JOSEP PULIDO: “No em podia permetre el luxe moral que Lleida no tingués cartell”

Josep Pulido és l’artista lleidatà que hi ha darrere del cartell de la festa major del 2020, el primer cartell de la ciutat sense festeig. De formació multidisciplinària i autodidacta, ha dedicat la major part de la seva vida artística i professional al disseny gràfic, la il·lustració i la infografia per a premsa escrita, i ha estat guardonat amb diferents premis internacionals, com els Malofiej International, entre d’altres. Una mostra de la seva obra més recent es pot veure al Boek Visual, espai digital que reuneix els moviments artístics avantguardistes del moment en grafisme, fotografia, arts experimentals i poesia visual.

En plena pandèmia, la teva proposta de cartell per a la Festa Major de Lleida es va fer viral. Què et va motivar?

Als anys noranta, molt al principi de la meva carrera, em vaig presentar al concurs i vaig guanyar, i no només em vaig alegrar pel premi, que en aquell moment era de 200.000 pessetes, sinó també pel fet de saber-me part important d’aquella edició de les festes de la meva ciutat. La seva història és de més de 150 anys i no em podia permetre el luxe moral que Lleida no tingués cartell. El vaig publicar a les xarxes i, al cap d’una o dues hores, es va fer viral. Molts amics m’obrien per preguntar-me si era jo el del cartell. Lleida n’anava plena. Després de tot el rebombori, el regidor de Festes es va posar en contacte amb mi, a través del meu compte d’Instagram, per dir-me que li havia agradat molt. També em va dir que em trucaria, però encara no ho ha fet.

Al cartell hi podem veure els Gegants, Lo Marraco i el covid-19 amb la Seu Vella de fons. De què ens parla?

La idea del cartell va sorgir dos dies abans que s’hagués de celebrar la festa major i vaig contextualitzar-lo amb tota la llauna de la pandèmia, amb la situació estranya que estàvem vivint, en què ni els Gegants ni Lo Marraco ni ningú no podíem sortir de casa. Per això els trec a fora de la ciutat. I, esclar, tots els elements protagonistes havien d’estar-hi representats. I un d’ells era el covid-19. Després, el color està totalment buscat. Volia donar-li un punt apocalíptic, tipus la pel·lícula El màgic d’Oz.

Tots els elements estan retallats. Per què el collage?

Perquè el collage no té barreres; et permet realitzar una creació totalment lliure, pots fer el que vulguis, tot depèn de la teva imaginació. Tret que vulguis crear una sèrie pròpia i que hagi de tenir un fil conductor, el collage és totalment accidental. Amb el collage em sento lliure, sense tenir la necessitat que ningú em doni permís per ser-ho. Et pot caure a les mans una revista que t’has trobat en un contenidor i d’allà en pots treure unes imatges que a tu et serviran per crear una obra determinada. En aquell moment no tens ni cap condicionant ni cap història al darrere, és aleatori. Al final el collage funciona perquè el resultat visual agrada o no agrada.

Podríem dir que el collage és un art. ¿Et consideres a tu mateix artista?

Uf! La veritat, no ho sé. Artista. És una conversa que tinc molt sovint, últimament. No sé si soc artista o no, però sé que poso l’ànima en tot el que faig i que ja en són molts, d’anys, dedicant-me a la infografia i el disseny gràfic. Potser mai no he estat vox populi referenciat però, independentment de cada moda que hi ha hagut, crec que he despuntat. Per ser artista has de tenir una molt bona base, has de poder expressar des de tu mateix i has d’aconseguir aquell tercer estadi, la simbiosi entre l’ànima i el mètode. Per a mi, aquest nivell és molt alt i potser considero que són els altres els que t’han de posar aquest títol.

En què estàs treballant actualment? On podem veure obra teva?

En sobreviure. Ara, amb la crisi del covid-19, és tot més complicat que abans. Però, en el meu cas, sempre necessito crear, no puc estar sense fer-ho. El confinament m’ha anat molt bé en aquest sentit. Hi ha hagut una parada forçada i el meu cap s’ha relaxat. He creat molt. De fet, ara tinc una exposició al restaurant del meu germà, La Sandvitxeria, on es pot veure una part d’aquesta obra. Exposo allà perquè no es queden cap comissió i sempre ho acabo venent. He fet altres exposicions en galeries i, esclar, ells se’n queden un percentatge bastant elevat, i això m’obliga a haver d’apujar el preu. També acabo d’il·lustrar un llibre de poemes per al Castell del Remei, Tast literari 3, i estic amb perspectives de fer-hi una exposició. Tot serà obra nova.

Per acabar, ¿hem d’esperar un cartell de Josep Pulido per a les festes del 2021?

M’agradaria, però no crec que sigui possible. Ara ja no fan concurs. I, tot i que em sap greu dir-ho, els últims cartells de la festa major no han estat a l’altura. Si vols una fotografia bona, encomana-l’hi a un fotògraf, si vols una cadira de fusta, a un fuster, però si tu li encomanes un cartell a un escultor o a un pintor, passa el que passa. Un cartell l’hi has d’encarregar a un dissenyador gràfic i, sent un tema públic, hauria de poder presentar-s’hi tot aquell que ho vulgui, i avui no és així. Crec que dins de la memòria col·lectiva de Lleida es trobava a faltar un cartell al·legòric de la diada. Potser el meu cartell acabarà passant a la història com aquell que no va fer-se. Almenys va haver-hi una opció.