Terres de Lleida 29/10/2019

La necessitat de psicòleg en l’acompanyament durant els moments difícils

Dolors Zapata ens obre les portes del seu despatx per reivindicar el paper fonamental dels professionals en el tractament dels estats disfuncionals de les persones

Miguel Macías
3 min
La necessitat de psicòleg
 En l’acompanyament durant els moments difícils Dolors Zapata ens obre les portes del seu despatx per reivindicar el paper fonamental dels professionals en el tractament dels estats disfuncionals de les persones

LleidaEn l’època del mindfulness, en què el mercat està saturat de llibres d’autoajuda i coaching per a tota mena de necessitats, en sorgeix una altra en paral·lel: trobar professionals de la psicologia fets a si mateixos, com Dolors Zapata Rojas, per conèixer de primera mà fins a quin punt és necessària la intervenció d’un especialista. Llicenciada en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb un màster en Psicooncologia per la Complutense de Madrid i una llarga trajectòria de constant formació enfocada a l’especialització de malalties cròniques i en teràpies de família i de parella, Zapata va començar la seva carrera professional després d’acabar la universitat com una inversió, no per guanyar diners, sinó per créixer com a psicòloga des del minut 1, treballant amb pal·liatius de totes les malalties, com per exemple la fibromiàlgia. Defineix la seva consulta com un espai professional, confidencial, especialitzat en la persona, sobretot per buscar-ne el creixement interior. És una terapeuta sistèmica amb una gran influència de l’escola cognitiva i de conducta, és a dir, que no només es fixa en el pacient, sinó en tot l’entorn sistèmic que el rodeja, com és la família.

Teràpia oncològica

Una de les especialitats que ofereix la consulta de Dolors Zapata és la d’assistir persones que pateixen malalties oncològiques, així com els seus familiars, i també en situacions de dol. “La gent mor com ha viscut. Si vius amb ràbia, mors amb ràbia”, afirma amb rotunditat la psicòloga. És important no veure la mort com un fracàs a causa de la nostra dificultat de desprendre’ns de les persones que tenim al nostre voltant, també perquè existeix un tabú social que culpa i castiga les famílies, i que deriva en un patiment que pot ser pal·liat en mans de professionals. El temps òptim per superar el dol per a la salut és d’un any, i durant aquest procés són probables els símptomes com les pseudoal·lucinacions o la pèrdua de memòria, i també la depressió o l’aparició d’estats d’ansietat, motiu pel qual és altament recomanable seguir una teràpia d’acompanyament guiada per una persona experta. Pràctiques com la momificació dels objectes personals del difunt en una habitació són altament perjudicials per als familiars, i tampoc és aconsellable la prescripció d’antidepressius per risc d’encapsulament en aquest símptoma concret.

Teràpia de família i de parella

A aquesta mena de teràpies hi van moltes parelles joves després del naixement dels seus fills. El nen es converteix en l’epicentre dels pares i limita el seu espai com a parella. Aquí existeix un altre tabú social, i és el de castigar els progenitors per prendre’s un cap de setmana per a ells, per exemple, ja que els horaris laborals no permeten conciliar una vida familiar plena, i també el fet que, sobretot les mares, vulguin arribar a tot per necessitat de reconeixement social. I és que, com la psicòloga sentencia, “estem dipositant en mans dels altres la confirmació de la nostra autoestima quan les altres persones tenen valors diferents dels nostres”, i això és un error molt greu.

Zapata també es troba amb matrimonis amb la síndrome del niu buit, és a dir, parelles que, quan els seus fills s’independitzen, descobreixen que s’han convertit en dos grans desconeguts al llarg de tants anys perquè han prioritzat la seva exigència en l’àmbit professional. En aquest tipus de casos, les teràpies van encaminades al reenamorament de la parella o a assumir que han de seguir les seves vides per separat, seguint sempre un criteri clínic que tingui com a objectiu reconduir la situació de la manera més saludable per a tots dos.

Conèixer l’entorn familiar és fonamental per comprendre els membres de cada família de manera individual, com en el cas de les parelles amb fills que presenten estats de comportament disfuncionals com són la tristesa, estar deprimits, problemes a l’escola, etc., símptomes que indiquen que alguna cosa no funciona en la parella i que s’han d’abordar amb l’ajuda d’un professional abans que la situació empitjori. No hem de tractar de canviar l’altra persona, sinó de “canviar-se a un mateix per canviar la relació amb la parella”.

I què passa amb el ‘mindfulness’ i el ‘coaching’?

La consulta de Dolors Zapata Rojas aconsella aquest tipus de tècniques, ja que poden ser molt útils per a les persones, sempre que estiguin guiades per un professional. En el cas contrari, adverteix que només s’aconsegueix l’efecte placebo o, en el pitjor dels casos, que persones amb patologies agreugin la seva evolució. “A quin col·legi professional aniràs a reclamar si alguna cosa surt malament? A cap, perquè no n’hi ha”, conclou la psicòloga.

stats