El GOB adverteix que el mal territorial fet per Bauzá es veurà amb el temps
Qualifica la legislatura "d'una de les pitjors de la democràcia" i avisa dels efectes que tindrà la desregulació impulsada, si no es reverteix
Palma“Una de les pitjors legislatures de la democràcia”. Així qualifica el GOB el mandat de José Ramón Bauzá que ara acaba i que posa en greu perill, segons els ecologistes, la fragilitat del territori de les Illes Balears. La desregulació que ha suposat l'acció de govern de Bauzá, amb l'impuls i revisió de lleis i normatives “a mercè dels interessos de determinats col·lectius”, tindrà efectes “perversos en diferit”, ha advertit la portaveu del GOB, Margalida Ramis.
El balanç que fa el grup ecologista d'aquest quadrienni deixa en molt mal paper la política territorial i ambiental de l'Executiu i alerta que el més perillós és que els efectes potser no es vegin de manera immediata, que “en molts sentits han passat desapercebuts”, però tindran greus repercussions sobre les Illes Balears a mitjà i llarg termini. Sobretot si no s'hi fa res, apunta.
“Si no es reverteix el marc normatiu, els efectes seran letals. Fins i tot, alguns projectes que estaven descartats podran reviscolar”, ha afegit Ramis, que considera que l'Executiu ha “abonat el terreny amb modificacions legislatives per sotmetre el territori als interessos dels grans lobbys”.
Les “pitjors accions del Govern”
El GOB posa especial èmfasi en la Llei Company, que ha permès reactivar urbanitzacions en espais naturals protegits; la importació de residus per ser incinerats a Mallorca per part del Consell insular; la Llei Delgado, que “sotmet el territori als interessos hotelers”; el Pla Hidrològic, que “evita els controls i impossibilita la recuperació d'aqüífers sobreexplotats”; la Llei agrària, “una llei urbanística del sòl rústic”; el desmantellament dels espais naturals amb la rebaixa de dotació de Recursos Humans i el fet de propiciar les activitats econòmiques sense que això reverteixi en la conservació; i la promoció de grans projectes i inversions a través de declaracions d'interès autonòmic, com ara el projecte hoteler de sa Ràpita o el de Canyamel. Considera que aquestes són les “pitjors accions” del Govern, les quals obren la porta a les agressions territorials continuades en el futur.
“Durant aquesta legislatura s'ha fet un discurs del tot s'hi val i s'ha estès la catifa vermella perquè els especuladors i inversors aterrin els seus projectes per convertir Mallorca en un gran parc temàtic”, ha afegit Ramis. Entre alguns d'aquests projectes, a més dels anteriorment mencionats, també ha fet referència al de ses Fontanelles o el de la Marina de Magaluf, que “feia anys que s'intentaven fer i que ara han tingut el suport polític necessari i modificacions de lleis a mida”.
Crida a la població
Margalida Ramis ha apuntat que la manera de fer política per part de l'Executiu de Bauzá en matèria de territori ha estat igual que en els aspectes que han centrat la mobilització ciutadana, com la llengua, la cultura, l'educació o els drets socials: “d'esquena als ciutadans”.
Per això, ha posat d'exemple el fet que el president del Govern no fos present durant l'exposició al Parlament per part de la presidenta del GOB de la Iniciativa Legislativa Popular, que va ser impulsada per l'organització i que aconseguí aplegar 16.000 signatures.
Per aquests motius, Ramis ha fet una crida als ciutadans perquè participin en les mobilitzacions previstes per aquestes properes setmanes, com ara la convocada per aquest dissabte contra el TTIP, el lipdub 'Estima Mallorca' previst per a diumenge 19, la marxa per l'educació i la diada per la llengua del 25 d'abril.
Eleccions i compromisos
“Passi el que passi” a les eleccions del 24 de maig, “el GOB serà present i d'una forma incisiva” en el debat territorial, ha apuntat la seva portaveu. Considera que “s'ha d'anar a l'arrel” del model econòmic i social i que “no és cap garantia” que ara els partits polítics assumeixin part de les seves propostes o la Iniciativa Legislativa Popular en cas de guanyar les eleccions; per això, continuaran a l'aguait.
El GOB ha aprofitat també el balanç de la legislatura per presentar un vídeo en què es recullen les accions reivindicatives que ha duit a terme aquests darrers quatre anys.
