L’aventura de preservar la cultura viva

El fado més íntim

Les limitacions dels espectacles han aportat un cert nombre de beneficis, sobretot per a les persones que s’estimen més gaudir de vetllades intimistes. Un lligam més estret amb els artistes o una disminució de la massificació són només alguns dels fruits que se’n cullen. La 9a edició de l’Interfado proposa aquest any gaudir del fado més íntim amb concerts de petit format.

L’artista francoportuguesa Bévinda va ser l’encarregada de donar el tret de sortida del festival el 17 d’octubre a l’Espai Orfeó. El festival acosta la cultura portuguesa a Lleida i, com a novetat aquest 2020, també a la Seu d’Urgell. L’Interfado continua apostant per la fusió d’estils musicals més enllà del fado tradicional, la gastronomia i les arts visuals, i presenta un cartell eclèctic i de gran qualitat per als apassionats d’aquest gènere musical.

Granets de Jazz

No només les grans gestes deixen bona boca. L’èxtasi arriba sovint amb els granets de sorra, sobretot amb els que propicien que les persones enriqueixin les seves vides i pensaments. El Jazz Tardor s’ha esforçat en posar de la seva part i ha repensat l’edició d’aquest any amb el desig de seguir “mantenint viva la cultura”. El festival s’ajusta a “les circumstàncies sanitàries actuals sense deixar de garantir la qualitat de les propostes”. Així, la cita anual eixampla la seva activitat en una temporada de concerts que s’allargarà fins al maig del 2021 i, a més, afegeix nous emplaçaments. El jazz amb fragàncies del Carib de Tricia Evy és un dels “grans noms internacionals” que es podran assaborir. El saxofonista nord-americà Rick Margitza, un dels ambaixadors del jazz modern, inaugurarà aquesta atípica edició el 13 de novembre.

Cinema experimental, emergent i català

Els entrebancs que les produccions cinematogràfiques en català han de superar per sortir a la llum són nombrosos. A més, el talent audiovisual més jove amb prou feines troba espais on fer-se visible. El nou festival Visual Art irromp a Lleida per mirar d’equilibrar la balança i donar ales al setè art independent, experimental, emergent i català.

La iniciativa, que es durà a terme en diversos espais del municipi del 29 d’octubre al 8 de novembre, pretén “feminitzar el cinema al màxim” i fer-se ressò del cinema fet a casa nostra, dels nous llenguatges audiovisuals i de les creacions emergents. La programació de la primera edició es vertebra en “tres grans seccions”: Som Cinema, Cinefutur i Cinema del Món. Els cinèfils més empedreïts gaudiran de més d’un centenar de llargs i curts de ficció i documentals, la majoria preestrenes.

Un esbós de la censura

La llibertat d’expressió en el món de l’art ha sigut reiteradament assaltada amb l’ànim d’homogeneïtzar-lo i convertir-lo en menys transgressor. L’exposició Línies vermelles al Centre d’Art La Panera i al Museu de Lleida, que es va inaugurar a finals de setembre i es podrà visitar fins al 10 de gener, és una mostra que persegueix “visualitzar, a tall de repte, la censura mateixa en tant que atrocitat”.

A part, La Panera ha organitzat algunes activitats paral·leles al voltant de l’exposició, com dues aproximacions a la mostra a càrrec de l’artista conceptual Abel Azcona el 22 d’octubre, el qual ha viscut en pròpia pell la censura, i de la periodista Mònica Terribas el 17 de desembre. El 19 de novembre l’advocat Cristóbal Martell presentarà el Manifest per la llibertat del creador.