L’ACCENT
Terres de Lleida 23/02/2022

El millor amic

GERARD MARTÍNEZ MINGUELL
2 min

És el millor amic de l’home (i la dona). Quan el necessites, sempre hi és, fidel al seu amo. I no et fallarà mai. Parlo dels llibres, aquells dispositius estabilitzadors per a taules inestables que antany eren recomanats amb saviesa per llibreters d’ofici, dels de veritat. Però recordeu què és un llibre? Per començar, pàgines carregades de lletres, paraules, frases... També hores, moltes hores. Tant per part del sofert escriptor, que hi ha abocat cos i ànima, com dels lectors que decideixen dedicar bona part del seu preuat temps a una història aliena.

Com a periodista i, per tant, pseudoescriptor, associo escriure amb donar a llum. De fet, tinc un simulacre de matriu al cap... M’explico: tot i que parir una idea no resulti tan laboriós com esculpir una figura humana amb l’entrecuix -hi manquen les corredisses a l’hospital i la temuda anestèsia epidural, entre d’altres-, escriure esdevé allò més pròxim a la procreació que experimentarem alguns, sobretot aquells que estiguem en possessió d’una pròstata en comptes de dos ovaris. Perquè la paraula és creació, i també canvi, i quan hom dona el món per perdut, només ens queda crear-ne un de nou per canviar l’actual. Una tasca que només poden escometre els escriptors, això sí, amb l’ajuda indispensable dels lectors, que són, en definitiva, els qui donen sentit a la labor dels primers.

Per contra, com a lector, submergir-me en un llibre nou és com la primera capbussada en una piscina, la primera paraula d’un nadó, el primer contacte amb la sorra de la platja o l’inoblidable primer petó. Cada nou llibre és un nou dia i una nova nit. Cada nou llibre és un nou inici i un nou final. En definitiva, cada nou llibre és una nova vida, una oportunitat per reinventar-se i, sobretot, un nou estímul per créixer. I això no ho canviarà res ni ningú...

Ni tan sols el covid-19, com ho demostra la recent obertura de dues noves llibreries a Lleida des dels prestatges de les quals les històries ens assalten com un atracador encaputxat a una caixa d’estalvis de barri, sense previ avís, fent-nos saltar el cor des d’un penya-segat responsable de vertígens incontrolables fins a un mar d’horitzons infranquejables, mentre els volums que les contenen ens observen amb atenció i pensen: “Mireu-los, són com un llibre obert!” Perquè ens coneixen tan bé com ho faria un bon amic, amb la diferència que, com cantava Sau, “amb un llibre mai estaràs sol”.

stats