PeriodistaAmb 24 anys li han fet unes quantes entrevistes, i ha perdut el compte de les medalles que va acumulant en una capsa. Coses que passen a una campiona. La lleidatana Marta Jové, una de les tres primeres gimnastes amb altres capacitats del país que l’any passat va participar en una competició federada, es considera una noia molt feliç. Va estudiar hostaleria i actualment treballa en un menjador i una cuina d’un centre educatiu i en una escola bressol, però el seu futur, el dia que deixi de competir, el projecta fent d’entrenadora de gimnàstica. Faré com els jugadors de futbol quan es retiren, diu. També vol ser cantant de pop, i assaja tot tocant la guitarra amb videoclips de YouTube.
S’entrena al Club FEDAC Lleida entre quatre i sis hores a la setmana. Fa cinta, anelles, pilota, poltre, paral·leles, barra, salt... I als Special Olympics s’ho emporta tot. Però la principal fita és haver trencat la barrera d’un esport que opina que és inclusiu a casa nostra. Aquest any ja són deu les persones com ella que competeixen a la Copa Catalana. Se sent orgullosa del premi que el Govern va lliurar-li fa dos anys com a millor esportista femenina amb altres capacitats de la demarcació. Si no és més popular és perquè no vol: no la trobareu a les xarxes socials, no li fan el pes. Desmarcar-se de l’adotzenament sí que és ser diferent!
El rictus li canvia quan li demano si mai s’ha sentit discriminada. Acala el cap, seriosa, per explicar que a vegades no la tracten bé. A l’escola li treuen les ulleres, per trencar-les-hi, i li llencen la pilota amb males intencions... Parla en present, tot i que fa una regressió a l’etapa infantil. Quan la faig tornar a l’actualitat recuperem la Marta Jové feliç, que reconeix amb un posat entremaliat que a la feina parla pels descosits amb les companyes. Ella se sent especial. “Tinc tres cromosomes en la parella 21, i els meus pares em tracten diferent. Però no canviaria res de mi mateixa”. Fa una pausa abans de reblar: “M’agrada tot de mi”.
La Marta és un dels 123 usuaris que atén l’Associació Down Lleida, que celebra el 25è aniversari -el 22 d’abril conviden a tothom a la festa central, a la plaça de Sant Pere de la capital del Segrià-. L’entitat creix amb ells, com destaca la presidenta, Olga Parés: des que les famílies estan embarassades fins a la fase d’envelliment dels usuaris. El 45,5% de les persones ateses són nenes i dones. I tant a elles com a ells, a part d’oferir-los acompanyament en tots els àmbits de la vida, se’ls informa i se’ls forma sobre els seus drets.
Down Catalunya posa en marxa aquest any la campanya Dones Down, amb l’objectiu de donar visibilitat a la situació de les nenes i dones amb discapacitat intel·lectual i, alhora, formar-les en aspectes com la sexualitat. Perquè han de saber que podran valdre’s per si mateixes, que no sempre seran nenes, que poden tenir parella, que han de ser sempre respectades i poden viure autònomament. La Marta té moltes coses clares, però confessa no conèixer els seus drets. I, com ella, segur que moltes, massa.
