Indemnització de més de cent mil euros per la mort d'un majoral esclafat pel tractor
El tribunal considera que la propietària de la finca, que ja fou sancionada per infracció de la normativa de seguretat en el treball, ha de pagar a la vídua i els fills pels danys ocasionats per l'accident
PALMALa vídua i els fills del majoral d'una finca ubicada a la carretera de Bunyola a Orient, que morí en tombar el tractor amb el qual estava treballant el maig de 2008 i quedà esclafat davall del vehicle, han de ser indemnitzats amb més de 100.000 euros per la propietària per l'accident mortal patit pel treballador, que feia més de 20 anys que era l'encarregat de les tasques agrícoles. Així ho ha determinat la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), que redueix pràcticament al 50% la indemnització fixada pel jutjat d'instància, que sentencià una compensació de 208.503 euros.
La sala considera, en avaluar les circumstàncies concretes dels fets, que en aquest cas hi ha "concauses" en el fatal accident i no n'atribueix íntegrament la responsabilitat a l'absència de prevenció de riscos de salut laboral per part de la propietària de la finca. Així, explica que el terreny on va tombar el tractor no estava ferm a conseqüència de la pluja dels darrers dies (és a dir, que la seva situació no era la normal) i que l'accidentat no va col·locar el sistema operatiu de bloqueig de bolcament de què disposava el tractor. A més a més, diu el tribunal que el tractor fou escollit pel majoral mateix i que aquest tenia plena autonomia en la seva feina, que desenvolupava pràcticament de manera autònoma.
El tribunal recorda que Inspecció de Treball ja sancionà la propietària per infracció de la normativa en matèria de seguretat i higiene en la feina amb 15.000 euros i fixà també 171.062 euros com a recàrrec en les prestacions socials a què tenen dret els hereus per l'accident. La sala entén que allò que ja s'ha cobrat en altres conceptes per aquest accident s'ha de compensar en la indemnització "perquè el mal és únic".
La propietària explicava que ella havia heretat la finca i, amb ella, els serveis del majoral, i assegurà que complia amb les obligacions laborals i de cotització a la Seguretat Social. Sí que va admetre que el majoral no havia estat format en matèria de prevenció de riscos.
La part demandant –la família de la víctima– retreu a la propietària que no es pot escudar en la ignorància de la normativa de prevenció de riscos perquè està assessorada per professionals i perquè, a més a més, ella obtenia un rendiment econòmic de l'explotació agrària. Igualment, apuntaven que el fet que l'accidentat tingués experiència d'anys com a majoral no eximia de responsabilitat la propietària, que no es preocupà que, tot i ser la feina "d'alt risc", el majoral tingués la formació en riscos adequada ni va comprovar que les condicions eren les adients per desenvolupar la feina.
La sala no eximeix de responsabilitat la propietària, però creu que hi ha concurrència de causes i per això fixa la indemnització civil en 104.251euros.
