L’ENTREVISTA
Terres de Lleida 28/03/2018

JOSEP IBARZ: “Vull pensar que apostar per la cultura reverteix en la manera de ser de la gent”

Alcalde d’Almacelles

Abel Pujol
3 min
JOSEP IBARZ: “Vull pensar que apostar per la cultura reverteix en la manera de ser de la gent”

Josep Ibarz, que ocupa l’alcaldia del municipi d’Almacelles, al Segrià, per Convergència i Unió (ara PDECat) des de l’any 2003, és una persona enèrgica i passional i, sobretot, un gran amant de la història. Potser per això ha fet de la divulgació i la difusió històriques un eix central de la seva política municipal i, concretament, cultural. Explica a l’ARA com s’han dut a terme els diferents projectes que ha impulsat al seu municipi, dels quals el MAU, el Museu d’Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal, és l’autèntica joia de la corona cultural almacellenca. També revela per què al poble tots els carrers són rectes.

En els darrers anys Almacelles ha apostat pel vessant cultural. Com s’ha estat treballant en aquest àmbit? ¿I està satisfet dels resultats?

Quan nosaltres vam arribar a l’Ajuntament vam voler canviar el perfil neutre d’Almacelles i vam decidir incidir en la cultura com un tret característic important de la nostra identitat. El projecte insígnia ha sigut el Museu d’Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal, únic a les nostres contrades, però també estem excavant un poblat ibèric al tossal de la Caperutxa, vam descobrir el poble medieval al tossal de lo Vilot, on hem anat fent excavacions arqueològiques, i a banda també vam reformar una torre andalusina. Estem molt satisfets d’aquests treballs, cada dia hi ha més gent que ens coneix.

La configuració urbanística de l’Almacelles actual és el punt de partida del museu. Per què a Almacelles tots els carrers són rectes?

Quan el rei Carles III decideix repoblar diverses zones deshabitades de la Corona, com era el cas d’Almacelles, s’opta per dissenyar urbanísticament el nou poble mitjançant una retícula ortogonal. Josep Mas Dordal és l’arquitecte encarregat de dur a terme el projecte, per això el museu porta el seu nom. Aquest és el nostre punt diferencial respecte als altres municipis dels voltants. La nostra retícula ortogonal està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional, igual que la Seu Vella de Lleida.

Com s’ha contribuït des del seu consistori a anar millorant aquest urbanisme tan singular?

Destacaria la remodelació de la plaça de la Vila: hem guanyat un gran espai que aporta molt dinamisme al nostre poble. També destacaria la nova avinguda, de cinquanta metres de llarg, i el Parc d’Europa, que té més de 2 hectàrees amb un llac increïble. Volem seguir amb l’esperit iniciat en l’època de la Il·lustració, tenim ganes de transformar Almacelles buscant la modernitat i el benestar dels nostres veïns. Potser no és un aspecte tan urbanístic, però també cal remarcar que hem aconseguit quatre Flors d’Honor en la classificació de Viles Florides.

A banda de l’urbanisme, Almacelles també destaca pel gran nombre d’escultures repartides pel poble.

Sí, hem volgut apostar per l’escultura urbana, ja que entenem que l’art ha de ser al carrer. Tenim escultures d’autors com Josep Minguell i Miquel Àngel González, i això dona un valor afegit a l’esperit d’Almacelles. A mi m’agrada pensar que el fet d’apostar per l’art i la cultura, per un poble florit -amb l’impuls de diversos parcs-, pot revertir en la manera de ser dels nostres ciutadans, que siguin més oberts, més sensibles i més cultes.

¿Totes aquestes polítiques han estat ben rebudes pel poble?

Sí, tot i que els canvis sempre costen d’assumir. Al principi la gent sempre es fa preguntes, però quan veuen el resultat n’estan satisfets. S’ha de donar temps a les coses, aquest és un principi bàsic. Cal ser conscients que en tots els canvis hi ha sempre una quota de sentiments acumulada, una enyorança del passat que es veu alterada.

Almacelles és un poble fronterer. Per tant, com s’ha viscut tota la tensió entre Catalunya i l’estat espanyol entre els veïns?

Hi ha hagut una certa normalitat. Tots els que tenim família a una banda i a l’altra ho hem resol no tocant gaire el tema. Fins i tot amb el conflicte de Sixena hem intentat evitar tensions. A la fi, són moltes les relacions personals, culturals i econòmiques que mantenim amb pobles de l’Aragó.

Hem anat veient com molts alcaldes han pres un paper rellevant en la gestió del país. ¿Veurem el seu nom en algun càrrec important?

Jo disfruto molt sent alcalde, i ni m’ha passat pel cap una altra situació. Visc amb molta il·lusió el que estem fent al poble i el meu projecte personal és seguir fent d’Almacelles una vila espectacular. Penso que al partit hi ha molta gent preparada que té més predisposició a ocupar aquests càrrecs. Seguiré fent feina des d’Almacelles i des de la Diputació de Lleida.

stats