El Suprem admet a tràmit el recurs d'Escorca contra la sentència que protegí es Guix

PalmaEl Tribunal Suprem ha admès a tràmit el recurs de cassació que va presentar l'Ajuntament d'Escorca contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears del 29 d'abril de 2014 que considerava ajustat a dret l'acord del Consell de Mallorca del juny de 2010 que va modificar el Pla Territorial de Mallorca (PTM) per desclassificar els terrenys del Guix i impedir la macrourbanització per a 700 habitants de la zona promoguda per Urnova.

Segons fonts properes a la institució insular, la interlocutòria de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem tomba els arguments presentats per la institució insular, que demanava en l'escrit la no admissió del recurs de l'Ajuntament d'Escorca (PP). El tribunal considera que el recurs del Consistori, en contra del que havia al·legat la institució insular, està suficientment preparat i que haurà de pronunciar-se sobre la qüestió de fons: si la sentència recorreguda és contrària a les infraccions denunciades.

El Consell havia al·legat també que el recurs de cassació del Consistori es basava en infracció de normativa estatal quan la modificació del PTM es fonamentava en normativa autonòmica, emperò el Suprem considera que la sentència no es basa exclusivament en l'aplicació del dret autonòmic.

El Tribunal Suprem imposa també a la part recorreguda, és a dir, al Consell de Mallorca, el pagament de les costes processals.

Sentència del TSJIB

La sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJIB que ara serà objecte de revisió per part del Suprem va retreure amb contundència l’actuació de l’Ajuntament d’Escorca, el batle del qual era l’ara vicepresident del Govern, Antonio Gómez (PP), i també posà en dubte la Llei 7/2012, més coneguda com a llei Company, que era un dels arguments esgrimits en el recurs de l’Ajuntament per mantenir el projecte urbanitzador. El qüestionament fou tal que fins i tot arribà a considerar inconstitucional aquesta norma impulsada per l’actual conseller d’Agricultura, Biel Company (PP).

La sala advertí que tant el text refós de la Llei del sòl estatal, de l’any 2008 i que és vinculant per a la legislació balear, com la jurisprudència del Tribunal Suprem “no permeten sense més legalitzar els assentaments que haurien estat il·legalment implantats; és a dir, el text refós de 2008 no permet la transformació de sòl rural al marge de la llei”. Per això, els magistrats avisaren que “o el legislador balear s’atén a la legislació bàsica o pot interpretar-se la legislació balear integradorament amb la legislació bàsica o, en fi, la legislació balear és inconstitucional”.