El cementiri de Tàrrega torna a la vida

Tàrrega“Tot allò que no es recorda acabarà desapareixent”, ens ensenya la pel·lícula d’animació Coco, inspirada en la festivitat mexicana del Dia dels Morts. De fet, encara que en moltes cultures posar-se a ballar per burlar-se de la mort podria ser vist com un acte d’allò més macabre, en la cultura llatinoamericana la vida i la mort són indeslligables i mantenen una paradoxal relació. En paraules del poeta mexicà Octavio Paz, “una societat que nega la mort nega també la vida”, i és així com a tota l’Amèrica Llatina trobem laments i comiats que es transformen també en festa i celebració. Ja sigui per mitjà de Carnavals que funcionen com a analogia d’una vida passatgera, de ritus que celebren el record dels morts o d’amulets, la mort ocupa un lloc central en la idiosincràsia llatinoamericana. Així doncs, la vitalitat que engloben aquests costums serveix per commemorar l’esperança d’una resurrecció o d’una vida millor després de la mort.

A Europa, en canvi, més temorosos de l’últim adeu, som més donats als comiats dolorosos. Tot i això, el necroturisme ha esdevingut un avenç en aquest sentit, ja que ara han sorgit passejos nocturns amb una espelma o una llanterna, representacions teatrals o projeccions de pel·lícules i concerts; fins i tot s’han obert bars i restaurants dins dels cementiris. Per això, no és estrany que FiraTàrrega hagi apostat per la mort i les arts escèniques -i l’ús del cementiri com a espai respectuós per representar-hi determinats espectacles- com un dels seus eixos temàtics principals mitjançant les propostes de Chroma Teatre, Caterina Moroni i D’Jade.

La polèmica

La societat actual ha condemnat a la clandestinitat el més natural dels successos, la mort, sens dubte el tabú que més dolor infligeix en la ciutadania. També en la de Tàrrega, si s’ha de jutjar per la polèmica desfermada per l’assaig obert de l’espectacle Prácticas de vuelo para acabar con el olvido, que va tenir lloc al cementiri municipal de la capital de l’Urgell ara fa dues setmanes. Veïns de la ciutat van utilitzar les xarxes socials per manifestar el seu disgust i total desacord amb la utilització d’aquest recinte per acollir un espectacle teatral i ho van qualificar de “falta de respecte pels difunts”.

Des de la direcció de FiraTàrrega, sorpresos per una polèmica que consideren exagerada, asseguren que és una peça pensada per a un cementiri i que és respectuosa amb els difunts, l’entorn i els familiars. A més, asseguren que els últims anys al cementiri s’hi han fet diverses activitats, entre les quals concerts, recitals poètics i visites guiades, i mai no hi havia hagut cap protesta. De totes maneres, el director artístic de FiraTàrrega, Jordi Duran, es va posar en contacte personalment amb una família que s’havia mostrat dolguda perquè l’obra es representava molt a prop de la tomba d’un familiar per comunicar-los la decisió de traslladar-la a la part exterior del cementiri municipal. “Democràcia significa evitar l’extremisme totalitari, també respecte a les diverses creences i costums que coexisteixen en la nostra cultura per viure la relació amb la mort”, explica Melina Pereyra, directora de l’espectacle, que es posiciona a favor del canvi d’emplaçament “per donar prioritat als sentiments de les persones que tenen allà els seus familiars”. I és que, afegeix: “L’objectiu és obrir un diàleg que ens permeti reflexionar sobre els nostres morts”.

L’obra en qüestió és una peça concebuda a partir del text del dramaturg mexicà Antonio Zúñiga i basada en la recuperació de la memòria històrica, alhora que es vol convertir en un homenatge als dos brigadistes internacionals que reposen al cementiri targarí i que setmanes enrere eren exhumats i objecte d’un homenatge institucional.

Normalitzar la mort

“Per què us agradaria ser recordats?”, ens pregunta Caterina Moroni a UN.HABITANTS_To make room for us, una performance en forma de passejada exploratòria que en aquest cas sí que tindrà lloc al cementiri. De fet, Moroni es planteja com la idea de la mort condiciona la nostra resposta a la vida en una crida a considerar el tabú de la mort des d’un altre punt de vista i a estimular, a través de la participació activa, una percepció diferent d’aquest espai públic.

Finalment, la companyia D’Jade presenta Ohtli, terme que en la llengua nàhuatl significa camí. I és que aquest espectacle es basa en la metàfora del camí com a experiència de vida pel qual tots transitem cap a la mort. Un homenatge a l’existència i a la saviesa ancestral i un recordatori de la nostra condició efímera en forma de ritual col·lectiu. Un camí que, per sort per a alguns veïns de la capital de l’Urgell, no passa pel cementiri de Tàrrega, sinó pel seu riu, l’Ondara, al·legoria del naixement i del decés.

La sèrie de culte de la HBO A dos metros bajo tierra ja va intentar afrontar el tabú de la defunció i normalitzar-lo entre el 2001 i el 2005. “Per què la gent ha de morir?”, preguntava una viuda entre llàgrimes al protagonista, un enterrador. Ell contestava, amb fermesa: “Perquè la vida sigui important”. I del 6 al 9 de setembre FiraTàrrega erigirà la vida, la mort i, sobretot, el teatre en el més important de les nostres efímeres existències.