Economia
Terres de Lleida 18/02/2020

El teixit industrial del Pla d’Urgell: un model d’èxit

L’arrelament al territori, el creixement sostingut i la diversificació sectorial, entre les seves fortaleses

Gerard Martínez
7 min
El teixit industrial del Pla d’Urgell: un model d’èxit

MollerussaEl 21 de novembre els treballadors de Sada Catalunya aprovaven per unanimitat el preacord de l’ERO d’extinció de l’empresa. La proposta preveia recol·locar un 25% de les persones afectades per aquesta situació en altres plantes de la companyia. D’altra banda, el 75% restant s’acollia a l’acord i rebia una indemnització equivalent a un acomiadament improcedent. El tancament de la planta de Sada a Lleida, que afectava un total de 240 treballadors, representa l’últim capítol d’una sagnia de llocs de treball que ha tingut lloc durant el 2019 a la demarcació, concretament a la capital del Segrià, que veu com els seus polígons perden gruix industrial progressivament.

“La triple crisi actual, industrial, política i judicial, configura una tempesta perfecta per a les empreses situades als polígons de Lleida, i aquesta circumstància desemboca en deslocalitzacions constants, com la de Sada”, argumenta el secretari de la UGT-FICA de les Terres de Lleida, Xavier Perelló, acèrrim defensor del model empresarial del Pla d’Urgell: “Ens trobem davant d’un model que ens agradaria que s’implantés en altres zones, per exemple als polígons de Lleida ciutat”. “Hem d’apostar per empreses arrelades al territori, que tinguin un model d’ocupació sostingut en el temps, amb convenis col·lectius al dia i que ofereixin treball de qualitat”, afegeix.

En aquest sentit, l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, es mostra orgullós del model empresarial que s’està implantant a la comarca i, principalment, dins de la localitat que encapçala. Segons Solsona, per al municipi és vital “que les oportunitats i la presa de decisions no passin de Mollerussa, sinó que tot passi per Mollerussa o, fins i tot, a Mollerussa”. Solsona apunta a l’alta diversificació sectorial i a la baixa conflictivitat laboral per explicar l’absència de grans daltabaixos empresarials, opinió que també comparteix Perelló: “En polígons més especialitzats, quan cau el sector en qüestió cau tot. Aquí, en canvi, hi ha representats molts sectors i, per tant, és molt difícil que ens caiguin totes les empreses alhora”.

“Mollerussa té un tipus d’indústria amb idiosincràsia pròpia, amb una gran part de les empreses arrelades al territori i sense pics de contractació gaire elevats, però que creix sostingudament. Per tot això no tenim aquestes fluctuacions tan importants que, per exemple, hi ha a Lleida”, explica Perelló, per al qual la tradició familiar de les mateixes empreses esdevé una altra de les claus del seu èxit: “Són empreses pràcticament familiars acostumades a patir qualsevol tipus de crisi, acostumades a aguantar”.

Generació rere generació

El model empresarial amb seu al Pla d’Urgell és diferent del de la resta de comarques de la plana de Lleida, i és que, sense grans multinacionals implantades, predominen les grans indústries nascudes al territori, petites empreses que generació rere generació familiar s’han anat fent grans, fins al punt que algunes s’han vist obligades a ampliar les instal·lacions més enllà de les fronteres urgellenques. És el cas de Prefabricats Pujol, empresa de tercera generació amb 75 anys d’història que actualment compta amb 17 centres de producció -la majoria a Catalunya-, 900 treballadors i 140 milions de facturació mensual.

“La meva família va venir a Mollerussa atreta per treballar a les obres del canal d’Urgell. Fabricaven els tubs de formigó que portaven l’aigua del canal fins a les finques”, recorda el seu director general, Jordi Pujol, que assegura haver superat la crisi del sector de la construcció “gràcies a ser una empresa familiar, autofinançada i arrelada al territori”: “Sense l’ajut de la gent d’aquí no hauríem pogut tirar endavant”. I afegeix: “El polígon de Tàrrega s’ha anat buidant, a Cervera va passar el que va passar amb la Lear i a les Garrigues els pagesos marxen per no acabar sent assalariats de grans multinacionals. La unió entre societat civil, empresa i institucions és el nostre tret distintiu, el que marca el nostre sentiment col·lectiu”.

“Que siguem tan emprenedors és una arma de doble tall, ja que dificulta trobar gent qualificada per treballar”, fa broma Javier Farré, director general de Paprinsa, segon productor espanyol de cartró i cinquè a Europa. Un producte, segons Farré, que “viatja millor” que l’agroalimentari: “Tenim molta indústria emmarcada en el sector de la transformació amb materials fàcilment exportables. És a dir, el cartró o la roba no caduquen, mentre que els aliments no viatgen tan bé”.

Certament, només una de les grans empreses de Mollerussa es dedica al sector agroalimentari. Es tracta d’Argal, que des del 2001 fins a l’actualitat, l’època de més esplendor de la companyia, funciona únicament amb capital local. Tal com expressa el seu director general, Miguel Llevot, “als agroindustrials només ens queda la innovació per suplir el poc marge que tenim a l’hora de repercutir preus a la gran distribució”. “Els precuinats i l’alimentació vegana han centrat els nostres esforços al llarg dels últims anys, però sense el sentiment de pertinença de la nostra gent no hauríem arribat fins aquí”. I conclou: “Si per 10 quilòmetres algú marxa de la nostra empresa és que tenim un problema, per això hem de continuar sent capdavanters en aquest arrelament al territori”.

Finalment, la construcció del canal d’Urgell, amb 75.000 hectàrees que subministren aigua a una setantena de grans indústries i a un centenar de petites i amb 10.000 hectàrees més previstes per al juny, la qual cosa contrasta amb les dificultats que pateix el Segarra-Garrigues, i la proximitat a la xarxa ferroviària, l’autopista i l’aeroport marquen l’esdevenir de la capital de les terres de Lleida amb menys atur i la segona en generació de PIB, indicadors que, tal com manifesta Marc Solsona, alcalde de Mollerussa, “són bons, propis d’una bona salut, per mirar al futur amb garanties”.

La Mollerussa de l’any 2040

Els empresaris del Pla d’Urgell coincideixen en afirmar que la formació i la inversió són els dos factors principals per projectar la Mollerussa de l’any 2040. De fet, la falta de personal especialitzat, com apunta el director general de Paprinsa, “és una realitat que cal pal·liar amb una aposta clara i ferma per la formació”. “És necessari que la gent jove es vulgui formar com a electricista, mecànic o lampista, ja que són figures molt necessàries per garantir la continuïtat d’una empresa”, assegura Xavier Perelló, secretari de la UGT-FICA de les Terres de Lleida, que segueix: “I no només això, sinó també que aquests joves s’impliquin i sentin el territori com a seu”.

En relació amb la formació, la UGT-FICA de les Terres de Lleida ha ofert diàleg a totes les empreses per incloure amb una presència més gran els drets socials als convenis col·lectius: “Volem tenir el suport dels empresaris quan negociem els convenis. Necessitem que s’incloguin millores socials i s’aposti per la formació, que no només es treballi per millorar el salari. D’aquesta manera, serà més fàcil trobar la gent formada i que es comprometi amb l’empresa i el territori”.

La inversió és l’altre cavall de batalla de moltes de les empreses, ja que per continuar creixent i innovant cal tenir finançament, i no sempre és fàcil. No obstant això, Pujol, Farré i Llevot tenen clar que és vital apostar-hi si volen continuar tenint un lloc destacat entre les empreses importants del sector. “Cal renovar-se i actualitzar-se als canvis del mercat del segle XXI”, puntualitza Perelló, abans de l’estocada final de Solsona: “Hem d’estar molt atents en tots els sentits, ja que el que fem o no fem a curt termini ens pot hipotecar el futur”.

Un futur que, tot i la falta de sòl industrial, que contrasta amb la capacitat de creixement de la comarca, sembla assegurat per a Mollerussa, que no només ha pogut plantar cara a Lleida, sinó també competir-hi de tu a tu. Mentrestant, el model industrial del Segrià continua en cerca i captura.

Present i futur de la industrialització al Pla d’Urgell

UGT-FICA de les Terres de Lleida va organitzar dimarts de la setmana passada una jornada de debat sobre el present i el futur de la industrialització al Pla d’Urgell, una trobada que tenia per objectiu posar en relleu el model industrial i agroalimentari establert al Pla d’Urgell, Mollerussa i els seus voltants i que va comptar amb la participació de representants de les empreses més rellevants de la comarca, com ara el director general de Prefabricats Pujol, Jordi Pujol; el director general d’Argal, Miguel Llevot; el director general de Paprinsa, Javier Farré, i el president de la Casa Canal, Amadeu Ros. També hi van intervenir el secretari general de la UGT-FICA de les Terres de Lleida, Xavier Perelló, el secretari d’Acció Sindical de la UGT-FICA de Catalunya, Bernardo Fuertes, i l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona

La jornada va esdevenir l’avantsala del primer Congrés de la UGT-FICA de les Terres de Lleida, que tindrà lloc el 6 de març al Centre Cultural de Mollerussa.

stats