TERRITORI I CARRETERES

El nou Pla Territorial no eliminarà sòl urbanitzable “de cap manera”

La norma vigent, aprovada per PP i UM, preveia un sostre de població de 3 milions d'habitants

El Consell de Mallorca no preveu que el nou Pla Territorial que s'ha de redactar durant aquest mandat elimini sòl urbanitzable. “No es planteja la possiblitat de llevar sòl urbanitzable de cap manera”, ha assegurat aquest dimecres la consellera insular de Territori i Infraestructures, Mercedes Garrido (PSIB-PSOE). El Consell “no entrarà en la desclassificació de sòl urbanitzable”.

Tot i així, Garrido assegura que no renuncia a la filosofia de creixement zero que  anuncià Miquel Ensenyat durant la seva presa de possessió en el càrrec de president, encara que admet que cal relativitzar aquest concepte. Aposten, diu la consellera insular de Territori, pel  creixement zero “amb alguna excepció”. Així, de les paraules de Garrido s'interpreta que el Consell no només no pensa desclassificar urbanitzables que no s'han desenvolupat durant els anys del 'boom', sinó que a més no descarta incloure'n de nous. El Pla Territorial vigent i que aprovaren l'any 2004 el PP i UM preveia un sostre de població de 3 milions d'habitants.

La Direcció insular d'Ordenació del Territori té entre els seus mandats el proper 2016 “iniciar els estudis previs per a la revisió del Pla Territorial de Mallorca”, la màxima norma que regeix l'urbanisme a l'illa. Per això s'ha pressupostat una partida de 150.000 euros en els comptes del la Conselleria insular de Territori i Infraestructures, que es destinaran a aquests estudis que haurien de permetre iniciar la revisió a finals de l'any que ve, ha dit la consellera.

Garrido vol “parlar amb els ajuntaments perquè diguin les necessitats i errors del Pla Territorial”. Assegura que hi ha molts municipis que no han esgotat el creixement i “que te'n reclamin més no té sentit”. Seria el cas de Palma, que té molts urbanitzables sense desenvolupar, ha dit en un clar missatge als promotors, que reclamen més sòl. Ara bé, apunta també casos com el de Selva, que “té un problema de manca d'hectàrees de creixement”. Per això, el “creixement zero” es “modularà” en funció dels municipis i de les seves “necessitats”.

Tanmateix, es preveu impulsar un 'Pacte pel paisatge' amb l'objectiu de "preservar aquesta illa que tenim, amb un territori limitat i fràgil", en paraules de la consellera, que ha afegit que el paisatge ha de ser el "fil conductor" de la resta de polítiques.

Pla d'equipaments comercials i Pla d'Intervenció en Àmbits Turístics

La Direcció insular d'Ordenació del Territori també té per a 2016 l'objectiu d'iniciar la redacció del pla d'equipaments comercials que ha de donar continuïtat a la  norma cautelar aprovada aquest estiu i per la qual s'ha suspès la implantació de grans equipaments comercials a Mallorca durant un màxim de tres anys. Les previsions de Garrido són que se'n pugui fer l'aprovació inicial la primavera de 2017.

En tercer lloc, el departament haurà de redactar la normativa que regula l'ordenació turística, el Pla d'Intervenció en Àmbits Turístics (PIAT), que substitueix el Pla d'Ordenació de l'Oferta Turística (POOT) que derogà la llei Delgado. En aquest cas, l'aprovació d'aquesta normativa és important i urgent, perquè actualment hi ha un buit legal d'ençà de l'entrada en vigor de la Llei de turisme, que deixa en mans dels consells insulars la planificació turística. La redacció del PIAT es farà de manera coordinada amb la Conselleria de Vicepresidència i Turisme del Govern, i serà sota aquest paraigua que es regularà el lloguer vacacional.

Pla d'inspeccions en sòl rústic

La consellera insular de Territori ha anunciat així mateix un pla d'inspeccions amb l'objectiu de ser exemplaritzant. “Hem d'intentar que la indisciplina urbanística no continuï brotant pel sòl rústic”, ha dit. L'Agència de Disciplina Urbanística del Consell disposarà el 2016 d'1,4 milions d'euros per fer aquesta tasca i d'altres. Així, s'incrementa la plantilla amb 3 nous treballadors i el capítol de personal passa dels 899.000 euros de 2015 als 1.130.000 euros el 2016.

L'1 de desembre està previst que s'incorpori el nou gerent de l'organisme, Tomeu Tugores. Serà a partir d'aleshores quan el pla d'inspeccions es començarà a perfilar, però la intenció de Garrido és que a finals de febrer, a tot estirar, es posi en marxa.

“Volem fer por a la gent”, ha assegurat la consellera insular. De moment es preveu la incorporació d'un nou inspector a l'equip per tirar endavant aquest pla d'inspeccions en sòl rústic, però es té l'opció d'afegir-n'hi dos més “en funció de les necessitats”.

El reforç de personal de l'Agència de Disciplina Urbanística és per Garrido la comprovació de la seva aposta per la lluita contra els infractors. “Hem arribat i ens hem trobat que l'Agència tenia places dotades amb doblers però no hi havia persones, per això ha estat esmorteïda aquests darrers quatre anys”, ha afirmat. De la plantilla de 25 persones que tingué en el moment de crear-se, l'any 2010, sota el mandat de Maria Lluïsa Dubon (PSIB-PSOE), es passà amb el govern de Maria Salom (PP) a 14 treballadors, és a dir 11 llocs buits. La intenció de la consellera insular actual és la de cobrir gradualment aquestes vacants, que s'han concretat de moment en quatre incorporacions més les tres previstes per a l'any que ve.

Per cert que a més de la incorporació de Felanitx i Artà a aquest organisme, també s'adheriran els municipis de Capdepera i Sóller. Pel que fa a Manacor, que preveia la seva incorporació, el Consell desconeix si d'ençà de la moció de censura el nou equip de govern voldrà continuar amb aquesta adhesió.

Carreteres, l'aposta més gran

Dels 92,5 milions d'euros del pressupost del departament de Territori i Infraestructures del Consell de Mallorca per a 2016, 85,6 milions seran per a la Direcció insular d'Infraestructures i Mobilitat o, el que és el mateix, per a carreteres.

D'aquest total, el 50% del pressupost es destinarà a inversions en carreteres i un 33% a conservació de ferms. La partida més gran se l'endurà el desdoblament de la carretera Campos a Llucmajor, que manté el pressupost del projecte del PP: 38,6 milions d'euros que es finançaran amb el conveni de carreteres signat amb l'Estat. Garrido assegura que actualment el departament està fent feina en la redacció d'un nou projecte que redueix el del PP, per la qual cosa finalment el cost del projecte “serà sensiblement més baix”.

La consellera ha insistit que aquesta serà la única "gran infraestructura" que es farà aquest mandat, a part d'acabar el segon cinturó ja que "els projectes que tenim contractats no tenim més remei que acabar-los", ha dit.

Més continguts de

El + vist

El + comentat