JOAN TALARNJULIÀ ORTONEDA: “Si els Bufalà existissin avui, els presos i exiliats podrien demanar un judici just”

L a llegenda dels Firals de Bellvís relata una injustícia, la del Joan, acusat d’un delicte que no ha comès. El capritxós destí ha fet que enguany aquesta llegenda estigui més d’actualitat que mai. No és casualitat, doncs, que qui apadrini la festa aquest any sigui l’exconsellera a l’exili Meritxell Serret.

Atès que els Firals de Bellvís estan a punt de començar, ¿podríem fer una mica de repàs de la seva història?

Julià Ortoneda: La festa dels Firals neix fa 23 anys, el 1995, quan una colla de joves d’aleshores, vinculats al grup de teatre amateur La Portalada, decideixen fer alguna cosa que destaqués la història de Bellvís i que es pogués teatralitzar. Així va ser com van desentranyar la història dels Bufalà, que eren uns senyors que havien viscut aquí, a Bellvís, i que tenien un privilegi reial que els permetia emparar aquelles persones que eren perseguides per la justícia i garantir-los un judici just. Al voltant d’aquest retall de la història es va crear una història d’amor impossible entre la Maria, la filla dels senyors de Bellvís, i el Joan, un pagès. Van buscar assessorament per poder definir les danses, les músiques, la vestimenta... Va ser ben bé un any de feina, fins que l’estiu del 1996 se’n va poder fer la primera edició.

Quina ha sigut la seva evolució des d’aleshores fins ara?

J.O.: Els Firals no han fet més que créixer. Amb els anys han anat apareixent nous protagonistes, nous quadres, nous espais, s’hi han afegit dies, etcètera. A poc a poc la festa s’ha anat fent gran.

Joan Talarn: S’hi ha afegit una exposició, fa tres anys que també organitzem un slam poètic...

J.O.: I també fa tres anys va néixer la idea que algú amb repercussió mediàtica apadrinés la festa. El primer any va ser l’Àlex Gorina, l’any passat la Mari Pau Huguet i aquest any serà la Mertixell Serret.

J.T.: L’hem volgut convidar a ella perquè pensem que la història dels Firals té molt a veure amb el que està passant avui en dia al nostre país. Si els Bufalà existissin avui, la Meritxell i la resta de presos podrien venir a Bellvís, tocar l’anella i demanar un judici just.

Què diferencia els Firals d’altres festes?

J.O.: Es va voler fer una cosa que anés més enllà del simple mercat d’artesans, perquè això ja es fa a molts llocs. Per això hi incorporem la dansa, la poesia, els malabars... Per fer-ho original i diferent.

Quanta gent del poble hi ha implicada?

J.O.: És difícil de quantificar. Hi ha els que surten a primera línia, però després hi ha molta gent que cuina, que ajuda a muntar els escenaris, que cus, que planxa o que és a la barra. Podem parlar tranquil·lament de 200 persones.

J.T.: Pensa que tota la festa l’organitzem la gent del poble, i intentem contractar el mínim de fora. Això li dona una particularitat molt especial. Els Firals de Bellvís, per sobre de tot, ens uneixen com a poble. I això és importantíssim.

Un altre gran exemple d’unió de poble va ser l’1 d’octubre. Com ho vau viure a Bellvís?

J.O.: Amb molts nervis i moltes emocions contradictòries: eufòria, alegria, preocupació...

J.T.: Sobretot preocupació. Recordem que primer hi va haver problemes tècnics, teníem tot el poble preparat per votar i no podien. I més endavant, quan vam començar a veure les imatges del que estava passant en altres llocs... Pensar que poden fer mal als teus preocupa moltíssim. D’altra banda, el més bonic jo crec que va ser veure tot el poble al carrer, encara més que als Firals! Em vaig sentir molt orgullós del meu poble.

Fa poc vau acollir l’exposició fotogràfica itinerant dels pobles de Lleida sobre l’1 d’octubre al vostre casal. ¿Teniu pensada alguna acció més per no oblidar aquell dia?

J.T.: Sí, tenim la intenció de fer un passeig nou, una zona arbrada que volem que porti el nom de l’1 d’octubre. Creiem que ens trobem en un moment en què no podem oblidar i hem de buscar les maneres per recordar aquest moment històric i l’orgull que sentim.

Seguint en aquesta mateixa línia, quins altres projectes de millora del poble teniu pensats en un futur pròxim?

J.T.: Els nostres projectes com a grup polític bàsicament són culturals, ja que creiem que la vida del poble es basa en la cultura. De fet, aquesta legislatura un dels projectes estrella és la nova biblioteca municipal.

J.O.: Sí, si tot va bé a finals d’aquest any la podrem inaugurar. La que tenim ara ja no dona satisfacció a les necessitats dels veïns del poble.

J.T.: Com a projecte important també tenim la plaça de les Monges, que es va fer per consulta popular, i ja podem dir que a finals d’any estarà acabada. A més, tenim pendent la personalització d’una de les rotondes d’entrada al poble. És important per reflectir aquesta unió de poble que tant ens caracteritza.