“L’objectiu és tenir perspectiva de gènere en tots els àmbits”

LleidaAny 2023. Maig. La cap de llista per ERC a la Paeria de Lleida, Jordina Freixanet, guanya les eleccions municipals i és escollida alcaldessa de la ciutat. La primera dona que liderarà el consistori lleidatà després del pas de sis paers pel càrrec. La ingent tasca duta a terme per les set regidores que formaven part del govern de l’Ajuntament de Lleida durant l’anterior legislatura ha fet possible aquesta fita històrica per a la capital del Segrià.

Tenint en compte les paraules d’algunes de les regidores, aquesta ficció podria contenir altes dosis de realitat, i és que Freixanet té tots els números d’encapçalar la pròxima candidatura d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Lleida, amb el permís de Miquel Pueyo, actual paer en cap. De fet, tant la republicana Sandra Castro, regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, com Elena Ferre, regidora de Participació i Lluita contra la Corrupció pel Comú de Lleida, coincideixen a l’hora d’assenyalar-la amb la vara de paera. “Seria una gran alcaldessa”, afirma Castro, “La millor”, afegeix Ferre. “Jo estic convençuda que amb una alcaldessa tot aniria molt millor”, conclou la regidora de Junts per Catalunya Marta Gispert, titular de Consum, Comerç i Mercats.

Elles, juntament amb Montse Pifarré, Regina Cairol, Anna Campos i la citada Freixanet, conformen la secció femenina (i feminista) del govern de la Paeria, set regidores per a un total de quinze llocs que s’han repartit entre ERC, Junts per Catalunya i el Comú. Begoña Iglesias, Carme Valls i Cristina Morón pel PSC, Ángeles Ribes i Maria Burrel per Cs i Marisa Xandri pel PP completen el planter de dones de l’Ajuntament de Lleida.

Polítiques de gènere

“L’objectiu és que hi hagi una perspectiva de gènere en tots els àmbits”, assegura Gispert, que considera: “Les dones podem oferir moltíssim, sobretot ara, que estem plenament representades a la Paeria”. La posada en marxa d’una regidoria de Feminismes fa palès el pes que han adquirit les dones en aquesta nova legislatura: “Era una proposta de base que, tot i això, va més enllà d’aquesta regidoria, perquè nosaltres entenem els feminismes d’una manera molt plural, que passa per aplicar polítiques feministes en tots els àmbits”, explica Castro. En la mateixa línia s’expressa Ferre, que posa un exemple sobre la importància que la visió feminista esdevingui transversal: “A l’hora de posar més fanals, cal detectar quins són els punts foscos de la ciutat, entre altres motius, segons la perillositat que perceben les joves quan tornen a casa de la discoteca. En aquest cas, la regidoria d’Urbanisme s’hauria de coordinar amb la de Femenismes. Si no, tot això no tindria cap sentit”.

De fet, la revisió de la ciutat des del punt de vista urbanístic per minimitzar-ne els espais insegurs i la transversalitat de les polítiques de gènere esdevenen dues de les principals línies d’actuació de la regidoria de Feminismes. Elaborar un protocol per a les escoles municipals en matèria de prevenció de violències de gènere i treballar en tot el que afecta la sensibilització envers les dones mitjançant actuacions i xerrades, fins i tot sobre masculinitat, també centraran l’atenció de la regidora Sandra Castro al llarg dels pròxims quatre anys.

Conciliació familiar

“Cal aprofitar aquesta oportunitat, la presència que tenim a la Paeria, per potenciar un enfoncament més feminista de la política, sobretot en temes tan importants per a nosaltres com la conciliació familiar”, apunta la regidora de Feminismes. Precisament era una publicació a Twitter de la primera tinent d’alcalde, Jordina Freixanet, el que feia saltar totes les alarmes. “Deixar-la a les 8.05 a l’escola i veure-la així a les 22.30 després de tot un dia de feina, activitats i cangurs, quan encara queden 2 hores de mails i de whatsapps. Això no és ni pot ser la política. Vaig dir que jo no. Que jo mai. I així estem...”, escrivia Freixanet en un tuit que acompanyava amb una foto de la seva filla dormint al cotxe.

Entre l’allau de respostes, una de la mateixa Castro, que deia: “Aquesta política és absolutament patriarcal. Pensada per homes i per a homes que no atenen les cures. La inèrcia ens hi arrossega i hem de pedalar en sentit invers per fer-la feminista, habitable i conciliadora amb la vida. Les coses es canvien canviant-les. Ho farem, Jordina”. “Ho vaig escriure l’endemà, arribava a casa a tres quarts d’onze de la nit i el meu fill ja dormia”, lamenta Sandra Castro, que atribueix l’escassa conciliació familiar existent “a les dificultats de no caure en el que han fet els anteriors governants durant anys”. Segons Ferre: “Això és un obstacle que dificulta que les dones estiguem a primera línia política. La solució passa necessàriament per fer polítiques feministes que equiparin els permisos de mares i pares”.

Feminismes contra masclismes

Tanmateix, la presència de dones en el dia a dia polític no ha parat de créixer a mesura que els temps avançaven, la qual cosa no ha impedit, però, que els micromasclismes seguissin presents en un àmbit marcat pel sistema patriarcal. És el cas de la regidora i també diputada del Comú de Lleida Elena Ferre, que, dona i amb tan sols 26 anys, n’ha patit les conseqüències a la seva pròpia pell. “Quan vaig anar a presentar la documentació a la Diputació de Lleida perquè em fessin la declaració de béns, no se’ls va acudir res més que preguntar-me si era la nova becària. Al seu imaginari no hi entrava que fos una diputada jove i dona”, relata Ferre, que deixa la pitjor experiència per al final: “A Twitter hi ha qui diu que jo he arribat fins aquí per favors sexuals”.

Per a la regidora de JxCat Marta Gispert, “les dones que decideixen entrar en política han d’estar disposades a sortir de la seva zona de confort”. “Ningú no ens ho posarà fàcil”, afegeix. “Cada vegada que el sistema patriarcal se sent amenaçat, contraataca. I les estructures d’estat estan alimentant aquests masclismes”, assegura Castro. “Per això hi hauria d’haver més dones a primera línia, perquè els ulls d’una dona són diferents dels d’un home”, opina Gispert, que rep el suport de la regidora de Feminismes: “Em sap greu dir-ho, però sí que aportem una altra visió a la política, ja que hi ha situacions de discriminació que ells no hauran de viure mai”.

Per tot això, ¿Lleida està preparada per tenir un alcalde dona? ¿Una alcaldessa? Ras i curt: “Ara mateix no, però cal aplanar el camí perquè algun dia sigui així, potser d’aquí tres anys i mig”, respon Castro, a qui la regidora del Comú estira el fil de la conversa: “D’aquí tres anys i mig m’imagino una Lleida que tingui un recurs de suport per a les dones maltractades; una Lleida amb un Casal de la Dona que atengui, per exemple, una jove que s’ha quedat embarassada i que no sap on dirigir-se per avortar; una Lleida en què la conciliació sigui referent dins i fora de les institucions i, en definitiva, una Lleida en què les regidores no hagin de publicar que no tenen temps de veure les filles”. Regidores o, tal vegada, alcaldesses…