Portada 23/10/2014

El TSJIB eleva el recurs de cassació del Govern contra el TIL al Suprem

L'Executiu demana a l'alt tribunal que revisi l'anul·lació del decret i al·lega que la consulta a la UIB no era necessària perquè el decret no regula l'ensenyament del català

Mercè Pinya
2 min

PalmaL'Advocacia de la Comunitat Autònoma, en representació del Consell de Govern, empara el recurs de cassació en un incompliment de la normativa estatal, qüestió clau perquè la Sala n'hagi pogut donar tràmit cap al Tribunal Suprem.

El Govern demana al Suprem que revisi l'anul·lació del decret TIL perquè no hi ha cap norma que digui que l'informe de la UIB era preceptiu, que ja es consultà el Consell Escolar i que el TIL no regula el català, sinó qüestions educatives. Apunta que la sentència del TSJIB obvia que el decret de Tractament Integrat de Llengües regula l'àmbit educatiu i no l'ensenyament de la llengua catalana, en virtut del que disposa l'article 2.1.f de la Llei Orgànica 2/2006 d'Educació (LOE).

També es refereix als articles 82 i 83 de la Llei 30/1992 del Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (LRJPAC), que estableixen que “només se sol·licitaran aquells informes que siguin preceptius per disposicions legals i els que es jutgin necessaris” i que “tret de disposició expressa en contra, els informes seran facultatius i no vinculants”. L'Executiu considera així que com que no hi ha cap norma que digui que l'informe de la UIB sigui preceptiu –l'Estatut d'Autonomia no ho desenvolupa, apunten–, “en aplicació del que disposa l'article 83.1 de la LRJPAC, aquest informe ha de reputar-se com a facultatiu i no vinculant, de manera que la seva omissió no determina la nul·litat del decret aquí impugnat”.

Arguments

De fet, els advocats de la Comunitat Autònoma han fet servir els mateixos arguments polítics que ha repetit José Ramón Bauzá i Núria Riera d'ençà de la sentència del TSJIB que dia 22 de setembre dictà l'anul·lació del TIL. En l'escrit de petició d'autorització de la cassació a la Sala del TSJIB, el Govern diu que el decret de Tractament Integrat de Llengües anul·lat no és una norma "que regula la llengua catalana, ni tan sols l'ensenyament de la llengua catalana". Al·lega que es tracta d'una norma que "entra de ple en l'àmbit educatiu i no de l'ensenyament de la llengua catalana", ja que "no conté una regulació específica de la llengua catalana o de l'ensenyament en llengua catalana".

Partint d'aquest argument, defensa que el que era pertinent era consultar el Consell Escolar de les Illes Balears, on "també hi ha representada la Universitat de les Illes Balears". L'escrit, de fet, exposa que "l'article 35 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears no diu que els informes de la UIB siguin preceptius ni vinculants" i que, per tant, "cap norma" no exigia un informe de la UIB amb caràcter preceptiu.

El recurs de cassació que presentà el Govern el 7 d'octubre passat ha passat el filtre de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, que l'ha elevat al Tribunal Suprem. Ara, el TSJIB ha instat les parts que compareguin per si volen interposar recurs en un termini de 30 dies davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem. La Federació d'Ensenyament de CCOO ja ha anunciat aquest dijous que s'hi personarà.

L'alt tribunal haurà de determinar ara si admet o no el recurs de cassació plantejat pel Govern de José Ramón Bauzá.

stats