El Suprem confirma a Montport que només s'indemnitza per obra feta
L'alt tribunal amplia també la quantitat amb què el Govern ha de compensar els propietaris de 53 parcel·les que foren desclassificades
PalmaUna sentència de la Sala III del Tribunal Suprem de dia 9 d'octubre confirma la tesi del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) referent a la reclamació d'indemnització que feien tres societats propietàries de 53 parcel·les a Montport, a Andratx, en uns terrenys que foren desclassificats com a zona urbanitzable i classificats com a Àrea Natural d'Especial Interès per la Llei 4/2008 de mesures urgents pel desenvolupament territorial sostenible impulsada per Gabriel Vicens.
En una primera sentència de 10 d'abril de 2013, el TSJIB estimà parcialment els recursos de les tres societats propietàries i va reconèixer el seu dret a ser indemnitzades per la Comunitat Autònoma amb 695.107 euros (Günther Killer Bautrager, SL), 183.519 (Cap des Illamp, SL) i 220.747 (Xtrandratx, SL). Es tracta, de fet, de quantitats molt per davall del que demanaven els particulars i que ascendia a 16,6 milions d'euros, 13,5 milions d'euros i 4 milions d'euros, respectivament, per a cada un dels recorrents. De fet, apuntava que la indemnització havia de ser parcial, “ja que no consideram que sigui indemnitzable la pèrdua d'edificabilitat, ni tampoc allò derivat de les costes de dotació d'infraestructures corresponents a l'aigua, clavegueram i d'altres, atesa l'existència de tres fases i en no haver-hi constància del que pertany a cada una”. El TSJIB sí que considerava indemnitzable, en canvi, el conjunt de despeses relacionades amb l'elaboració dels projectes tècnics dels instruments d'ordenació i execució.
En la sentència del Suprem, la magistrada María del Pilar Teso manté el criteri que els drets edificatoris o el que és el mateix, les expectatives, no es poden indemnitzar. Emperò també amplia la indemnització que haurà de pagar el Govern a les tres societats propietàries respecte de la primera sentència del TSJIB.
Ara l'alt tribunal inclou les costes de dotació de les infraestructures d'aigua i clavegueram com a indemnitzables, ja que conclou que “el relat de fets revela que aquestes obres es realitzaren efectivament de conformitat amb l'Ajuntament”, diu la sentència.
Concretament, exposa que l'Ajuntament autoritzà el 1999 i 2000 llicències per executar vials privats en la fase III d'aquesta urbanització, que el 2002 es ratificà la recepció de la urbanització, per la qual cosa “l'Ajuntament concedeix llicència per executar el projecte de dotació de serveis de subministrament d'aigua i clavegueram, les obres dels quals finalitzaren el 2003. Entre els anys 2000 i 2003 es donaren les llicències per fer-hi xalets. Així doncs, i en coherència amb el criteri que s'indemnitza l'obra feta, el Suprem fixa que “les obres d'implantació dels serveis de clavegueram i subministrament d'aigua potable han de ser igualment indemnitzades, perquè foren obres que s'ha acreditat que es finalitzaren i que varen tenir la corresponent recepció per part de l'Ajuntament recorregut”.
Pel que fa a la quantitat final d'indemnització, la sentència conclou que serà la que es determini en execució de la sentència i que se sumarà a les quantitats que ja varen ser reconegudes pel TSJIB. En qualsevol cas, seran quantitats lluny dels 34 milions d'euros sol·licitats.
