AGRICULTURA
Terres de Lleida 23/02/2022

Miralcamp i l’aigua, una aliança històrica i única

El municipi és referent a Catalunya en àmbits com la producció de blat de moro

MARINA PALLÀS BARTA
3 min
El pantà de Bassella, amb 360.000 metres cúbics, dona aigua de reg potable.

MiralcampA mitjans del segle XIX, mentre l’skyline de les grans ciutats de la costa adoptava la forma i els colors de la Revolució Industrial, a Ponent iniciaven la seva pròpia revolució imaginant un verd que inundés les seves terres. Seguint l’exemple dels pioners que havien convertit la plana en el “país regant” amb l’obra civil del país més important del segle, el canal d’Urgell, i amb l’objectiu de fer de l’oest el rebost de Catalunya, els miralcampins van invertir el seu temps i esforç a fer aflorar l’aigua arreu del territori i convertir-la en la principal font de riquesa de la vila construint les primeres fasseres i séquies de Miralcamp.

A partir de l’any 1862, un cop constituïda la societat que havia de vetllar pels territoris i finques que abastia l’aigua del nou canal d’Urgell, la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell -inicialment Sindicat General de Regs del Canal d’Urgell-, les subdivisions que comprenien el territori miralcampí, les Col·lectivitats 10 i 13, van començar a rebre l’aigua del canal. La nova prosperitat que va portar s’acabaria traduint en una xarxa de distribució d’aigua pionera al territori, així com la transformació de l’economia i del paisatge miralcampí per sempre més.

Des que existeixen, les col·lectivitats -organismes de gestió semipública que treballen per a un servei de bé comú- no han deixat d’introduir innovacions, com són el disseny d’una pauta de reg que ha perdurat durant dècades o bé la construcció de tres pous i de set pantans que, col·locats estratègicament, permeten tenir aigua durant tot l’any, independentment del moment del dia i de l’estació en què ens trobem, així com diversificar i multiplicar els cultius.

“Històricament, aquí l’aigua ha tingut molta importància. Miralcamp, en aquest sentit, sempre ha estat capdavanter”, subratlla Josep Maria Piró, president de la junta rectora de la Col·lectivitat 10 i testimoni de l’aparició dels primers pantans del poble, que assenyala una continuïtat en aquest esperit innovador: “La cooperativa agrària, per exemple, avui és un referent en l’àmbit del blat de moro. Això ha estat gràcies a la inversió que s’ha fet en les finques i que el reg va molt bé i dona per fer cultius”.

Jordi Piró, síndic de la Col·lectivitat 13 i vinculat des de sempre a la terra i a l’aigua, ha vist néixer gairebé tots els embassaments, i fins i tot ha participat en la seva construcció. “En algun moment, els nostres avantpassats van ser pioners i, amb uns mitjans precaris, van començar a construir embassaments”, recorda aquest pagès, també responsable nacional dels Farratges d’Unió de Pagesos, que ha tirat endavant amb fermesa l’explotació familiar. “Miralcamp sempre ha estat vinculat amb l’aigua. Encara que el reg també funcioni amb gasoil, sense aigua no tindríem res. Podríem dir que l’aigua és la nostra energia”, assevera.

Modernització dels canals

Avui aquestes comunitats de regants continuen tenint la vista posada en el futur comú. Els regants ja estan mobilitzant-se per a la propera gran innovació: la modernització dels canals, un gran projecte de país que ha de transformar 70.000 hectàrees de regadiu i el mètode de reg; una revolució que ha de permetre que el camp sigui, per molt temps, no només habitable, sinó un lloc ple de vida. La transformació requereix una gran inversió, possible només a través de l’atenció i suport de les administracions, des de Catalunya fins a Europa, de les quals s’espera -sobretot d’aquesta última- que arribin els fons que han de possibilitar en gran part la materialització del projecte. “Amb totes aquestes reunions que es fan pel canvi climàtic, queda clar que aquest canvi és estratègic”, assenyala Jordi Piró. Segons detalla, al regar-les, les plantes transpiren humitat, i de nit “es mengen” el monòxid de carboni i mantenen la temperatura.

Des de tot el terme, els regants treballen braç a braç amb la Comunitat de Regants dels Canals d’Urgell i ja han dut a terme diversos estudis geològics i ambientals per iniciar aquesta transformació finca a finca que ha de permetre instaurar el reg a pressió i a goter per gestionar l’aigua de la manera més eficient, però també per garantir la continuïtat de la pagesia i d’una forma de vida que beneficia i té relació amb tota la resta. Tant Josep Maria com Jordi Piró són conscients que, en definitiva, vetllar per l’aigua és vetllar també per la vida en totes les seves formes. “El camp no el pots deixar assecar, i perquè sigui verd has de regar de manera eficient per assolir la màxima productivitat que es pugui. Si volem conservar el territori, que hi visqui gent, a part de fibra òptica i carreteres hi ha d’haver verd al camp”, conclou Jordi Piró.

stats