LleidaLleida tindrà un carrer dedicat a Neus Català abans que acabi l’hivern. Així ho anunciava diumenge l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, durant l’acte que es va celebrar al monument fita en record als 45 veïns i veïnes de Lleida que van ser deportats als camps de concentració nazis. Pueyo, que no n’ha avançat la ubicació, va assegurar que la decisió de dedicar un carrer a Neus Català formarà part “d’altres mesures” que la Paeria durà a terme “per eliminar determinats vestigis del franquisme i per subratllar i posar-ne en context d’altres”.
El paer en cap va afirmar que Català és un “símbol” de les persones que “van ser enviades als camps de concentració” i va destacar la seva perseverança i dedicació per “reforçar” la memòria de les víctimes de l’Holocaust i a la vegada donar “un bri d’esperança”.
“Perquè no torni a passar més”
L’acte, organitzat per Memòria Democràtica de Lleida i la Paeria, va comptar amb els parlaments de representats de l’Ajuntament de Lleida, així com de familiars de les víctimes i portaveus d’entitats i col·lectius de la ciutat que van patir l’Holocaust. Una d’elles va ser Maria Teresa Curià, que va explicar visiblement emocionada la història del seu pare, Enric Curià Gatius, que era deportat a Mauthausen el 27 de gener del 1941 juntament amb 1.471 espanyols més. Enric Curià va morir un any i un dia després al camp de Gusen. “Va estar amb tot aquell patiment un any i un dia”, va lamentar Curià, que també va explicar que el dia que va morir el seu pare ella feia 4 anys. Curià va afegir que aquests homenatges arriben tard, perquè la majoria dels familiars ja no hi són. Tot i això, va assegurar que hi anirà mentre pugui i que continuarà explicant la seva experiència perquè “això no torni a passar més”.
