EscriptorL’any 1602 els neerlandesos atorgaven el monopoli comercial de l’arxipèlag indonesi a la primera multinacional de la història, la Companyia Holandesa de les Índies Orientals. Els colonitzadors es van dedicar, entre altres coses, a l’exportació del cafè. La cobdícia els va dur a prohibir-ne el consum entre els locals, de manera que per poder prendre’n una tassa els indonesis van haver d’empescar-se-les. Va ser així com, mesclats entre els excrements de la civeta -en indonesi luwak- van descobrir els grans del millor cafè del món. La civeta és un mamífer que campa pels conreus, s’enfila a la planta i es menja els fruits més madurs. Durant el procés de digestió el cafè es transforma. Perd l’acidesa i l’amargor, i una vegada torrat es converteix en una poció excepcional. Un cas semblant és el de l’oli d’argània, molt utilitzat per la indústria dels cosmètics i propi del territori berber. El cicle per a l’obtenció de l’oli d’argània és similar al del cafè luwak. En aquest cas, però, qui grimpa al capdamunt de l’arbre en un exercici digne de número de circ és una cabra funàmbula. I mentre passaven aquestes anècdotes a l’illa de Java i al nord de l’Àfrica, a Arbeca el seu Senyor i duc de Medinaceli de torn prometia un ral de billó per cada olivera que es plantés al territori. No era una olivera qualsevol, sinó una varietat que, segons explica la llegenda, ell mateix va portar dels turons bíblics de Jerusalem atret per la claredat de la llum que emetien les llànties cremant l’oli que acabaria adoptant el nom de la població catalana. No consta que el Medinaceli tingués coneixement dels processos del cafè luwak ni de l’oli d’argània, ni prou paciència per mirar d’ensinistrar una daina o una geneta als peus d’una olivera arbequina. Si hagués estat així, la història potser seria una altra i els pagesos haurien rebut els rals de billó promesos que no van rebre mai del noble castellà.
