Les contractacions del Consell de Mallorca no són transparents

PalmaEl Consell de Mallorca suspèn en la transparència de les contractacions de serveis, amb una puntuació de només 12,5 punts sobre 100. Així consta en l'informe de l'Índex de Transparència de les Diputacions de 2015 elaborat per Transparencia Internacional España i que avalua 45 diputacions provincials, incloent-hi el Consell de Mallorca i el Consell de Menorca, a més de dos cabildos canaris i tres diputacions forals.

De tots els aspectes que avalua aquest informe, el Consell de Mallorca, de fet, treu la pitjor nota en aquesta qüestió, només per davant de les diputacions de Cuenca, Terol i Saragossa, que tenen un zero. Tenen la mateixa mala puntuació que la institució insular el Cabildo de Tenerife, i les diputacions de Lugo, Ciudad Real i Àvila. Per contra, en les primeres posicions de transparència pel que fa a les contractacions de serveis, les han aconseguides les diputacions de Càceres, Badajoz, Girona, Granada, Huelva, Jaén, Màlaga, Ourense, Palència, Sevilla, Tarragona, València, Valladolid, la diputació foral de Biscaia i el cabildo de Gran Canària, totes amb un 100%. El Consell de Menorca, en aquest aspecte, destaca molt per damunt del de Mallorca, amb una puntuació de 75 sobre 100.

La transparència en les contractacions és, de fet, i segons es desprèn de l'informe, l'indicador que treu pitjor resultat de totes les àrees analitzades. La mitjana estatal és de 65,8 punts i el total de les 45 administracions locals avaluades que han suspès ascendeix a 10.

En termes generals, el Consell de Menorca supera en transparència el de Mallorca amb una mitjana de 74,4 punts sobre 100 davant els 70 del que presideix Miquel Ensenyat. Això fa que la institució insular menorquina se situï en 36è lloc i la mallorquina, en 38è del rànquing estatal.

Amb tot, el Consell de Mallorca sí que destaca positivament quant a la transparència economicofinancera, on se li han concedit 85,7 punts, i també quant a la informació sobre la institució (84 punts). No arriba al notable pel que fa a transparència en serveis i suport a municipis (66,7), relacions amb els ciutadans i la societat (63,6) i en indicadors de la Llei de transparència (53,6).

On coixeja més la institució insular menorquina és en els indicadors de la Llei de transparència, on obté un aprovat just de 50 punts. Destaca amb un 100 en les relacions amb els ciutadans i la societat i obté notables pel que fa a la informació sobre el Consell (84), transparència de les contractacions de serveis (75) i en l'àmbit economicofinancer (71,4). Respecte dels serveis i suport als municipis, ha obtingut 62,5 punts.

El País Basc, el més transparent

El president de Transparencia Internacional España, Jesús Liscano, ha destacat el País Basc com el “més transparent” entre tots els àmbits geogràfics, ja que sobrssut en l'índex de comunitats autònomes, diputacions, ajuntaments i transparència en la gestió de l'aigua. Dins del País Basc, “l'epicentre de la transparència és a Bilbao”, ha afegit, ja que té l'Ajuntament més transparent d'Espanya.

En general, Lizcano ha valorat “l'esforç d'obertura informativa” que han fet la major part de les institucions i que es veu reflectit en l'augment de la valoració mitjana pel que fa a la darrera edició, de 2013, quan la nota mitjana que assoliren diputacions fou de 69,6 punts sobre 100.

S'ha referit també a la creació d'un portal específic de transparència dins de les webs de la quasi totalitat d'aquestes institucions i ha ressaltat que, si en la passada edició fins a nou no van arribar a l'aprovat, en aquest informe només tres han suspès.

No obstant això, ha advertit que continua havent-hi algunes diputacions "que deixen bastant a desitjar" i altres amb més "llacunes informatives" en algunes de les àrees de transparència analitzades.

Preguntat pels motius que porten diputacions com la de Terol –la que pitjor qualificació ha obtingut– a ser puntuada tan sols amb un 17,5 sobre 100, el president de TI ha afirmat que és un problema d'actitud. "Les que suspenen és perquè ho volen, perquè no tenen voluntat política", ha afirmat Lizcano.

Per la seva banda, un altre dels autors de l'índex, Manuel Villoria, catedràtic de la Universitat Rei Joan Carles, ha ressaltat que són les diputacions més grans les que obtenen millors resultats, ja que disposen de més mitjans, i les ha instat a millorar els seus mecanismes de transparència, davant el "problema de legitimitat" a què s'enfronten en l'actualitat amb el debat obert sobre si han de subsistir o no.

Lizcano s'ha referit a la Llei de transparència i ha assenyalat que en els indicadors que es refereixen a aquesta norma, les diputacions han obtingut una mitjana de 78,3, quinze de les quals no passen de l'aprovat i 4 suspenen, tot i que la publicació d'aquesta informació ha passat a ser obligatòria des d'aquest mes de desembre.

No obstant això, Villoria ha reconegut que una gran part de les institucions no estan preparades encara per aplicar la Llei de transparència i ha posat l'exemple de petits municipis que han declarat que tenen dificultats per tenir un web amb la suficient qualitat i informació actualitzada.

A això s'hi suma –segons Villoria– el problema del dret d'accés a la informació i la necessitat de disposar d'un certificat d'identitat o DNI electrònic que retreu als ciutadans a l'hora de sol·licitar dades. Això explica que a Espanya només es registrin 5.000 peticions d'informació a l'any, enfront de les 100.000 d'altres països de similars característiques.