L’estany d’Ivars i Vila-sana afronta una segona recuperació

Ivars D’urgellEl dia 1 d’octubre del 2020 l’estany d’Ivars i Vila-sana escrivia una nova línia de la seva història, l’inici d’un desguàs experimental que té com a objectiu millorar la qualitat de l’aigua i preservar l’ecosistema que s’hi ha generat des del 2005.

Primer, però, fem una mica d’història: l’estany sorgia al voltant de l’any 1861 amb la construcció del canal d’Urgell, que va originar una llacuna de més de 135 hectàrees. Als anys cinquanta, el règim franquista va ordenar dessecar la llacuna, per interessos especulatius, i amb el temps la bassa es va convertir en camps de conreu. Al voltant de mig segle més tard, l’alcalde d’Ivars d’Urgell, Ramon Maria Guiu, va encapçalar un col·lectiu d’urgellencs que es proposaven recuperar l’estany, un objectiu que es materialitzaria el 28 de novembre del 2005. A partir d’aquesta data, els conreus es van començar a inundar per convertir-se en un paradís ornitològic.

Però amb aquell desig fet realitat no n’hi ha hagut prou per conservar un espai natural d’aquestes característiques. Atès que els sistemes aquàtics són inestables i la renovació de l’aigua a l’estany per processos naturals és mínima actualment, l’estany requereix una nova gestió per recuperar la qualitat de l’aigua, que s’ha deteriorat amb els anys.

Per aquest motiu, el consorci que gestiona l’estany d’Ivars ha iniciat el desguàs parcial per reduir l’alçada de la làmina d’aigua entre un metre i un metre i mig, un procés que es preveu completar a finals de novembre. El consorci ha posat al capdavant del projecte de seguiment el biòleg Antoni Palau, que també dirigirà diferents estudis mediambientals que es faran en paral·lel.

Palau explica que el buidatge de la llacuna té dues grans finalitats: recuperar la dinàmica normal d’un estany mediterrani d’interior que ha de patir baixades periòdiques de nivell cada set o vuit anys, i l’oxidació del sediment que emergeixi del fons quan entri en contacte amb l’atmosfera.

La comunitat científica, a l’aguait

L’estany d’Ivars i Vila-sana ha comptat des dels seus inicis amb experts que han vetllat pel desenvolupament de la vida a la llacuna i al seu voltant, com el biòleg Joan Estrada, president de l’entitat Egrell; Toni Costa, que va ser director tècnic de la zona humida des de l’inici de la recuperació fins al 2017, i també el biòleg Rafel Rocaspana. Tots ells coneixen en profunditat les dinàmiques i realitats de l’espai natural del Pla d’Urgell, com ja va demostrar Estrada l’any 2017, quan va advertir, juntament amb Rocaspana, dels símptomes “d’esgotament i pèrdua de valor ecològic” de l’estany d’Ivars.

En aquest sentit, Estrada explica que els nutrients que han estressat l’estany es van acumular ja durant l’època en què hi havia conreus, durant cinquanta anys. El biòleg destaca que també ha contribuït al deteriorament de l’espai la presència de la carpa, una espècie invasora que s’ha reproduït fins a arribar a centenars de milers d’exemplars, amb canvis en l’ecosistema. De fet, a l’estany hi conviuen diverses espècies invasores, algunes de les quals han arribat a través de corrents naturals de l’aigua, circulant en partícules microscòpiques, com el musclo zebra. D’altres, en canvi, han estat introduïdes pels humans, com les carpes i les tortugues.

El buidatge parcial, però, no acabarà amb aquestes espècies, segons Estrada, que assegura que acabaran convivint amb les autòctones. A més, al llarg del procés s’avaluarà l’estat de les diverses espècies, com la canya cisca (el canyís), els arbres, els ocells i els peixos presents a la zona humida. Estrada remarca que si no s’ha fet abans és en part perquè “les administracions, a vegades, tenen por de treure aigua per l’impacte que tindrà en la gent”, atès el valor biològic i d’ús públic de l’estany.

Qui sap si, contràriament, tota aquesta operació pot despertar la curiositat del públic per veure l’estany, aquest laboratori a l’aire lliure únic al món, d’una manera que no hem vist fins ara.