”. “Hem vist que poden conviure totes al mateix lloc, perquè les vaques no entenen de races”, matisa el Carlos.

Ara bé, la pretensió dels Pifarré va més enllà, concretament fins a la creació d’un centre d’interpretació de l’Horta, tal com confessa el Joan: “Representaria l’obertura definitiva de l’Horta a la resta de Lleida i del món, però el procés de museïtzació de les nostres instal·lacions suposa una inversió que ara mateix no podem assumir”.

Polítiques al servei de l’Horta

“La idea de crear un centre d’interpretació és molt interessant, l’estudiarem amb calma”, afirma el regidor de l’Horta, Joan Ramon Castro, que d’aquesta manera facilita que el projecte dels Pifarré pugui veure la llum.

De moment, però, les prioritats de la Paeria vers l’Horta són unes altres, “les que ens marquen les persones que hi viuen i les empreses que hi treballen, i ara per ara aquestes són l’arranjament de camins i marges i el desplegament de la fibra òptica”, explica Castro, que també aposta per revitalitzar la marca Horta de Lleida, que es va posar en marxa amb escassa repercussió durant l’última etapa del govern socialista al capdavant de la corporació municipal. “Dotant-la de contingut agrocultural”, remarca. Esclar, no podia ser d’una altra manera...

Històries curioses, anècdotes i llegendes de l’Horta de Lleida

Joan Pifarré acaba de publicar el llibre Secrets de l’Horta, un recull de fets històrics, anècdotes i curiositats de l’Horta lleidatana. L’autor presenta aquest recull ordenat cronològicament, “però no hi havia la intenció de fer un volum d’història convencional, sinó una aproximació propera a la realitat, a les vivències i a les tradicions d’aquest espai agrari i natural de Lleida”, explica. I és que el llibre fa honor al seu nom, “perquè molts dels seus capítols revelen històries inèdites, curioses i desconegudes que sorprendran el lector amb una connotació agrocultural”. Segons el gran dels Pifarré, “l’Horta té aquest valor i, alhora, aquesta oportunitat de mostrar com de decisiva ha esdevingut en molts moments i com d’importants han esdevingut també les tradicions de pagès al llarg de la nostra història”. Així, doncs, un llibre, Secrets de l’Horta, que pretén mostrar aquest llegat agrocultural que “farà reflexionar els lleidatans i conèixer i estimar la nostra Horta amb més sentit i arguments de pes”.