Els barris seran dels seus veïns o no seran

LleidaSetze anys enrere l’aleshores paer en cap Àngel Ros anunciava la creació dels consells territorials (o de zona) amb l’objectiu d’assessorar l’Ajuntament de Lleida en tot allò relatiu a les necessitats dels barris de la ciutat a partir de les propostes consensuades pel mateix organisme, integrat per associacions i persones de la zona. Ara, 16 anys després, es posen en marxa novament de la mà del nou equip de govern. Val més tard que mai, diuen. “I valdrà la pena”, diu la regidora de Participació, Elena Ferre, que ha heretat la tasca de desplegar els consells del seu antecessor, el socialista Joan Gómez, que -segons el parer de Ferre-“no creia en la idea”, cosa que va convertir-los en “una autèntica pèrdua de temps”.

Segons Ferre, “es tracta que la pròpia ciutadania decideixi quins projectes i quines prioritats té el seu barri i ho traslladi a la institució, que haurà de donar-hi una resposta com més aviat millor”. En cas contrari, “el que estarem fent és cremar la participació”, assegura la regidora del Comú de Lleida, que presideix el consell que engloba la zona de l’Escorxador, dels Templers i dels Instituts. Són 15 consells en total per donar veu a les 15 zones en què s’ha dividit la ciutat, i representats pels 15 regidors que conformen el consistori, un per a cada àrea. La constitució del primer, el del Centre Històric, tenia lloc el 24 de setembre passat, i està previst que el 21 d’abril es constitueixi l’últim, que ha de representar el barri de Cappont.

“El problema és que ara mateix només tenim un tècnic a càrrec d’aquests consells”, lamenta Ferre, que ha establert un màxim de sis mesos entre reunió i reunió. “Però les comissions temàtiques existents dintre de cada consell es poden reunir sempre que vulguin, al marge de la Paeria”, matisa l’edil, que es mostra satisfeta pel bon funcionament de la majoria dels consells territorials: “La participació de totes les entitats municipals inscrites per barris genera un debat enriquidor en el marc d’una veritable àgora ciutadana”.

Tot i això, algunes associacions de veïns s’estan erigint en el principal escull per a la implantació d’aquests consells. “N’hi ha que ens donen suport, però n’hi ha d’altres que no, que pensen que els consells territorials els estan prenent competències. Però la voluntat no és aquesta ni molt menys”, manifesta Ferre, amb qui coincideix Dídac Merino, membre del consell de zona de la Bordeta, que critica que l’associació de veïns del barri no vulgui participar-hi. “Entenc que estiguin molestos, perquè abans no existia cap organisme que aglutinés totes les entitats d’un mateix barri, però ningú pretén usurpar les seves funcions”, explica Merino, que exigeix la mediació del consistori: “No és lògic que cadascú faci arribar propostes a la Paeria per la seva banda. S’haurien de vehicular totes a través dels consells. A més, les propostes de l’associació de veïns continuen tenint molt pes per a l’Ajuntament de Lleida”.

La pilota, a la teulada de la Paeria

“Estem mirant de solucionar-ho”, reconeix Ferre, que tot i això opina que el de la Bordeta és un dels consells més actius de la ciutat: “Han fet arribar fins a una cinquantena de propostes. Ara el que cal és treballar-les i que siguin els tècnics els que decideixin què es pot fer i què no, què es prioritza, etcètera”.

Tanmateix, el representant del consell de la Bordeta espera les mesures que prendrà l’Ajuntament de Lleida abans de valorar la utilitat dels consells: “Seran útils en la mesura que es vagin tirant endavant les propostes de la ciutadania i que els veïns del barri reconeguin la tasca dels consells i els vegin com el seu interlocutor davant del consistori”. I afegeix: “De moment, atès que la Paeria encara no ha dut a terme cap de les propostes del consell, els veïns no podem saber si seran útils per al barri”.

De moment, el govern socialista i el d’Entesa coincideixen en les paraules. Ara falta saber si el segon es distancia del primer en els fets. Perquè tot apunta que els consells no tindran una tercera oportunitat.