SALUT ANIMAL

La segona vida de la Gara, la Sacha i la Kona

Acupuntura i rehabilitació per recuperar animals amb problemes de mobilitat

La Gara tenia 10 anys quan va deixar d’enfilar-se al sofà, als prestatges, a l’ampit del balcó... El veterinari va determinar que el dolor al maluc i a la part baixa de la columna era el causant de l’apatia de la gata. Uns anys abans operaven la Sacha d’un trencament del lligament creuat, però el postquirúrgic es convertiria en un malson per als seus amos. Fins al punt que un altre veterinari els va acabar recomanant d’amputar una de les potes posteriors de l’animal. I, amb 13 anys, la Kona es plantava davant de la llarga filera d’escales que duien fins a l’entrada de casa seva per no tornar-les a pujar mai més. “Ni les celles se salven de l’artrosi”, anunciava la veterinària a la propietària.

Avui, dos anys després, la Gara no para quieta, la Sacha ha recuperat la mobilitat de la seva extremitat malmesa i la Kona escala tots els esglaons que es troba al davant. Ni la Kona ni la Sacha ni tan sols la Gara tenen set vides, però gràcies a l’Andrea estan gaudint d’una nova vida que fins i tot els seus veterinaris ja donaven per perduda.

Rehabilitació i acupuntura

“Tots els animals es mereixen una segona oportunitat”, afirma Andrea Vacas, acupuntora i rehabilitadora veterinària que dirigeix l’únic centre de fisioteràpia per a gats i gossos de la demarcació de Lleida. A punt d’estrenar un espai d’hidroteràpia equipat amb una cinta subaquàtica perquè els animals puguin recuperar la mobilitat més ràpidament, la veterinària fa servir “tecnologia d’última generació per afavorir la relaxació muscular del pacient, millorar el funcionament del seu sistema nerviós i el rang del moviment articular i reduir-li el dolor”, explica l’Andrea, que opta per fer-los massatges amb les mans només quan estan massa debilitats, “perquè és més light que la resta de tècniques”.

La laserteràpia és la tecnologia escollida per recuperar la Gara, que s’ho pren amb aparent normalitat tot i les aparatoses ulleres que ha de portar. Segons l’Andrea, “tots els aparells fan que el cervell de l’animal generi neurotransmissors que són agradables, per això la majoria volen ser aquí”. Fins i tot la Kona, que entoma les punxades de l’Andrea amb esportivitat. “Li he fet de tot, també acupuntura”, puntualitza la jove veterinària, que lamenta la mala fama que arrossega aquesta tècnica: “Sovint se l’equipara amb una pseudociència, però en casos de medicina interna com insuficiència renal, cistitis o vòmits crònics és ideal”.

“Estava buscant una planta baixa per traslladar-nos-hi”, reconeix la Gemma, propietària de la Kona, que encara ara s’emociona quan rememora el dia que la seva gossa va tornar a caminar. “La vam traslladar al centre entre dos i va sortir sense ajuda”, recorda. De fet, sense fisioteràpia, la Kona i la Sacha haurien corregut la mateixa sort.

Una alternativa

“Hi ha molta gent que no sap que existeixen alternatives al sacrifici o l’amputació. M’agrada pensar que almenys val la pena provar-ho”, assegura Andrea Vacas, que rep una mirada -i unes paraules- d’aprovació de la Rosely tot i tenir un ull clavat en la Sacha: “Ens ha costat molts diners, temps i, sobretot, sacrifici personal, però veure-la córrer després de tot el que ha patit és com haver-li regalat una segona vida”.

La Gara, la Sacha i la Kona juguen alienes a tot, també al fet que dos anys enrere no haurien pogut jugar juntes. Això, però, ja és una altra història. I una altra vida.

El + vist

El + comentat