Com la provisionalitat esdevé permanent

LleidaCom si no hagués passat un any, els rostres de tants joves subsaharians que busquen guanyar un sou a la campanya de recollida de la fruita a Ponent tornen a ser habituals als carrers del Segrià. A escassos quinze dies de començar la campanya, ja són molts els temporers que s’hi han desplaçat per treballar al camp tot esperant que no es repeteixin les imatges de l’any passat: treballadors dormint en llocs insalubres, com coves o construccions mig derruïdes, que van acabar provocant protestes per exigir les condicions higièniques mínimes que hauria de preveure la dignitat humana.

La setmana passada els sindicats UGT i CCOO advertien que, tot i que s’espera que arribin menys temporers al Segrià, ja que enguany es preveu que la producció baixi força, els allotjaments disponibles per als temporers continuen sent del tot insuficients. Antonio Rodríguez, secretari general de la Federació d’Indústria, Construcció i Agricultura de la UGT de les Terres de Lleida, hi posa números: “Calculem que hi ha disponibles uns dos mil allotjaments, i el nombre de contractes que es fan cada any a temporers se situa en una xifra entre quinze i vint mil, hi ha un decalatge molt gran”. Rodríguez reclama més inversió per part de les administracions per fer front a aquest problema, a part d’un respecte dels professionals agraris a l’hora de complir el conveni laboral específic: “El conveni diu que el pagès ha d’assegurar l’allotjament al treballador, hem de posar el focus en el fet que això es compleixi en unes condicions correctes”.

Precisament aquest és un punt que identifica Ramon Comes, d’Unió de Pagesos, com un greuge respecte d’altres sectors: “Som l’únic sector que ha d’assegurar allotjament als seus treballadors i, a sobre, actualment no ens concedeixen cap tipus d’ajuda per rehabilitar o recondicionar espais o construccions pròpies que podrien servir d’allotjament vàlid per als treballadors”.

El pes de la solidaritat

Així, els temporers que arriben a les comarques lleidatanes i que no aconsegueixen trobar un lloc on passar la nit acaben fent cua en espais gestionats per entitats solidàries de la ciutat, que els mesos d’estiu suporten un increment considerable de les peticions d’ajuda. Jaume Josa, de la Fundació Hostal Jericó, reconeix que durant els quatre anys que fa que funciona l’hostal sempre han rebut una gran allau de treballadors del camp els mesos d’estiu : “Tenim una certa coordinació amb els serveis socials de l’Ajuntament i intentem cobrir com més peticions millor. Nosaltres els donem un llit per descansar i poder dormir”.

Sergi Talamonte, del Comú de Lleida, creu que aquesta feina hauria de ser responsabilitat última del govern de la Paeria: “Lleida hauria d’assumir la capitalitat d’una àrea d’influència gran i hauria de solucionar el problema de l’allotjament dels temporers, però sempre fan veure que el problema no existeix”.

El Comú va presentar una proposta al ple municipal, ja rebutjada, perquè l’Ajuntament construeixi un alberg que pugui alleugerir la càrrega que suposa buscar allotjaments assequibles per als temporers: “Necessitem un alberg de titularitat municipal d’un mínim de sis-centes places reservat per a treballadors, gestionat per sindicats i organitzacions agràries, i que compleixi els serveis mínims de dignitat. És un exemple de la gestió que apliquen a la Rioja i els funciona molt bé”.

Així doncs, ara caldrà esperar uns dies per comprovar si enguany la gestió d’un allotjament digne per als temporers que es desplacen al Segrià per treballar a la campanya de la fruita dolça acaba trobant una solució efectiva, que durant tants anys li ha estat tristament esquívola.