ELLLOPCAMPALLIURE
Terres de Lleida 17/12/2019

El sud del nord

Eduard Ribera
2 min

EscriptorEl gos no l’havia vist mai, una bèstia com aquella, i no sabia si l’havia de témer. Se la mirà de lluny, amb recel. A primera vista li havia semblat un cabirol malferit o esguerrat, amb aquelles potes davanteres tan curtes. Però quan el veié plantat s’adonà que lluïa una cua gruixuda i poderosa que el cèrvid no té.

“Ets una mica estrany. Què t’hi passa, a les potes?”, li demanà atansant-se fins a una distància prudent. El marsupial, que estava espigolant fulles d’una bardissa, li anà a l’encontre amb un parell de salts. “Soc un cangur. Les tenim així”. El gos recordà. “La mare m’explicava històries d’animals rars en una illa gran a l’altra punta del món”. El cangur, jove i juganer, mogué els braços com donant cops de puny a l’aire. “Sí. Ornitorrincs, emús, coales, cangurs... Som una mica peculiars, a Austràlia. Un ramal a part en l’evolució. I a què jugueu aquí?” El gos recordà: “Austràlia! No em venia el nom. I doncs, què hi fa un animal dels antípodes en aquest racó de món?” El cangur, pletòric, féu una cabissonda en l’aire. “Un projecte científic. Un estudi que té a veure amb el canvi climàtic, pel que he sentit. Una prova d’adaptació. Vosaltres sou al sud del nord i nosaltres som al nord del sud. Un lloc com un altre per viure i per morir, malgrat tot. Què? Juguem, doncs?” El gos s’encuriosí. “¿I t’adaptes a aquests paratges?” El cangur era neguitós i necessitava passar-ho bé. “Esclar, quan has conegut el desert, tot t’està bé. I, pel que he vist fins ara, això té una pinta bastant desèrtica. Vinga, tu comptes a deu i jo m’amago. Fa?”

El gos es donà per vençut i començà a comptar, de mala gana. El cangur s’allunyà amb quatre bots i s’ajupí rere uns arbustos. En arribar a vuit, començà a ploure, sense previ avís, a bots i barrals. El llit de la riera, fins aleshores sec, s’inundà en un moment amb un corrent d’aigua desbocat. El cangur sortí del seu amagatall, incrèdul davant la celeritat del fenomen. “Per tots els dimonis de Tasmània! No havia vist mai una torrentada tan sobtada. Ara sí que m’adono que amb l’escalfament global tots juguem al mateix refotut joc”, digué entre solemne i preocupat.

stats