Jaume Puy: “Som a la línia de sortida perquè Lleida sigui ciutat universitària”

LleidaDesprés de vuit anys com a vicerector de recerca, el catedràtic de química Jaume Puy es converteix en el nou rector de la Universitat de Lleida, en unes eleccions en què ell ha sigut l’únic candidat .

És la primera vegada que només es presenta un candidat per al rectorat de la UdL. ¿Ho considera un acte de confiança per part de la comunitat?

A priori és una mica difícil de dir, però a posteriori, un cop hem vist els resultats, penso que sí, que hi havia una certa confiança. També és veritat que no hi havia hagut cap altre rector que abans hagués sigut vicerector; per tant, no és que aquestes eleccions hagin sigut especials, sinó que la comunitat tenia un candidat a qui ja coneixien. Això ha influït en la dinàmica de les eleccions.

Ha sigut vicerector, i al seu equip repeteixen diversos membres. ¿El seu mandat serà continuista?

Aquesta paraula té diferents significats. Òbviament, jo continuaré amb la meva política, no pot ser d’una altra manera. Si durant vuit anys he fet una política com a vicerector de recerca, ara no la canviaré. De tota manera, és obvi que els problemes amb què s’encara la universitat van canviant i, per tant, les prioritats i la manera de respondre a aquests problemes han de ser diferents.

El rector anterior, Roberto Fernández, defensava la neutralitat de la universitat respecte de la política. ¿Vostè comparteix aquesta posició amb ell?

Crec que les institucions han de ser neutrals. Una altra cosa és què vol dir neutral. I també vull dir una altra cosa en aquest sentit: jo vull ser el rector de tots, independentment del seu centre, del seu departament, de la seva àrea científica i de les seves idees polítiques.

Fernández va patir alguna situació complicada en el seu mandat. Una d’elles va ser l’entrada de policia i antidisturbis a la universitat. Alguns alumnes li van enviar una carta a vostè demanant-li que es posicionés sobre això. Què els va respondre?

No recordo gaire bé el contingut de la carta, però independentment d’això et diré el que penso d’aquest tema. Defenso que la universitat sigui un lloc de llibertat, on la gent pugui opinar lliurement, sempre respectant els altres, i la gent ha de ser proactiva amb els temes que provoquen polèmica científica o social, ja que una de les missions importants de la universitat és aportar arguments, si pot ser objectius, sobre els temes que preocupen a la societat. Una altra cosa és que, a vegades, aportar aquests arguments objectivament no sigui fàcil.

Quines són les seves principals prioritats i quins reptes s’ha marcat com a rector en aquesta nova etapa que comença?

El primer repte és consolidar l’estructura docent i assegurar la qualitat dels estudis que estem impartint. El món està subjecte a uns canvis molt ràpids i necessitem estar atents. Això obliga els professors a estar en formació contínua i constantment actualitzada. D’altra banda, des del punt de vista de la recerca, hem de fer un pas endavant i hem de tenir més presència internacional, fent una política més proactiva per ajudar els investigadors i els tutors de recerca. En aquest sentit, un dels objectius d’aquesta nova etapa és fer un programa postdoctoral propi de nivell. I totes aquestes coses les hem de fer amb transparència i amb eficàcia, demostrant que volem ser professionals en la nostra feina, per fer-nos mereixedors dels recursos que necessitarem.

Alguna vegada li hem sentit dir que la Universitat de Lleida està infrafinançada. Què es podria fer per millorar aquesta situació?

No és només la Universitat de Lleida la que està infrafinançada. Jo diria que, ara per ara, ho estan totes les universitats catalanes, perquè entre altres coses els recursos estan congelats des del 2016. Hem de parlar amb els nostres representants, amb les institucions, però també hem de posar la societat al nostre costat perquè ens vegin com la millor inversió que poden fer en aquestes terres per al futur de les persones que volen viure aquí.

Potser a causa d’aquest infrafinançament, a la UdL hi ha molts professors associats que activament han denunciat la falta de titulars. Què s’hi podria fer?

El tema de la plantilla és un dels problemes importants d’aquesta universitat. A Espanya va haver-hi una reducció molt important de la taxa d’oposició, fet que va provocar que no es poguessin reposar els professors que es jubilaven. Això va generar que s’haguessin de fer aquestes tasques amb gent contractada a temps parcial, i això encara no ho hem pogut revertir. Per tant, hem d’intentar fer un procés per revertir aquesta situació i buscar gent més estable. El rectorat vol fer una política per estabilitzar la gent i per fer una plantilla raonable amb persones de mèrit i amb persones de nivell per oferir el millor ensenyament i el millor treball en les tasques que ha de fer una universitat.

El nou alcalde de Lleida aposta per convertir Lleida en una ciutat universitària. ¿La universitat està preparada per assumir aquest repte?

Crec que la universitat és a la línia de sortida per fer aquest camí. De la mà de l’Ajuntament i de les institucions locals hem de buscar que això sigui un territori amable per als estudiants i per als professors que fan recerca. D’altra banda, crec que això dona un valor afegit a la societat lleidatana i, per tant, hem de trobar les vies d’entesa perquè tiri endavant.