EscriptorL’espai que la guia del Nepal dedica a Katmandú convida -i gairebé obliga- a passar una nit a Boudhanath, un oasi sagrat allunyat del centre de la ciutat. Per això, quan el taxista ens va dir que ja hi érem i al nostre voltant no vèiem res més que vehicles col·lapsant el carrer, façanes velles i pols, ens va faltar temps per abocar-nos-hi des del seient del darrere i dir-li que no podia ser, que es devia equivocar. Llavors ens va assenyalar una portalada de pedra que temps enrere devia haver sigut esplèndida i, a l’altra banda, vam descobrir Boudhanath, el diminut barri budista que circumda una de les stupes més grans del món. La voltaven desenes de pelegrins, tal com ja feien els mercaders tibetans segles enrere quan Boudhanath era un punt de repòs i trobada de les rutes comercials enllaçades amb Bhaktapur, la ciutat devota que ha influït categòricament en l’art de l’Índia i l’arquitectura tibetana, xinesa i, per extensió, japonesa. Aquestes rutes comercials van permetre que la seda arribés per primera vegada a Roma durant el segle IdC. Uns anys abans, quan Roma s’enfrontava als ilergets, un assentament celta -partidaris del César- va ser requerit per defensar la fortificació alçada sobre la riba de l’Ebre al seu pas per Almatret. La zona és coneguda com l’Escampillar i al seu voltant s’hi amaguen les coves d’on s’extreia la sorra per produir vidre i ceràmica. L’antiga presència d’aquests poblats a la zona fa pensar en un contrast notable respecte al bosc de pi blanc, garriga i bancals d’oliveres o ametllers als quals ara estem acostumats. Potser, igual que a la plaça dels Terrissers de Bhaktapur, on centenars de peces acabades d’esculpir i arrenglerades descansen sota un sol gairebé primitiu, els antics habitants de l’Escampillar també estenien la ceràmica a boca del sol després de ser embellida i, al voltant de la plaça, ja entrada la nit, es recollien als baixos d’alguna casa per enganyar el fred; els newa, a base de te amb llet, i els almatretans, a glops de calmant.
