Company desmunta la seva tesi que protegir és car

PalmaEl debat sobre si protegir el territori surt molt car ha tornat a escriure un episodi en contra de l'especulació. Tot i que en primera instància el Tribunal Superior de les Illes Balears havia imposat al Govern una indemnització d'1,6 milions d'euros per haver eliminat els drets edificatoris a tres parcel·les del Vilà de Pollença, el Tribunal Suprem ha donat la raó a l'Executiu i ha ordenat que només es pagui allò que realment s'hi va gastar durant els anys en què era possible construir-hi; és a dir, res o alguns pocs milers d'euros si poden justificar despeses del projecte.

En una sentència de dia 19 d'octubre, l'alt tribunal ha estimat un recurs de cassació de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en què anul·la la sentència del TSJIB que reconeixia la indemnització de l'Administració a Inmobiliaria Pollença SL. La promotora havia recorregut la reclamació de responsabilitat patrimonial del Govern pels "danys i perjudicis" derivats de la Llei 4/2008 de mesures urgents per un desenvolupament sostenible, que s'aprovà durant la legislatura del segon Pacte de Progrés i que declarà ANEI aquestes tres parcel·les de Pollença sobre les quals la constructora tenia interessos.

Curiosament, Gabriel Company, el conseller que més havia alarmat amb les conseqüències d'apocalíptiques indemnitzacions arran de la protecció feta pel Pacte mitjançant la Llei de mesures urgents de Gabriel Vicens, és qui ara ha vist com finalment no s'haurà de pagar.

El conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori arribà a dir que "és lamentable pagar decisions capritxoses" arran d'una sentència del TSJIB que condemnava el Govern a indemnitzar amb 22,5 milions els propietaris de les parcel·les de Cala Carbó, també desclassificades per la Llei 4/2008. El Govern també ha presentat recurs davant el Tribunal Suprem per aquest cas, que encara està pendent de resoldre's.

I és que mentre amenaçava i esmentava reiteradament les indemnitzacions, el Govern impulsava la Llei de mesures urgents per l'ordenació urbanística sostenible –popularment coneguda com a llei Company–, que permet que les urbanitzacions amb els serveis bàsics no poden ser considerades ANEI. Company posava com a argument principal les indemnitzacions, emperò no sempre han estat tan elevades com vaticinava.

Així, al cas del Vilà, s'hi suma també el cas de Montport, a Andratx, també declassificada per la llei de Vicens i en què els propietaris reclamaven als tribunals indemnitzacions de 34 milions d'euros. Tanmateix, el TSJIB digué que amb un milió d'euros era suficient.

El cas és que els tribunals, de cada vegada més, no accepten indemnitzar propietaris i promotors així com així. Volen proves que es va tramitar, desenvolupar i urbanitzar, i tot amb els seus corresponents tràmits administratius.