Tres factors clau de pobresa laboral

PalmaLa Fundació Gadeso, en el seu darrer estudi sobre el mercat laboral, que titula amb un eloqüent '2011-2014: Quatre anys d'aprofundiment en la precarietat laboral', analitza el que anomena "les noves precarietats" o "pobresa laboral", és a dir, situacions que pateixen les persones que treballen i que, encara que no surtin a les llistes de desocupats, acusen una greu problemàtica d'inestabilitat en la feina, com a via per a la seva subsistència. Segons Gadeso, "els costos per a una aparent millora del mercat de treball són molt elevats en termes d’agudització de la precarietat", i apunta directament a la reforma laboral de 2012, que hauria propiciat el descens de l'atur alhora que hauria fet augmentar aquestes "noves precarietats".

Els tècnics de Gadeso posen l'èmfasi en el fet que la reforma laboral impulsà la reducció de les plantilles estables a jornada completa, a través de l'abaratiment de l'acomiadament, facilitats per als ERO i promoció de la conversió de relacions laborals de tot l’any en relacions laborals fixes discontínues. Així mateix, apunten com a instrument d'aquesta reforma "l'impuls de la temporalitat mitjançant contractes, teòricament fixos, però amb un període de prova d’un any durant el qual no s’ha d'al·legar cap causa per a l’acomiadament, que alhora té un cost zero", a més de la "desregulació total de qualsevol garantia del contracte a temps parcial". Sempre segons l'estudi de Gadeso, serien aquests instruments els responsables de les noves formes del que s'anomena pobresa laboral. Els factors principals d'aquestes "noves precarietats" són tres.

Augment dels 'falsos autònoms'

Segons dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA), en el període 2011-2014 el grup de “treballadors independents o empresaris sense assalariats”, altrament anomenats "falsos autònoms" ha crescut fins a un 12,6%, mentre que el col·lectiu de persones assalariades només ha crescut un 2,5%. Segons Gadeso, "sembla constatar-se que l'estratègia competitiva d’algunes empreses implica incrementar les àrees descentralitzades de l'activitat empresarial. El que abans eren ofertes d'incorporació a les plantilles, ara són ofertes d’activitats per a autònoms. Aquesta nova forma de precarització del mercat laboral, que associa la precarietat econòmica i la incertesa de la durada de la relació 'laboral atípica' amb una protecció social (prestació d’atur, d’invalidesa transitòria o de jubilació) absolutament precària, esdevé un altre factor de descohesió social".

Augment dels contractes temporals de menys de tres mesos

La temporalitat és, segons la Fundació Gadeso, el segon factor de precarietat i pobresa laboral. L'estudi apunta que "malgrat els incentius a la contractació indefinida, i que algunes relacions fixes amaguen una real temporalitat (contracte indefinit amb un període de prova de dotze mesos i fixos discontinus), el percentatge de població assalariada amb contractes temporals no ha sofert grans variacions a la baixa. Ans al contrari, en els darrers tres anys s’observa una tendència a l’alça". Per l'observatori econòmic i social, el més significatiu d’aquests anys "és l’augment de la temporalitat extrema. Mes rere mes, el SOIB informa que el nombre més gran de contractes registrats són els que tenen una durada de menys de tres mesos". Alhora, el nombre de persones assalariades amb contracte de menys d’un any d’antiguitat a l’empresa no deixa de créixer.

Augment de les persones assalariades a temps parcial

Pels tècnics que han elaborat l'estudi sobre el mercat laboral, el factor 'estrella' de la nova precarietat laborals és el treball a temps parcial. "A partir de la desregularització efectuada en la reforma laboral de 2012, l'evolució del treball a temps parcial és cabdal per conèixer la situació laboral en termes de qualitat del treball i de la retribució que perceben les persones ocupades i, per tant, si hi ha més o manco persones treballadores amb dificultats econòmiques. Cal recordar que, en alguns indrets, a aquestes relacions laborals parcials se les anomena d’atur parcial", es llegeix en l'informe que es publica aquesta setmana. Les persones assalariades parcialment han augmentat a Balears un 16,5% (un 17,1% els temporals i un 16,2 els indefinits). Segons Gadeso, "aquest és un dels canvis substancials del mercat laboral de Balears. Cada pic són més les persones per a les quals treballar unes hores no és un episodi temporal". En tot cas, l'estudi adverteix que s’ha de tenir present que l’EPA classifica com a ocupats a temps parcial aquelles persones, de 16 o més anys, amb una jornada laboral inferior a les 30 hores setmanals. D'aquí que l'informe conclou que "moltes persones figuren com a ocupades tot i que la seva situació és de subocupació i en alguns casos de 'quasi atur', és a dir els nostres particulars 'mini jobs'".