La justícia tomba el TIL, però queda enlaire el seu futur a les aules

El Tribunal Superior haurà de resoldre si ordena la immediata inaplicació del decret com demanen els sindicats i també si dóna o no llum verda al recurs de cassació del Govern

ANTÒNIA ARTIGUES/JAUME PERELLÓ

La pregunta no pot ser cap altra: I ara, què? Una vegada que el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha anul·lat el decret del Tractament Integrat de Llengües (TIL) del Govern de José Ramón Bauzá, es pot aplicar o no el trilingüisme a les aules de Balears? El tribunal ha dit que el decret vulnera l'Estatut d'Autonomia, perquè s'aprovà sense demanar el parer de la Universitat de les Illes Balears (UIB), que és l'òrgan consultiu en matèria de llengua catalana. I, a més a més, destaca que l'aplicació del decret TIL té una incidència directa en la reducció del català a les aules.

El Govern balear, després de digerir l'impacte de les tres sentències –que estimen parcialment els recursos dels sindicats CCOO, UGT i STEI-i–, ja ha anunciat que presentarà recurs de cassació davant el Tribunal Suprem contra les sentències, que el TIL està vigent i que, per tant, s'ha d'aplicar.

Però això just és el que pretén el Govern i, en realitat, que s'apliqui o no el TIL aquest curs no està –almanco legalment– en les seves mans. Els sindicats també avancen que demanaran a la Sala Contenciosa Administrativa del TSJIB l'execució provisional de les sentències, tot i la presentació del recurs de cassació per part de l'Executiu balear.

Suspensió del decret ara mateix

En reclamar l'execució provisional, els sindicats hauran de plantejar formalment al TSJIB que ordeni la suspensió de l'aplicació del decret anul·lat, de manera que no es pugui mantenir la seva vigència. Evidentment, el Govern s'hi oposarà i la Sala Contenciosa Administrativa s'hi haurà de pronunciar; és a dir, haurem d'estar a l'espera d'un nou pronunciament de la sala per saber si l'aplicació del TIL aquest curs, malgrat haver-ne declarat el tribunal la  nul·litat, es pot mantenir o no mentre no hi hagi sentència del Tribunal Suprem.

Per tenir una sentència del Tribunal Suprem poden passar tres o quatre anys. Així, si el TSJIB no veu viable la suspensió de l'aplicació del TIL que volen els sindicats, es continuarà amb aquest model a les aules de Balears... almenys fins al final d'aquesta legislatura. Per contra, una resolució favorable del TSJIB sobre la suspensió que instaran els sindicats deixaria sense efecte el TIL de manera immediata.

Cal recordar que el TSJIB va acceptar el 6 de setembre de 2013 la suspensió del calendari d'aplicació del TIL a instàncies dels sindicats i, el mateix dia, el Consell de Govern de Bauzá es va treure de la màniga un decret llei que deixava en paper banyat el calendari suspès i va armar legalment l'aplicació del trilingüisme, tot burlant la resolució dels magistrats.

Horitzó judicial complicat

A banda que el Govern de Bauzá faci alguna maniobra –no seria la primera vegada– que s'asseguri el TIL, allò cert és que el panorama judicial que s'obre no és gens senzill. I, en conseqüència, tampoc és fàcil preveure la seva repercussió immediata a les aules.

Ni és clar que el TSJIB accepti l'execució provisional i la suspensió del TIL que volen els sindicats ni tampoc ho és que la sala del TSJIB doni llum verda a la tramitació del recurs de cassació anunciat per l'Executiu balear. Mentre  això passa, no cal més que entendre que el TIL continua vigent.

Les claus les hem de cercar en la Llei 29/1998 de regulació de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Si bé l'article 91 en el seu punt 1 estableix que el recurs de cassació no impedeix l'execució provisional de la sentència recorreguda, també és ver que en el seu punt 3 recull la possibilitat que el tribunal pugui denegar aquesta execució provisional "quan es puguin crear situacions irreversibles o causar perjudicis de difícil reparació".

Quines conseqüències són irreversibles?

En aquest cas, la sala estudiarà si entén que fer efectiva ja l'anul·lació del TIL podria deixar en paper banyat una norma que en un futur el Suprem pogués validar, de manera que durant uns anys s'hauria deixat d'aplicar una norma correcta. En aquest cas, denegaria. Però, clar, la sala també pot valorar just el contrari i entendre que no suspendre ara el TIL i deixar que tiri endavant aplicant-se a les aules pot també causar un perjudici irreversible, especialment si es té en compte que el TSJIB ja ha dit que el TIL és nul i que el Tribunal Suprem podria rebutjar el recurs de cassació. Si creu que aquest perjudici seria major, n'ordenaria la suspensió.

Però la cosa no acaba aquí. El Govern tampoc no té garantit que el seu recurs pugui arribar al Suprem. I ho sabrà aviat. És a dir, el Govern ha de superar la barrera del TSJIB, que és el que ha de dir si dóna o no tràmit a la cassació.

Així, l'article 86 diu que les sentències dictades, en única instància, per les sales contencioses administratives dels tribunals superiors de justícia són susceptibles de ser recorregudes en cassació davant el Suprem, però únicament si el recurs es pretén fundar "en infracció de normes de dret estatal o comunitari europeu que sigui rellevant i determinant de la decisió que es recorre, sempre que haguessin estat invocades oportunament en el procés o considerades per la sala sentenciadora". El recurs s'ha de preparar davant la sala que ha dictat la sentència (el TSJIB) i aquesta decidir si li dóna llum verda o no en funció que es compleixin o no els requisits formals exigits.

El + vist

El + comentat