EscriptorEn la seva tesi Origen i evolució de la cacera de bruixes a Catalunya, segles XV-XVI (Universitat de Barcelona, 2013), Pau Castell Granados ens descobria Vicent Ferrer, un dominic valencià que als 49 anys va emprendre una missió per diverses zones de Catalunya, Espanya i França. Ferrer predicava sermons a tort i a dret en què alertava sobre grups subversius -bàsicament bruixes- als quals atribuïa les desgràcies i tràngols que vivia la societat medieval. Vicent Ferrer es va convertir en un ídol de masses extrapolable, per exemple, als fenòmens musicals actuals. S’explica que les seves arengues eren de tal envergadura que, en algun cas, el públic havia assolit l’estat de trànsit. Personatges com Vicent Ferrer són els instigadors del que es coneix com a “cacera de bruixes”, pràctica que a Europa va encapçalar Catalunya. Un dels indrets vinculat a la fetilleria més conegut del territori català és el carreró de les Bruixes, a Cervera, origen de l’Aquelarre i on és possible que l’insigne monjo oferís algun dels seus espectacles. I, malgrat els anys i el trist destí d’aquelles pobres dones -i en alguns casos, pocs, també homes-, l’expressió cacera de bruixes ha quedat en el nostre manual per fer referència a males pràctiques polítiques, purgues o processos militars. Potser l’exemple més sonat dels darrers temps és el genocidi que Pol Pot i la milícia dels Khmers Rojos van perpetrar a Cambodja entre el 1975 i el 1979. Pol Pot va ser l’instigador de la cacera cambodjana. Segons fonts oficials, durant el període de la República Kampuchea, més d’1,5 milions de persones van ser assassinades -altres fonts parlen de fins a 3 milions-. Al llarg d’aquells 4 anys infernals els cambodjans van haver d’abandonar-ho tot: llar, família, pertinences... En 24 hores la seva vida es va girar com un mitjó: treballs forçats de sol a sol, un únic i miserable àpat al dia, haver de tenyir de negre les peces de vestir, violacions, confiscació de béns, crema de llibres, erradicació de la música i la cultura, tortures i càstigs severs pel fet d’expressar sentiments com l’alegria, la tristesa o la nostàlgia. Així les gasten els botxins que en les bruixes troben el seu mirall.
