FiraTàrrega pren oxigen
La mostra recupera la presencialitat amb tres grans espais a l’aire lliure
TàrregaHan passat 40 anys de la primera edició de FiraTàrrega, i la mostra ha esdevingut un referent per a les arts de carrer i el mercat internacional d’arts escèniques més significatiu de la geografia peninsular. El seu principal tret d’identitat és l’espai públic, en què les arts escèniques desenvolupen la imaginació i l’esperit crític i s’impliquen amb la ciutadania, la memòria, la diversitat i el territori.
És des d’aquesta contribució a la construcció d’un imaginari compartit que FiraTàrrega commemora el seu 40è aniversari amb una peça audiovisual realitzada expressament per a l’ocasió. 40 anys vivint la Fira es projectarà a la plaça Major de Tàrrega tots els dies de la Fira -del 9 al 12 de setembre- a partir de les nou del vespre. Es tracta d’un recorregut atemporal pels 40 anys d’història de la Fira de Teatre al Carrer que trenca la lògica de la cronologia i fa un homenatge a la ciutadania, la “veritable protagonista de l’esdeveniment des dels seus orígens”, tal com remarquen els creadors de l’audiovisual.
La Fira va néixer el 1981 com una gran celebració comunitària i una benvinguda a la democràcia amb la recuperació del carrer com a espai per a la cultura i la convivència ciutadana. I és justament la presència als carrers el que recupera de nou FiraTàrrega per celebrar la seva 40a edició, després d’un any d’aturada forçosa per la pandèmia. En aquest sentit, l’alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan, assegura que, “tot i que el concepte de l’esdeveniment és el de congregar multituds i omplir carrers, enguany hi haurà una transformació per poder-lo adequar als protocols sanitaris actuals, unes mesures que han de permetre poder controlar la ciutat”, tenint en compte que en anys anteriors s’havien aplegat fins a 150.000 persones durant quatre dies en una localitat d’uns 18.000 habitants.
Per la seva banda, la nova directora executiva de FiraTàrrega, Natàlia Lloreta, detalla que el canvi que més es notarà és el de la programació de carrer, ja que el gruix estarà concentrat en tres grans espais: les Ciutats Trepat, Reguer i Piscina. Una altra novetat és l’espai La Paraula, ubicat a la plaça dels Comediants, que agutinarà diverses propostes que tenen la paraula, en els seus diversos formats i aplicacions, com a eix vertebrador.
“Hem optat per fer tots els espectacles de pagament per controlar millor l’aforament i evitar l’absentisme, que calculem que podria haver sigut d’un 25%”, explica Lloreta. També hi haurà, però, actuacions de sala amb un aforament que se situa en el 70%, segons la normativa actual. Només seran d’accés lliure un parell d’instal·lacions i la projecció audiovisual commemorativa dels 40 anys de la Fira. Per a la resta d’espectacles, els preus oscil·len entre els 2 i els 15 euros.
Diversitat de propostes
La Fira 2021 acull fins a 57 propostes artístiques, 24 de les quals provinents del programa Suport a la Creació. “Més que mai hem volgut fer un esforç per ser al costat dels creadors del nostre país en un moment de represa de l’activitat cultural i de retrobament amb el públic”, coincideixen.
Entre les diverses propostes destaquen noms com Àngel Duran amb la peça de dansa Papillon ; el Centre de Titelles de Lleida amb la balena itinerant Kujira ; les valencianes de la companyia Maduixa amb la seva dansa sobre xanques a Migrare ; la companyia Moveo amb l’obra Echoes, que barreja teatre, dansa i acrobàcia; els targarins Emília Gargot amb Container, que tracta sobre l’odi a les xarxes socials; Sandal Produccions amb l’espectacle Animalia, Inc., que reflexiona al voltant de la preeminència de l’espècie humana, o el compositor francès Pierre Sauvageot amb l’estrena internacional de Water music, un concert de música sobre el fons marí que s’haurà de seguir en banyador i dins d’una piscina. I amb mascareta, esclar.
