SALUT MENTAL

Els altres efectes de la pandèmia

El segon confinament del Segrià provocarà “efectes dramàtics” en la salut mental dels lleidatans

“Les persones amb experiència de malestar o trastorn de salut mental han empitjorat la seva condició arran del confinament”, declara Anaïs Tosas, cap de projectes d’Obertament, aliança que lluita contra l’estigma social. Segons Tosas, hem de preparar-nos “per al tsunami que vindrà” a la tardor davant d’un possible segon confinament domiciliari que a Lleida i sis municipis més del Segrià s’ha avançat en el temps.

La Lídia, que viu amb la seva parella i la seva filla de 2 anys a Artesa de Lleida, una de les localitats afectades per les noves restriccions, recorda que va rebre la notícia del segon confinament “amb ganes de plorar”: “Em vaig enfonsar, havia tornat a la feina tot just feia dues setmanes, i saber que m’havia de tornar a tancar a casa em va generar molta angoixa”. A la Lídia també se li va fer “costa amunt” que les seves companyes de feina, la majoria de la Noguera i el Pla d’Urgell, no patissin les mateixes restriccions que ella i poguessin fer vida normal. “A la incertesa i la irritabilitat del primer confinament s’hi afegia ara una sensació de desigualtat respecte dels nostres veïns, una enveja que no havíem patit del març al maig perquè tots estàvem en la mateixa situació”, argumenta la psicòloga Dolors Zapata, que s’ha trobat amb molts casos de claustrofòbia i d’ansietat anticipatòria arran del segon confinament: “D’una banda, estar tancats a casa a temperatures superiors als 30 graus i, de l’altra, creure que després d’aquest confinament en vindran més fan molt difícil de gestionar les pròpies emocions en el cas de pacients amb determinades patologies”.

Efectes del segon confinament

“Els efectes seran dramàtics. En paraules d’un col·lega meu, aquest nou confinament ens portarà a una retraumatització del que ja hem viscut”, afirma el president de la delegació a Lleida del Col·legi de Psicologia de Catalunya, Jaume Celma, que considera que “la ciutadania de Lleida no entén com havent actuat bé torna de nou a l’inici”, fet que defineix com a “dissonància cognitiva”. Per a Celma, “la sensació traumàtica d’estar revivint de nou el que ens va afectar de manera negativa derivarà en una reagudització de la simptomatologia que ja teníem tots i que en aquest cas ens afectarà de manera més virulenta”.

“Estic molt tocada, enfonsada, fins i tot. I enrabiada, cabrejada... Sense el suport del Xavi i les seves instruccions per fer front a l’ansietat que m’ha provocat aquest nou tancament, no sé pas què seria de mi”, confessa l’Amanda, pacient del psicòleg Xavier Amat, que ha observat aquest mateix comportament en altres pacients: “Des de la crispació i la irascibilitat fins a la inestabilitat emocional. En definitiva, un mar d’emocions, ja que l’expectativa generada era que aquest segon confinament es produiria al setembre o a l’octubre; per tant, el xoc d’emocions ha estat molt considerable”.

“Brots” familiars

La Maite, mare soltera que resideix a Alcarràs amb el seu fill adolescent, viu espantada: “El primer confinament va servir per posar en evidència una addicció del meu fill a la marihuana”. “La impossibilitat de sortir va acabar fent visible una conducta més irritable i agressiva que vam poder treballar amb e-terapia ”, explica Amat, que comparteix les pors de la mare. “Dos confinaments en cinc mesos són massa per a un addicte, i per a mi”, diu ella.

Per la seva banda, la psicòloga Ares Marín, directora del CSM Terres de Lleida, lamenta el “desgast familiar” que produeix la falta d’un espai personal per a cada membre de la família. A més, Marín assenyala la gestió de l’avorriment com un dels principals conflictes en el si de les famílies amb fills. “Tracto una família amb dos nois que s’han passat el confinament jugant a videojocs i discutint. La falta d’estímuls nous i d’objectius, i l’eterna sensació d’espera, es fa d’allò més desmotivadora per a ells”, adverteix la psicòloga, que conclou: “Per a ells, i per a tota una societat més preocupada per sobreviure que no pas per tornar a viure”.

Contes sobre com tractar el covid amb infants

Laia Muxí, una professora d’educació infantil targarina, ha escrit i il·lustrat dos contes infantils sobre com tractar la pandèmia del covid-19 amb els més petits de casa. Muxí els va editar durant el confinament i els ha difós telemàticament a diferents col·legis de Catalunya amb un gran èxit d’acollida.

El primer conte s’anomena El poder d’en Jan i tracta la situació del confinament domiciliari, mentre que el segon, Sempre amb mi, capità, se centra en el tema del dol i el fet d’haver perdut algun familiar o conegut durant la pandèmia.

Muxí revela que es va veure “amb la necessitat de poder explicar als més menuts com afrontar aquests moments i animar-los perquè tinguessin l’esperança que la situació s’acabaria en algun moment”.