Terres de Lleida 18/12/2018

Un trio ponentí d’origen japonès

Pere M. Gilart
3 min
El Joan, el Xavier i el Josep aixecant la copa del campionat de Miranda de Ebro.

AlmenarAla dècada dels 70, els corredors japonesos de curses il·legals se les van haver d’empescar per poder baixar a alta velocitat per camins muntanyosos sense caure per precipicis. Eren vies on no circulaven tants vehicles com a la ciutat i alhora la vigilància policial era més baixa. Van ser els inventors de l’anomenada tècnica o estil de conducció del drift. Amb el temps, el moviment va créixer i va evolucionar fins que als anys 90 es va tenir en compte com un esport més del món del motor, molt popular ara al Japó, els Estats Units i Gran Bretanya.

El drift va néixer entre muntanyes frondoses i carreteres estretes, res a veure amb el pla de Lleida. Tot i això, entre els campions estatals d’aquest esport hi trobem un equip format pels germans Joan i Xavier Caballer, d’Almenar, i l’inseparable Josep M. Filló, de Torrefarrera. “Tot va començar gràcies a una pel·lícula The fast and the furious: Tokyo drift ”, explica el Xavier. La tercera de la famosa saga es va estrenar als cinemes el juliol del 2006, quan el drift a Espanya es reduïa pràcticament a exhibicions de pilots estrangers. “Recordo que aquell mateix any vam assistir per primer cop a una prova d’uns pilots japonesos al circuit Parcmotor de Castellolí que no ens va deixar indiferents. La setmana següent vam centrar esforços en enllestir un cotxe per provar-ho”.

Tots tres ja eren aficionats al món del motor, i els germans Caballer, mecànics de professió, fet que els va ser de gran ajuda. El Joan remarca que el cotxe de drift “no deixa de ser un cotxe de carrer amb la condició que ha de tenir tracció a les rodes del darrere, a partir d’aquí nosaltres en modifiquem la carrosseria usant materials menys pesants, en canviem la suspensió i n’augmentem la potència”. Després d’aquell primer cotxe van anar perfilant la tècnica i també els seus vehicles fins al punt d’arribar a competir a l’Open Slalom Drift, el campionat espanyol de la modalitat, que compta amb tres categories diferents i sis curses durant tota la temporada. La setmana passada els tres companys d’equip es van desplaçar a Madrid perquè el Joan recollís el trofeu que l’acredita com el segon millor pilot de l’Estat el 2018 en la màxima categoria, mentre que el Josep ha fet mèrits per quedar tercer en la segona en importància.

Per arribar aquí han hagut de fer front a les dificultats que representa ser un esport de motor nou, sovint estigmatitzat per culpa d’una minoria. “Quan el drift es va posar de moda fa sis o set anys, hi va haver molta gent que el va començar a practicar sense miraments”, explica el Joan. Les males pràctiques, es traduïen en fer malbé els paviments asfàltics i van comportar que a Catalunya es negués l’entrada de pilots de drift als circuits. “Vam pagar justos per pecadors”, remarca el Josep, que assegura que per tornar-se a guanyar la confiança del món del motor van començar a establir mecanismes de control perquè la situació no es repetís i que el col·lectiu sencer no quedés estigmatitzat”.

Els èxits individuals no serien possibles si cadascun fes la guerra pel seu compte. “Cadascun tenim una funció assignada dins l’equip”, remarca el Joan. Una aventura amb molts sacrificis, però amb moltes més alegries, “que hem decidit compartir en família”, afegeix el Xavier.

stats