La muntanya com a elecció de vida

“A la muntanya em sento bé, soc jo mateix”, expressa amb contundència Francesc Gómez, un targarí a punt d’entrar a la quarantena que ha dedicat mitja vida a la natura. És la seva elecció de vida, la seva elecció de llibertat, tal com s’encarrega de recordar-nos insistentment al llarg de la nostra trobada: “Anant a la muntanya trio llibertat, perquè soc jo el que pren la decisió de quina ruta o camí emprendre”. Per al Francesc, la muntanya és un símil de la vida, “on no deixes mai d’aprendre i de formar-te com a persona”. Una formació que l’ha dut a fer ni més ni menys que 300 cims... O algun més, tenint en compte el ritme que ha portat al llarg dels últims anys.

I és que l’estiu del 2008 la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) plantejava el repte de fer 100 cims pel Principat i la Catalunya Nord que el març del 2010 ja havia aconseguit. “D’entrada vaig pensar que era una bogeria, però a la vegada em va motivar moltíssim. Durant el 2009 vaig fer d’un a tres cims cada cap de setmana i quan me’n vaig adonar ja havia acabat el repte”.

“Abans de practicar senderisme no tenia aquesta mentalitat de superar els pensaments negatius, de superar, per exemple, el mal de cames després d’una estona caminant. Així, canviant de mentalitat, vaig passar de fer 30 quilòmetres a 50, 80 o fins i tot 100 quan estava en plena forma”, recorda el Francesc, que de nou fa una analogia amb el seu dia a dia: “Quan trasllado aquesta mentalitat a la meva vida diària, aleshores puc aconseguir tot el que em proposo”.

¿I què es va proposar? Doncs arribar a pujar 300 cims, un repte majúscul a l’abast de ben pocs, segons les dades oficials de la FEEC. De fet, el Francesc no coneix personalment ningú que ho hagi fet, tot i que opta per restar-hi importància: “M’agrada dedicar el meu temps de qualitat a la muntanya. Els cims, al final, només són un número, prefereixo quedar-me amb les vivències que hi he tingut, tant sol com acompanyat. Certament, la muntanya m’ha donat molts moments de felicitat”.

A les espatlles dels Gegants

El 15 de febrer del 1676 Isaac Newton deia “Si he pogut veure més enllà que els altres és perquè he estat dret sobre les espatlles de Gegants”, en referència als grans científics que l’havien precedit, frase que el 2000 utilitzaria la banda britànica Oasis després d’enfilar-se fins al capdamunt de les llistes musicals. Tots dos, la frase i el grup, formen part de les preferències d’un targarí que s’emmiralla en tots els que han deixat empremta a la muntanya: “El fenomen Kílian Jornet ha fomentat el muntanyisme en gran mesura, però cal posar en valor tots aquells als quals, com a mi, els agrada veure-la, sentir-la, viure-la, caminar-la... Més enllà de rècords”.

Uns rècords que ell també posseeix i que amb el temps s’han convertit en records, com ara el Pedraforca, el Puigmal o el Canigó, entre alguns dels cims més representatius de casa nostra. Ara bé, quan li preguntem pels seus preferits, no dubta ni un segon: “El Carlit, a l’Alta Cerdanya, el circ d’estanys i Lanós, que des del cim és espectacular”. I hi afegeix els que ha fet amb el seu fill: “He pujat algunes muntanyes portant-lo a la motxilla, però ara pesa massa. De totes maneres, amb 3 anys va fer el seu primer cim ell solet, a prop de Falset”.

“Quan sigui més gran, lliurement, decidirà si vol seguir l’afició del seu pare”, conclou Francesc Gómez, un excursionista que ha sabut trobar en la muntanya el cim de la seva felicitat. Almenys en 300 ocasions.

El + vist

El + comentat