ELLLOPCAMPALLIURE

El llop, encara

Algú va fer córrer la brama que el llop havia tornat a la contrada. Diuen que van ser els ases.

El neguit regnava. Els conills no gosaven sortir del cau. Els cabirols no sabien on posar-se. Les guineus -llestes elles- sortien en bandades de no menys de cinc, per si de cas. Les ovelles estaven tan espantades que la majoria patien restrenyiment. Les cabres eren les úniques que seguien fent la seva. Els senglars, que, com és sabut, són curts de vista i oportunistes, van convocar una assemblea, més que res per fer-se veure.

Tothom cridava i parlava a la vegada. Qui més qui menys havia somiat llops ferotges, havia sentit udols aflautats o havia cregut veure’n la punta de les orelles rere una mata. Molts asseguraven haver-ne trobat excrements. La majoria havien vist petjades sobre el fang. Els més agosarats donaven fe que havien vist el cadàver d’una vaca atacada per un escamot de llops famolencs...

Però, de cos sencer i a plena llum del dia, ningú n’havia vist cap, de llop. De fet, ningú n’havia vist per aquell tros de país des de feia més de cent anys, quan els humans els havien empaitat fins a fer-los pràcticament desaparèixer. D’aleshores ençà, circulaven llegendes de ramats esgarriats, de galliners esvalotats, de llops malèvols amb pells de corder o d’homes trasmudats en licantrops d’una gran ferocitat...

Un husky siberià deambulava desorientat prop del paratge en el moment que la reunió tocava la seva fi. Els senglars no van dubtar ni un segon i, al crit d’“Atureu el llop! Que no s’escapi!”, el van acorralar contra una roca i van començar a insultar-lo, a incriminar-lo, a vexar-lo, a fustigar-lo i a envestir-lo, sense donar-li l’oportunitat de badar el musell. El pobre husky, confós i ataconat de valent, va caure pla i sense gaire consciència, als peus d’aquells porcs. Una guineu es va obrir pas entre la rotllana d’animals que havien contemplat l’embat. “¿Des de quan els llops porten collar? Heu estomacat un pobre husky abandonat”, va dir amb autoritat.

Un murmuri va anar creixent entre els congregats. Les ovelles van ser les primeres a desfilar, deixant un rastre infecte de cagallons escampats al seu pas.

Més continguts de