Jordi Vidal té 28 anys, però en fa més de tretze que es dedica a l’hostaleria, i ha treballat en restaurants de renom com ara El Bulli o El Celler de Can Roca. Amb aquesta experiència, no és d’estranyar que s’hagi convertit en un dels xefs més joves a dirigir dos restaurants a la demarcació de Lleida. El primer va ser La Guspira, a Linyola, i tot just l’any passat va inaugurar a Lleida L’Espurna, amb una filosofia basada en l’elaboració de receptes tradicionals i de la terra amb un toc modern i que en sis mesos ha rebut 11.000 clients.
Una jornada intensa
És a L’Espurna on hem quedat perquè ens expliqui com és un dia al seu restaurant. I quedem ben aviat, a dos quarts de deu, perquè és quan comencen a arribar alguns dels productes. “Sempre utilitzem productes frescos i de la terra, com la carn, que ens ve de Balaguer, o el peix, que ens arriba de la llotja de Sant Carles de la Ràpita”, ens explica Vidal, que ja està començant a encendre el foc de llenya.
A aquestes hores al restaurant ja hi ha cinc persones treballant, tots ells cuiners, però no triguen a arribar quatre persones més, els cambrers de sala, que també han de preparar moltes coses abans que els clients comencin a arribar. “Tots som molt joves, la mitjana deu ser de 24 anys, però tots ells fa més de tres anys que es dediquen a l’hostaleria”, ens comenta Vidal a mesura que els saluda quan arriben. Mentre la Laura treu el pa del forn per començar a tallar-lo, un altre company prepara la crema per a una de les postres d’avui, la crep cremosa de vainilla, i Jordi Vidal transforma en escuma l’aigua de remolatxa amb un oxigenador alimentari. Són dos quarts de dotze i les comandes no paren d’arribar: vins, plats nous, aigües... Mentrestant, a les sales comencen a fer els últims retocs. “Ho deixem tot bastant preparat la nit anterior, després que tothom marxi, però durant el matí acabem d’enllestir-ho tot”, ens explica la Laia, cambrera de sala i responsable dels vins i les reserves.
Tornem als fogons. Ja passen de les dotze i gairebé està tot a punt. El llamàntol i els caragols ja fa estona que bullen i l’olor dels calçots a la brasa envaeix tota l’estança.
Cap a la una, puntuals, arriben els primers clients, i, tot i que fa estona que voltem, ara comença el plat fort. Bé, més ben dit els plats. Probablement se’n serviran més de 250 només aquest migdia... Bon profit!
