Balears 16/09/2013

El Govern força a la baixa les dades de seguiment de la vaga

L'executiu parla d'un seguiment del 22% mentre que els sindicats, l'Assemblea de Docents i l'Associació de Directors coincideixen en devers un 90% d'èxit de la protesta

Enric Borràs Abelló
4 min

PalmaLa divergència de les dades de seguiment de la vaga indefinida en l'ensenyament entre el Govern Bauzá i la resta dels actors del sector és exagerada. Mentre l'executiu diu que "un 22,2% dels professors secunden la vaga" els sindicats, l'Assemblea de Docents i l'Associació de Directors coincideixen en xifrar l'èxit de la protesta en devers un 90%. Les xifres de l'administració són les úniques que no concorden i l'ARA Balears ha intentat aclarir perquè. D'entrada, es pot dir que l'Executiu ha forçat el recompte a la baixa, per exemple, comptant els docents obligats a treballar com a serveis mínims com si no haguessin triat fer vaga i fent el mateix amb els qui hagin pogut estar de baixa. La diferència d'actualització de les dades -essent les del Govern les manco actualitzades-, també pot ajudar a explicar el decalatge.

Tot en un sac

La primera raó que explica la diferència és que el Govern ha fet la mitja entre els centres públics i els concertats mentre que els altres actors s'han centrat, sobretot, en els públics -dels concertats no n'han aconseguit dades fins més tard. De totes maneres la diferència continua essent molt gran: l'Executiu parla d'un 27,1% de seguiment en l'ensenyament públic i d'un 8,6% en el privat concertat mentre que els sindicats el xifren en un 92% en el primer cas i un 40% en el segon. L'Assemblea de Docents ha comptat un 91% de seguiment comptant al mateix sac centres públics, concertats i privats; i l'Associació de Directors només ha comptat els dels públics. El recompte dels directors parla d'un 89,52% de seguiment a secundària i, una primera estimació en una vintena de centres, d'un 95% a primària.

Sense descomptar serveis mínims

Amb les dades desglossades, doncs, la diferència entre les dades oficials i les de la comunitat educativa continua essent inexplicable. Una altra raó que ajuda a la disparitat de xifres i que fa força evident com l'Executiu de Bauzá ha forçat els números és que el Govern no ha descomptat els mestres i professors que ell mateix havia decretat que no podien fer vaga: els que estan obligats a fer serveis mínims. Segons que han reconegut fonts de la Conselleria d'Educació a aquest diari s'han limitat a restar les xifres que els han fet arribar els directors i secretaris de centre del còmput global de docents, que han situat en 15.215.

L'executiu no ha tingut en compte, doncs, que un 30% dels professors d'infantil i primària, un 25% dels de secundària i FP, i un 20% dels de règim especial no podien optar a fer vaga. En el comunicat que ha fet als periodistes els ha comptat com si haguessin decidit anar a treballar i no secundar la protesta. En canvi, tots els altres actors de la comunitat educativa no els han tingut en compte a l'hora de fer el recompte, precisament perquè no tenien l'opció legal de fer vaga. De totes maneres això podria explicar una diferència de, com a molt, un 30% entre les dades del Govern i les de la resta del sector, no la divergència de gairebé el 70% que hi ha pel que fa a l'ensenyament públic.

Les baixes tampoc no es resten

Tot i que el comunicat del Govern parla de "15.215 registrats actius" fonts de la Conselleria d'Educació admeten que tampoc no s'han restat del recompte els mestres i professors que poguessin estar de baixa, estiguessin alliberats de la seva feina habitual per alguna comissió de serveis o que, per qualsevol altre motiu, quedassin fora del registre. De totes maneres la variació del percentatge per aquest motiu hauria de ser mínima.

Manca d'actualització

"És un misteri", respon Antoni Quintana, de l'Associació de Directors de Secundària, quan se li demana d'on ha tret el Govern les seves xifres. La seva veu és especialment pertinent perquè els directors són els que han tramès les dades amb què la Conselleria ha calculat el seu percentatge i, a partir de les mateixes dades l'Associació de Directors ha fet públic un document amb un seguiment, centre per centre, de la protesta als instituts. I la xifra en un 89,52%. Tot i amb això Escudero apunta una possibilitat per explicar la diferència: tenien instruccions de la Conselleria d'introduir les dades dels vaguistes a les 9.30, però no ho han pogut fer fins que no han tingut organitzat el centre i, en cap cas, això ha estat abans de les deu del matí. És partir de llavors que han començat el recompte.

Les dades del Govern s'han fet públiques a partir del recompte de les 11.30, segons fonts de la Conselleria, i és possible que no estiguessin prou actualitzades. De fet, la pròpia Associació de Directors ha anat variant la xifra a mesura que recopilava més recomptes, passant del 90,2% de seguiment que ha anunciat al migdia al 89,52% de l'horabaixa. Tot i amb això és difícil que això expliqui també tot el percentatge d'error.

Jordi Escudero, de l'Assocació de Directors de Primària, insisteix en el mateix sentit: "la veritat, no sé com ho ha fet la Conselleria perquè hi hagi tanta diferència", admet que ni tan sols amb les diferències que ha seguit l'executiu a l'hora de fer el recompte es pot explicar aquest decalatge de números. A mig matí havien calculat un 95% de seguiment en una vintena de centres de primària que havien enquestat. Les dades completes les tindran demà.

Educació es manté ferma

Des de la Conselleria d'Educació, per la seva banda, s'espolsen la responsabilitat sobre la diferència de percentatges. Asseguren que s'han limitat a restar les xifres que els han fet saber els directors i que, si de cas, els passin els noms i llinatges dels altres docents que no hi són perquè, tanmateix, els hauran de descomptar la vaga del sou. També diuen que si els directors els han donat dades falses és a ells a qui s'haurien de demanar responsabilitats, però asseguren que no ho creuen i que se'n refien.

Amb tot les xifres de l'Assemblea de Docents, que ha enviat un altre document amb els percentatges desglossats centre per centre de 244 escoles i instituts públics, privats i concertats de les Illes Balears, també posen en dubte la versió del Govern. La seva enquesta, a més de la meitat dels 400 centres educatius de l'arxipèlag, dóna un seguiment global del 91%. "Diguin el que diguin, el suport i la difusió de la vaga indefinida és creixent", assegura l'Assemblea en un comunicat

stats