La majoria de cadires habilitades per al públic en les sales de plens dels ajuntaments de l'illa no solen tenir ningú que les encalenteixi un dia al mes. Algunes acullen un veí assidu, un periodista local o algun afectat per una de les qüestions que s'hi discutiran.
El curs passat va ser diferent. Els seients no bastaven per a desenes de camisetes verdes que assistien a comprovar com es posicionaven els seus representants del Partit Popular respecte de les actuacions del Govern en matèria educativa. Cada ajuntament s'omplí més d'una vegada. En algun, s'hi arribaren a instal·lar altaveus perquè la gent que havia quedat fora pogués sentir la discussió. Hi prengueren la paraula pares i alumnes, i alguns fills tingueren el seu primer contacte amb la política municipal escoltant –o mig dormint– des de la platea.
Pollença va encetar l'aprovació d'iniciatives a favor dels docents en ajuntaments governats pels populars. La seguiren sa Pobla, Llubí, Mancor, Sineu i un llarg etcètera. Els primers textos de rebuig al TIL s'anaven completant amb declaracions institucionals, mocions consensuades i promeses –megàfon inclòs, en el cas de sa Pobla– de diàleg amb Bauzá.
I de cada vegada les mocions es feren més enrevessades. Arribà la Llei de símbols, l'esborrany del decret que l'havia de desenvolupar, el suport a Jaume March, la vaga de fam de Jaume Sastre... i un descans d'estiu. Ha començat el nou curs i les ordres del dia no es poden modificar a la gran velocitat que el TSJIB dicta sentències i les branques de la Conselleria d'Educació s'esqueixen i s'empelten de nou. S'inicia la sessió amb una moció perquè dimiteixi la consellera, però a l'hora de discutir-la, Camps ja quasi no té ni compte de Twitter. A les notícies de l'endemà, s'explica que un partit ha votat en contra d'instar el Govern a acatar una sentència en contra d'un decret de llengües, sobre el qual està en contra que el seu partit hi estigui a favor. És fàcil que Alicia Sánchez Camacho s'embulli.
